Alexander Graham Bell
Col·laboració de Jordi Fàbregas per al capítol Telefonia
Alexander Graham Bell va néixer a Edinburg, Escòcia l’any 1847 i la seva formació va transcórrer rodejat d’una família de logopedes. Tant el seu avi com el seu pare van ser especialistes en aquesta matèria i amb el temps ell mateix va decidir continuar aquesta tradició familiar per a ensenyar a parlar correctament a les persones. La seva mare era sorda fet clau per motivar-lo a treballar en la millora d’una manera de comunicació per a sord-muts.
En la dècada dels setanta s’instal·la als Estats Units, on funda un col·legi per a sord-muts. En aquests anys la Universitat de Boston li ofereix un lloc per a donar a conèixer les seves investigacions. Des d’aquesta càtedra, Alexander prossegueix els seus estudis establint les bases per al seu posterior descobriment, el telèfon. Invent al qual treballa a fons per a assolir que la seva dona que era sord-muda aconseguís escoltar algun so.
Des dels 18 anys Alexander va treballar en la idea de la transmissió del parla; al 1874, mentre treballava amb un telègraf múltiple, va desenvolupar la idea del que seria més tard el telèfon. Al 1876 amb l’ajut del seu sogre i amb la col·laboració de Helmholtz, físic alemany expert en so i electricitat, Bell aconseguir patentar el seu primer telèfon. Per a la seva elaboració es van tenir en compte els estudis que havien realitzat Morse, Bourseul i Reiss. El dia de la palesa Elisha Gray també es va dirigir a l’oficina per a mostrar els seus avanços en el mateix invent. Tot i això, cap havia assolit fins al moment la transmissió de veu. Objectiu que molt aviat arriba a Bell. A l’intenta vendre els drets a la Wester Union per 100.000 dòlars, el seu president no va acceptar, pel que decidir crear pel seu compte la Bell Telephone Company a Boston.
Bell va haver d’entrar en judici per la patent del telèfon, ja que al mateix temps, Gray es va presentar en el Registre amb un dispositiu telefònic; no obstant això, Bell va guanyar. L’expansió ràpida per tot el món, de tan interessant transmissor de la paraula, va donar renom universal a Graham Bell.
L’any 1877 amb la patent a les seves mans, va fundar la Companyia de Telèfons Bell. Tres anys després, França li va atorgar el premi Volta (50 000 francs), pel seu invent; va invertir aquest diners fundant el Laboratori Volta a Washington D.D., on realitzaria una sèrie d’invents amb altres científics, com el fotòfon (aparell transmissor de sons per mitjà de llamps de llum); el audiòmetre (medidor de l’agudesa de l’oïda); la balança d’inducció; el primer cilindre de cera per a gravar sons.
L’any 1882 li van atorgar la nacionalitat americana i va ser co-fundador de la National Geographic Society un any més tard funda la revista Science.
A finals del segle XIX i principis del XX, Graham Bell va entrar en el món de l’aeronàutica i va investigar amb grans papalots i estels, fins i tot amb la capacitat de transportar a una persona; amb un grup de socis, va desenvolupar l’aleró de l’ala d’un avió que permet controlar el balanceig. També va inventar un dispositiu d’aterratge de tres rodes, el precursor del sistema que utilitzen els avions en l’actualitat per a desenganxar i aterrar en un camp d’aviació. Posteriorment van aplicar els principis de l’aeronàutica a la propulsió nàutica, van presentar el “hydrodrome”, el vaixell més ràpid del món durant diversos anys. També va descobrir un mètode per a localitzar icebergs, entre moltes altres coses.
L’any 1892 té lloc la primera conversa telefònica entre Chicago i Nova York. Per la seva banda, la Western Union amb Elisha Gray va fundar la American Speaking Telephone Company. En aquest projecte va contar amb la col·laboració de Thomas Alva Edison que va millorar l’invent.
L’any 1918 va publicar el seu llibre titulat “Durada de la vida i condicions relacionades amb la longevitat” en aquesta obre es donaven a conèixer les seves investigacions sobre les causes i herència de la sordesa i els seus experiments en eugenèsia.
Alexander Graham Bell va morir el 2 d’agost de 1922 a Baddeck, Canadà, a l’edat de 75 anys. Va ser una persona molt intel·ligent, de caràcter decidit, noble i altruista. La invenció del telèfon ha estat una de les aportacions més grans de tots els temps al món, perquè va transformar la vida política i social de l’home; així com el de les telecomunicacions.
A 126 anys de la invenció del telèfon, sorgeix novament la polèmica sobre la palesa; fins i tot, la Càmera de Representants dels Estats Units reconeixen com autor de l’invent a l’italià Antonio Meucci, qui fins a la seva mort va establir un judici per a obtenir el reconeixement atorgat pel món a Alexander Graham Bell.
Bell i Meucci, quedaran a la història com els inventors del telèfon, encara que l’un i l’altre no s’hagin conegut i només perquè Bell va tenir els diners suficients per a pagar la palesa; Meucci, no.
Col·laboració de Jordi Fàbregas per al capítol Telefonia