Molt abans de l’aparició de l’ordinador, un científic anglès va dissenyar una màquina que, sobre el paper, era com un ordinador. Però mai no va arribar a construir-la.
LA MÀQUINA SOMIADA
Al segle XIX, els astrònoms, els navegants, els comptables…, feien els càlculs amb l’ajuda de taules numèriques.
Però aquestes taules, com que s’elaboraven manualment, solien contenir errors.
Charles Babbage era un matemàtic anglès que volia aplicar els seus coneixements en la resolució de problemes pràctics. Va dedicar tota la seva vida a inventar màquines per calcular automàticament les taules numèriques i evitar-ne, així, els defectes.
El primer projecte de Babbage va ser la màquina de diferències, basada en un conegut mètode per calcular polinomis.
Per exemple, aquest polinomi. Depenent de n, els valors són 41, 43, 47, 53… Les primeres diferències són 2, 4, 6. .. i les segones 2, 2, 2… La segona diferència es manté, doncs, constant. Aquest fet es pot aprofitar per calcular els valors d’un polinomi sense haver de fer multiplicacions.
Babbage pensava que la màquina que funcionés amb aquest mètode podria calcular un polinomi cada 10 segons.
Però no ho va poder comprovar mai. Després de moltes modificacions -i moltes despeses- el projecte va ser abandonat.
Tanmateix, Babbage no va es va desanimar. Al contrari, l’experiència li va inspirar un projecte molt més ambiciós.
Babbage va projectar aleshores la màquina analítica, capaç de fer una varietat de càlculs molt àmplia.
Aquesta nova màquina constava de 5 components principals: el magatzem, on es guardaven les dades; el molí, que les processava; el control, que ho governava tot plegat; l’entrada, a través de la qual s’introduïen les dades del problema; i la sortida, per on es produïen els resultats del càlcul.
Sobre el plànol, la màquina analítica feia uns 30 metres de llarg per 10 d’ample, i era moguda per vapor.
Però, com la màquina de diferències, no es va fer mai realitat. La tecnologia de l’època no ho va permetre.
L’extraordinari, però, és que la màquina analítica contenia els mateixos components principals d’un ordinador d’ara.
El magatzem és la memòria; el control és el sistema de control, i el molí és el processador que conté el programa, l’element que distingeix l’ordinador de totes les altres calculadores.
Poc abans de morir, Babbage va declarar que li agradaria viure 500 anys després per tal de comprovar si la seva màquina analítica era una realitat.
Però no n’han hagut de passar pas tants: al cap de 100 anys, només, veuria que el món n’és ple.