Bots

Col·laboració de Cristina Tapia per al capítol Vida artificial

Podem intuir que la paraula bot és un diminutiu de robot, ara bé, a què ens estem referint quan parlem d’aquests bots. Doncs bé, a grans trets, podem afirmar que un bot és un programa informàtic que actua imitant el comportament humà de manera totalment independent i automàtica.

Començant per allò que ens pot ser més pròxim, podem trobar un exemple força clar als videojocs, en especial als rpg (o el que és el mateix: jocs de rol). Dins d’aquests jocs hi ha multitud de personatges que actuen pel seu compte i són capaços de executar accions sense que hi hagi ningú darrere donant-li ordres. Aquests poden ser els enemics que cal vèncer per guanyar el joc o, fins i tot, aquells personatges que apareixen al llarg de l’aventura i amb els quals es pot interactuar. El cas dels enemics és força evident, ja que aquests decideixen com actuar en cada cas per tal d’aconseguir els seus propòsits (principalment eliminar al jugador). Per tant, es necessita un alt grau d’estratègia per poder vèncer al bot, que en tot moment lluitarà per la seva supervivència (en aquest sentit també cal aclarir que, dins d’aquest àmbit, cada bot té una determinada qualitat que ve determinada pel seu grau de dificultat —a major dificultat major qualitat i viceversa-).

Ara bé, deixant de banda els videojocs i apropant-nos més als bots que circulen per la xarxa, començarem dient que hi ha multitud de classes i que, malgrat que moltes vegades aquests s’utilitzen de manera maliciosa, avui dia seria impossible controlar determinades xarxes sense la seva existència. Aquest és el cas dels IRC (Internet Chat Relay), on els bots s’ubiquen als canals dels xat fent-se passar per un usuari normal fins que no hi hagi una altra tasca a realitzar. El propòsit del bot és vetllar pel bon funcionament del xat, controlant la llista d’usuaris i permetent, o no, l’entrada dels nous sol·licitants.

Però, tal i com ja hem esmentat, moltes vegades els bots no s’han utilitzat per protegir, sinó per fer malbé. Per exemple, es poden emprar per fer creure a la persona que xateja que està parlant amb una persona de veritat quan en realitat està parlant amb el programa. Evidentment, un bot no pot mantenir una conversa totalment lògica (de fet, ni sap el que està dient), però es pot programar per fer una sèrie de preguntes i respostes que s’adeqüin a la situació fins al punt que l’engany pot ser versemblant. Malgrat això, la dificultat de la programació requerida és tan gran que no s’ha aconseguit crear un bot capaç de mantenir una conversació plena.

Aquest ús dels bots (i altres com per exemple obrir comptes de correu electrònic alienes) ha servit per augmentar la seguretat a Internet: per exemple, ara hi ha molts llocs en els que s’ha de escriure un codi en format gràfic, no desxifrable pels bots, per poder accedir al web.

Apart dels conversacionals, també existeixen altres bots per motors de recerca. Per exemple, el popular cercador Google en té els seus bots. Googlebot serveix per rastrejar els llocs d’Internet, indexa pàgines web i extrau informació dels fitxers PDF, PS i DOC, entre altres.

Per tant, els bots son un arma de doble fil, ja que tenen resultats positius però també són una amenaça entre els usuaris d’Internet; més si tenim en compte que qualsevol persona amb un mínim de coneixements pot fer el seu propi bot.

Col·laboració de Cristina Tapia per al capítol Vida artificial