Charles Babbage

Col·laboració de Verònica Navas per al capítol La màquina somiada

Tot i que el desenvolupament dels ordinadors com a grans artefactes per la realització de càlculs, primer, i com a utensilis de treball en les llars i oficines, després, s’ha efectuat en la segona meitat d’aquest segle, va haver-hi un precursor de la computació automàtica, que va construir màquines que segons la crítica històrica exigien més del permissible per l’enginyeria d’aquella època.

Charles Babbage, reconegut matemàtic anglès, professor de Cambridge i científic de la computació és considerat l’ànima del naixement de les ciències informàtiques;tant per establir els conceptes teòrics en que es basa actualment l’arquitectura de les computadores, com per dissenyar les seves màquines analítica i de les diferències:autèntiques pioneres de les calculadores digitals, tot i basar-se en principis purament mecànics.

Va ser inventor de les màquines calculadores programables i a partir d’això, la primera persona en concebre la idea del que avui anomenem ordinador.

Destaca per haver cultivat l’anàlisi matemàtic i per la seva contribució en el desenvolupament de les matemàtiques,profunditzant en el càlcul infinitesimal de Newton i en el càlcul diferencial i integral de Lacroix.

Tot i centrar-se en l’àrea de la teoria de funcions i l’anàlisi algebraic, Babbage es va volcar sobretot en l’intent de realitzar una màquina capaç de fer amb precisió les taules matemàtiques.

El matemàtic s’havia fixat que es donaven greus errors en els càlculs d’aquestes taules matemàtiques i a partir d’aquí va intentar trobar un mètode segons el qual poguessin ser calculades automàticament per una màquina; d’aquesta manera no podien intervenir errades degudes per la fatiga o l’avorriment que sofrien les persones encarregades de compilar les taules de l’època.

Per realitzar els seus anàlisis es va fixar en estudis previs sobre màquines calculadores realitzats per Blaise Pascal i Gottfried Leibniz. El 1922 ja tenia una idea definida sobre la problemàtica i va escriure una carta a Sir Humphry Davy on parlava de l’aplicació de maquinària al càlcul i la impressió de taules matemàtiques, i on també discutia sobre la màquina calculadora.

Babbage era un home de caràcter molt excèntric, es movia en cercles privilegiats on també ho feien Charles Dickens, Pierre S. de LaPlace o Charles Darwin; això el dotava d’una visió de la realitat molt avançada per la seva època.

Però s’ha de dir que el desenvolupament dels seus progressos més enllà de la pura teoria es va veure limitat pel seu mal caràcter: obligava als seus empleats a desmuntar les seves màquines per després reconstruir-les d’una manera més complexa a mida que se li ocorrien noves idees una i altra vegada; això a la llarga li va suposar que es quedés sense fons per poder seguir endavant , i sense ningú interessat en voler finançar els seus interminables projectes.

Junt amb Herschel y Peacock, va ser cofundador de la Societat Analítica (1812), mentre també va participar en la creació de la Societat d’Astronomia (1820) i la Societat d’Estadística (1824).

Tot i que no va aconseguir els seus propòsits, Charles Babbage va assentar els principis bàsics de les computadores modernes, com el concepte de programa o instruccions bàsiques, que s’introdueixen en la màquina de manera independent de les dades, l’ús de la memòria per retenir els resultats, i la unitat aritmètica. La màquina de Babbage, construïda exclusivament amb peces mecàniques i multitud de rodes dentades, utilitzava les targetes perforades per a la introducció de dades i programes,imprimia en paper els resultats amb tècniques molt similars a les que es van fer servir fins mitjans dels anys 70.

CURIOSITATS:

– Va ser el precursor de la Dendrocronologia, la ciència que s’encarrega de senyalar que l’amplada dels anells del tronc d’un arbre depèn del temps que hagi fet durant l’any, pel qual es possible deduir climes passats estudiant arbres antics.
– Va inventar l’avisador de vaques, un aparell que sostenia la part davantera de les locomotores de vapor per que les vaques s’apartessin de les vies del ferrocarril.
– Es va interessar també per problemes polítics i socials i va iniciar una campanya per desfer-se dels músics de carrer que tocaven per Londres; tot i la seva iniciativa aquests van contra.-atacar organitzant-se al voltant de casa seva tocant el més alt que podien.
– Fruit de les seves excentricitats, Babbage va formar un club de fantasmes per col·leccionar recolzaments d’evidències fiables en l’existència d’allò sobrenatural.
– Va proposar el sistema de franqueig postal que s’utilitza actualment.
– Babbage mai va acabar cap dels seus dissenys i moltes vegades és presentat com un inventor fracassat, però sobta saber que no només formava part de la Societat Reial sinó que, també, va ser titular de la càtedra Lucasiana de matemàtiques de Cambridge durant onze anys. Aquesta càtedra va estar al càrrec de notables com Isaac Newton i actualment Stephen Hawling, difícilment una càtedra concebuda a un fracassat.
– Al Museu de Ciències de Londres s’exhibeixen parts dels seus mecanismes inconclusos així com el seu cervell conservat en formol.

Col·laboració de Verònica Navas per al capítol La màquina somiada