Art i animació
Col·laboració de Roser Valenzuela per al capítol Animació digital
La informàtica i les diferents aplicacions tecnològiques que se’n deriven han estat destinades, principalment, a resoldre qüestions de temps, de dinamisme i d’evolució de la majoria de les disciplines a les que s’ha adherit. Era qüestió de temps que l’ordinador entrés en el camp de l’art, i al fer-ho no ho ha fet com a forma substitutòria de tot allò que s’havia fet fins llavors (com ha passat en moltes disciplines) sinó com a una forma complementària que proporciona nous punts de vista, sobretot estètics. L’art ha adaptat la informàtica, l’ordinador i les seves possibilitats com a una eina més de treball que permet parlar d’una nova era artística. Així han anat apareixent termes com art digital, vídeo-art o imatge calculada, entre d’altres.
Al contrari que totes les altres obre artístiques que es manifesten sobre un suport analògic (ja sigui tela, paret, paper, material escultòric, etc.) les obres d’art digital es manifesten mitjançant suports digitals o, si més no, tecnològicament avançats. Una característica essencial d’aquest tipus de manifestacions és la obertura i la infinitat de possibilitats que la seva realització comporta.
Quan parlem d’art digital, també incloem el cinema o l’animació tridimensional com a camps d’explotació i suports per a la seva projecció.
Un dels punts forts de l’art digital és la seva capacitat per a crear móns alternatius, tot i que no físics, com a forma d’expressió. Tot i que això ja ho aconsegueixen altres branques artístiques, l’art digital ho aconsegueix amb una realitat diferent i excepcional. Per aconseguir-ho s’usen diverses tècniques com el modelat 3D, la programació de la física de l’entorn i els comportaments dels objectes d’aquest entorn tridimensional.
Una altra avantatge de l’art digital és la possibilitat de generar l’obra segons uns paràmetre variables establerts per l’artista. És a dir, el component digital, generalment un ordinador, efectua uns càlculs per crear una imatge o un so tot combinant els paràmetres prèviament programats amb un component aleatori. Molts artistes contemporanis reflexionen sobre la qüestió de l’aleatorietat programada.
La creació artística per mitjans informàtics desencadena tota una sèrie de problemes, entre els quals destaca la relació del cos de l’artista i el mitjà de la seva creació. És a dir, el paper que juguen els sentits de l’artista en relació amb el mitjà i suport que utilitza per a realitzar la seva obra. És evident que en l’art digital les expressions plàstiques substitueixen la tradicional tela pel monitor i els pinzells pel “ratolí”, fet que implica una inusitada relació entre artista, mà, mitjans, tècnica i obra.
Algunes de les categories que es deriven de l’art digital són el modelat tridimensional, l’airbrushing, el pixel-art, l’art tipogràfic, el vector-art i els fractals.
Un artista barceloní que ha portat a terme una brillant carrera professional i que dins els seus projectes realitzats s’inclouen mostres de vídeo art és Remo Balcells. Un barceloní que va néixer a Turí i que es va iniciar en el món de l’animació i dels efectes especials de forma autodidacta ja que quan va començar no hi havia escoles i amb prou feines software per desenvolupar aquest tipus de tècniques artístiques. Ha format part de l’equip de creació d’efectes especials de diverses pel·lícules com El quinto elemento, Titanic i Final Fantasy, en la qual va ser contractat en qualitat de director de l’equip encarregat de dissenyar els efectes especials.
Balcells també va col·laborar en la col·lecció d’animacions per ordinador sobre la ciutat de Barcelona amb el títol Postals de Barcelona.
Col·laboració de Roser Valenzuela per al capítol Animació digital