ARPA

Col·laboració de Ana Cuba per al capítol La xarxa de xarxes

ARPA (Agència de Projectes Avançats / Advanced Research Projects Agency) era el nom amb el qual es coneixia prèviament a 1972 a l’actual DARPA (Agència d’Investigació de Projectes Avançats de Defensa / Defense Advanced Research Projects Agency ). Es tracta d’una agència pertanyent al departament de defensa nord-americà, l’objectiu del qual és el desenvolupament de nova tecnologia per a ús militar.

Sobre els primers anys de la seva història, ARPA va ser creada en 1958 com una evident reacció a un esdeveniment molt singular: el llançament del satèl·lit Sputnik per part de la Unió Soviètica a l’octubre de 1957. Encara que el Sputnik no semblava ser un gran avanç tecnològic per als americans, va tenir un gran impacte polític i psicològic en la societat. A més, demostrava que la Unió Soviètica no només tenia ambicions en l’espai, sinó que tenia la capacitat de llançar míssils capaços d’atacar als EUA.

Per altra costat, les comunitats polítiques i de defensa van reconèixer la necessitat d’un Departament de Defensa d’alt nivell que desenvolupés projectes d’I+D per a expandir les fronteres de la tecnologia més enllà del seu ús militar. Amb aquest objectiu, ARPA (d’ara endavant, DARPA) ha desenvolupat programes tecnològics que abasten un ampli ventall de disciplines científiques, i les apostes de les quals es caracteritzen per ser altament innovadores i arriscades.

Així doncs, DARPA neix amb la missió de desenvolupar i mantenir una tecnologia militar nord-americana més sofisticada i puntera que la dels seus enemics potencials (com era la Unió Soviètica llavors). Al principi es va centrar en tres àrees clau: l’espai, la defensa contra míssils i el programa de detecció de proves nuclears. No obstant això, a partir de 1960, tots els seus programes espacials de caràcter civil van ser transferits a la NASA i aquells de tipus militar es van transferir a serveis individuals.

Així, a partir de llavors, DARPA es va centrar en la defensa contra míssils en un programa d’investigació que va durar fins a 1967 anomenat DEFENSAR (acrònim de defensa contra míssils balístics). Van investigar sobre la defensa balística, però també sobre la penetració ofensiva de míssils, radars d’alta freqüència, làsers d’alta energia, interceptores de míssils… Totes elles investigacions pioneres en aquest camp. Respecte al programa de detecció de proves nuclears, denominat Projecte Vetlla, es va centrar a desenvolupar tecnologies per a detectar proves nuclears que estaven realitzant els soviètics, a més de detectar explosions nuclears que ocorrien en l’espai i l’atmosfera terrestre.

Al mateix temps que esclatava la Guerra de Vietnam, DARPA va començar el projecte AGILE (I+D anti-insurgent), que juntament amb el projecte DEFENDER, investigava sobre camps de detecció, vigilància i energia dirigida, radars i detecció infraroja i de rajos X i gamma.

A la fi dels 60, DARPA va transferir aquests programes ja desenvolupats als Serveis, redefinint així el seu paper. Es va concentrar llavors en projectes més petits i de caràcter exploratori, centrant-se en programes d’energia directa, tecnologia tàctica i processament d’informació.

Aquest últim projecte ja havia començat en 1962, quan DARPA va crear l’Oficina de Tècniques de Processament d’Informació i Ciències del Comportament per a dirigir tècniques de processament d’informació cap a una possible forma de control. Aquesta oficina seria la qual iniciaria una revolució fonamental en la tecnologia dels ordinadors, incloent, per descomptat, la invenció en els seixanta de la qual seria la xarxa de telecomunicacions precursora d’Internet: ARPANET.

A més, DARPA va fer grans avenços en aquest camp. Al principi, mitjançant el desenvolupament de sistemes de temps compartit com Multics, i posteriorment a través de la invenció de la ja esmentada ARPANET.

També van ser precursors de la investigació d’intel·ligència artificial en camps com reconeixement de la parla, el processament de senyals, el sistema hipermedia i la realitat virtual. De 1976 a 1981, van predominar projectes de tecnologia aèria, terrestre, marítima i espacial, i durant els anys 80, es van centrar en processament d’informació i programes relacionats amb desenvolupament de aeroplans.

Segons la pròpia organització DARPA, les principals característiques que la diferencien de la resta d’organitzacions són:

-La seva independència respecte a la resta d’organitzacions I+D.
DARPA no manté cap servei directament. El seu objectiu és centrar-se en els aspectes científics que encara no han estat identificats per altres serveis I+D .

-Ser una organització àgil sense cap por a córrer riscs. Aquesta filosofia de centrar-se en investigacions arriscades però que, al mateix temps, poden comportar grans recompenses, requereix per part de l’organització l’ésser tolerant amb els possibles fracassos que puguin succeir, i aprendre dels seus propis errors. De fet, el director de DARPA des de 1967 a 1970, Dr. Eberhardt Rechtin anunciava que, la investigació, al contrari que el desenvolupament, implica el desconegut, el que també implica la possibilitat del fracàs, en el sentit que pot succeir que el concepte o idea avançada no sigui assolible. Si el projecte no implica riscos, no es tracta d’un esforç d’investigació, sinó d’un esforç de desenvolupament.

-Les seves idees i, sobretot, els seus resultats. La clau del domini de DARPA està a prometre idees amb un gran potencial capaces de marcar una diferència. Així, l’organització busca als millors investigadors per a portar a terme el projecte amb uns resultats i objectius ben definits.

Col·laboració de Ana Cuba per al capítol La xarxa de xarxes