Androide
Col·laboració de Aleix Soler per al capítol Autòmats de ficció
Un androide és un robot o organisme sintètic amb trets antropomòrfics, és a dir, que presenta una aparença humana i té un comportament que imita alguns aspectes de la conducta humana de manera autònoma. En aquest sentit, un robot humanoide que es limita a imitar i copiar els actes i gestos d’un controlador humà no és considerat un veritable androide, sinó una simple marioneta animatrònica. L’androide es defineix com una entitat que imita a l’ésser humà tant en aparença com en capacitat mental i iniciativa personal.
És comú l’associació de la idea de robot amb la d’androide. La majoria gent amb poca formació especialitzada relaciona els robots amb màquines que tenen trets humans, per culpa sobretot de la seva popularitat com a clixé de la ciència ficció. La realitat és que, per definició, un robot no ha de tenir cap qualitat antropomòrfica; és més, la majoria d’ells no les tenen perquè són innecessàries i fins i tot poden ser un inconvenient. En el camp de la robòtica es reflexiona molt sobre l’actitud a tenir cap als autòmates humanoides. Mentre que alguns consideren inútil la forma humana en les màquines, altres hi veuen enormes avantatges en certes funcions.
Fins fa poc temps, els androides eren personatges propis exclusivament de la cultura popular, i apareixien freqüentment en obres literàries o audiovisuals de ciència-ficció. L’antecedent més destacat és probablement el robot R. Daneel Olivaw, que apareix en la majoria de les obres d’Isaac Asimov, un dels escriptors que més han aprofundit en el món de la inteligència artificial. No podem oblidar Andrew Martin, de la novel·la L’home bicentenari, que ha estat adaptada al celul·loide.
Hi ha moltíssims exemples d’androides que han passat a formar part de l’imaginari col·lectiu gràcies a pel·lícules. Un dels més antics és la Maria del film mut Metropolis, de Fritz Lang. Més actuals, tenim els diversos models de robot que apareixen a la saga Terminator: el T-101, el T-1000 i el T-X. Un altre de molt recent és el malvat Sonny, del film I, Robot; o l’innocent David, de Artificial Intelligence d’Spielberg. Però probablement els androides més populars de la història del setè art són la parella formada per C-3PO i R2D2, cèlebres personatges de la cultura popular gràcies a l’èxit del fenomen Star Wars.
Però no només de cinema viuen els androides de ficció. Si no, que li diguin als amants del manga, que segur que tenen molt present l’Astroboy, un dels personatges fundacionals del còmic japonès. Els fans de Bola de Drac segur que mai oblidaran els carismàtics A-16, A-19 i A-20. No cal parlar ja del món dels videojocs. En aquest àmbit la presència d’androides és més que habitual. Per citar-ne alguns, el Megaman de Capcom; Jack, protagonista de Gears of War o Gun-Jack, un dels personatges del joc de lluita Tekken. La televisió també ha donat múltiples exemples d’androides: els amants de la ciència ficció segur que recorden Data, de Star Trek; o els Cyclons, de la sèrie Battlestar Galactica. Bender, personatge de la sèrie Futurama, és conegut per un ventall més ampli d’espectadors.
Recentment, els androides s’estan convertit en una realitat cada cop més present, sobretot gràcies a països com Corea del Sud i Japó, que lideren la cursa mundial per convertir els androides en un producte comercialitzable i exitós. Actualment ja s’han desenvolupat diversos models exitosos d’androides, però la seva explotació massiva de cara al gran públic és encara una utopia.
L’any 2005 es va presentar al Japó una nova variant d’aquests robots, l’Actroid, dissenyada per actuar en espectacles o davant les càmeres. D’aquí el seu nom, una barreja en anglès de les paraules android (androide) i actress (actriu). Va ser batejada com a DER2 i dotada d’un atractiu cos de dona oriental de 165 cm d’alçada. Gràcies als seus 47 punts mòbils, és capaç de canviar l’ expressió i de moure les extremitats superiors i inferiors, així com de curbar el seu cos en diferents direccions. Els seus creadors, la Intelligent Robotics Laboratory de la Universitat d’Osaka, van demostrar que és capaç de representar complicades coreografies a través de moviments, gestos i veu.
La KITECH de Corea del Sud ha desenvolupat la EveR-1, un androide destinat a la comunicació interpersonal. El seu nom prové d’afegir una “R” de robot al final del nom de la primera dona del món segons la Bíblia (Eva). És capaç d’emular les expressions emocionals de les persones mitjançant la deformació de la musculatura facial, i de mantenir conversacions senzilles utilitzant un vocabulari de no més de 400 paraules. Medeix 160 cm, pesa 50 kg i està construida a imatge d’una dona coreana de 20 anys.
No és extrany que una mena de robot tan avançat apareixi a Corea del Sud, on el Ministeri d’Informació i Comunicacions té l’ambiciós pla que l’any 2020 visqui un androide a cada llar coreana. El govern del país té previst la construcció de nombroses ciutats robot amb infraestructures de recerca i desenvolupament tecnològic, així com sales d’exhibició i estadis per competicions robòtiques. Fins i tot han deixat escrites les normes i lleis que hauran de regular les relacions entre humans i robots en el futur, així com guies i regulaments ètics d’obligada implantació als robots per tal que no facin cap mal a les persones.
Col·laboració de Aleix Soler per al capítol Autòmats de ficció