Autòmat de Leonardo
Col·laboració de Heura Molina per al capítol Autòmats
Leonardo da Vinci (1452-1519) és un dels grans homes del Renaixement que va dedicar la seva vida a diversos àmbits del coneixement, l’art i la tecnologia. Va néixer a Vinci el 1452 i ràpidament es va endinsar en el món de l’art que regnava a Florència realitzant experiments entorn els efectes de la llum i del color en la pintura. Es va iniciar en l’àmbit artístic com a aprenent de Verrocchio i, posteriorment, es va vincular a altres àmbits com l’arquitectura, l’escultura, les matemàtiques, la mecànica i l’astronomia.
Va ser l’inventor de l’sfumato en el camp de la pintura i d’obres tan importants en la història de l’art com La Gioconda (1503), El sant sopar (1499) o La mare de Déu de les roques (1483-93). En el camp de les matemàtiques va descobrir la manera de trobar el centre de gravetat de la piràmide i les transformacions recíproques de cossos sòlids. Com a astrònom afeccionat, la seva concepció cosmològica anunciava la de Copèrnic, però no acceptava totalment l’heliocentrisme. Era un home polifacètic amb gran curiositat pel món que l’envoltava.
Leonardo defensava la imitació de la naturalesa amb fidelitat, de manera que la seva visió de la representació va suposar un trencament amb els models universals establerts durant el Quattrocento. Aquest pensament el va portar a preocupar-se per a aconseguir expressar la mobilitat vital de la figura humana, la qual cosa desembocà en la realització d’estudis exhaustius sobre l’anatomia humana. Aquestes investigacions li van permetre conèixer i arribar a plasmar en les seves obres les proporcions físiques de les persones amb gran exactitud, però el seu repte era arribar a aconseguir les proporcions “ideals”.
L’home de Vitruvi és un clar exemple d’aquesta preocupació i del seu enfocament globalitzador, es basa en una visió de l’home com a centre de l’univers, el qual queda inscrit en un cercle i un quadrat. El quadrat és la base de l’arquitectura clàssica, mentre que l’ús de l’angle de 90º i la simetria són bases grecollatines de l’arquitectura. En aquest estudi anatòmic va cercar el cànon ideal de bellesa, la proporció àuria, seguint els estudis de l’arquitecte romà Marc Vitruvi Pol·lió.
El seu interès per l’anatomia humana el va motivar a dissenyar dos autòmats que no va arribar a construir però dels quals avui en dia en tenim constància i que pretenien reproduir la naturalesa humana de forma mecànica. El primer d’aquests va ser dissenyat l’any 1495 i es considera el primer disseny d’autòmat amb forma completament humana. Es tractava d’un cavaller medieval vestit amb una armadura capaç de moure els braços, girar el cap (tenia un coll flexible), asseure’s i obrir i tancar la mandíbula. El segon era un projecte més ambiciós, es tractava d’un lleó mecànic (antic símbol de Florència) construït en honor a l’ascens al tro de Lluís XII. Aquest autòmat caminava i mitjançat diversos trucs d’artifici s’obria el pit amb una pota, descobrint l’escut d’armes real i un interior ple de lliris i altres flors.
Da Vinci va ser dels primers en idear un autòmat amb aparença humana, per tant, un dels primers en intentar crear un substitut o semblant a l’ésser humà. La idea de desafiar el poder diví amb la voluntat d’imitar-lo estava molt present en l’època i va servir de motor per a la majoria dels pioners creadors de vida artificial. Sembla que els autòmats dissenyats per Leonardo no tenien objectius més enllà de l’entreteniment, a diferència del majordom creat per Albert Magne, el qual estava construït amb una voluntat servicial basada en facilitar la vida quotidiana de l’home a la llar.
Col·laboració de Heura Molina per al capítol Autòmats