Al-Khwarizmi
Col·laboració de Sílvia Artigas per al capítol Números d’infidels
Abu Ja’far Muhammad ibn Musa Al-Khwarizmi va viure aproximadament entre els anys 780 i 850. Com succeeix amb la majoria de personatges determinants al llarg de la història, les dades biogràfiques trobades no són uniformes i en moltes ocasions esdevenen contradictòries. Però nasqués on nasqués, i visqués quan visqués, el que està clar és que va ser determinant pel desenvolupament de les matemàtiques: és considerat el pare de l’àlgebra i un dels més importants introductors del nostre sistema de numeració.
Moltes teories apunten que Al-Khwarizmi va viure i treballar a Bagdad, a la cort del califa al-Mamun. Aquest, va fundar la “Casa de la Sabiesa” (Bayt al-Hikma), una institució d’investigació i traducció comparable a la Biblioteca d’Alexandria. Aquí es van traduir obres científiques gregues i hindús. En aquest ambient va créixer i desenvolupar-se com a matemàtic, astrònom i geògraf Al-Khwarizmi.
El treball d’Al-Khwarizmi va permetre preservar i difondre el coneixement dels grecs i dels hindús. Dels primers, en va rescatar el rigor i dels segons, la simplicitat. Els seus llibres, coneguts la majoria per traduccions posteriors, són intuïtius i pràctics i la seva principal contribució va ser simplificar les matemàtiques a un nivell entenedor pels no-experts. Però el més admirable d’aquest personatge va ser la valentia, que no es va tenir en el món occidental fins molts segles després, de defensar un sistema diferent al que imperava. Al-Khwarizmi va mostrar els avantatges d’utilitzar el sistema posicional hindú a una cultura tradicional com és l’àrab. L’exposició clara de com calcular de manera sistemàtica mitjançant algoritmes dissenyats per ser utilitzats amb algun tipus de dispositiu mecànic semblant a un àbac, més que amb llapis i paper, mostra la intuïció i el poder d’abstracció del matemàtic. Fins i tot es preocupava de reduir el nombre d’operacions necessàries en cada càlcul. Per aquesta raó, encara que segurament no fos l’inventor del primer algoritme, és normal que aquest concepte estigui associat al seu nom.
“L’art hindú de calcular” és un dels llibres més importants atribuïts a ell, i se’n conserva una versió en llatí del segle XII. En aquesta obra es descriu amb detall el sistema hindú de numeració posicional en base 10 i mètodes per fer càlculs. Al-Khwarizmi va trobar un mètode per a trobar arrels quadrades i va ser un dels primers en utilitzar el 0 com a indicador posicional.
A més, també va fer un tractat sobre àlgebra, en la qual pretén ensenyar una àlgebra aplicada a la resolució de problemes de la vida quotidiana de l’imperi islàmic d’aleshores. Així, parlant de casos d’herència, de llegats, de particions, de judicis i de comerç apropava les equacions i, en general, les matemàtiques a tothom. Tant importants van ser els seus tractats, que alguns es van utilitzar a les universitats europees fins el segle XVI.
Al-Khwarizmi també és conegut per les seves investigacions en astronomia i geografia. Sobre astronomia va tractar temes relacionats amb calendaris, el càlcul de les posicions del Sol, la Lluna i els planetes, astronomia esfèrica, taules astrològiques… Sobre geografia va corregir a Ptolomeu en referència a Àfrica i Orient. Va determinar latituds i longituds de 2402 llocs, i va emplaçar ciutats, muntanyes, mars, illes, regions geogràfiques i rius, aconseguint uns mapes més precisos que els que hi havia fins aleshores.
Per tot això, la figura de Al-Khwarizmi és determinant en l’evolució de les matemàtiques. Tot i la importància de les reflexions d’aquest personatge, no va ser fins gairebé tres segles més tard de la seva aparició que els seus tractats es van conèixer a Europa. La religió catòlica imperant durant l’Edat Mitjana no permetia l’entrada de “números d’infidels” i aquest tancament a un sistema molt més efectiu, pel simple fet de pertànyer a una altra cultura, va fer que l’evolució a Europa s’aturés o, si més no, avancés molt més lent. Gràcies a alguns monjos que en monestirs aïllats van anar traduint textos àrabs i més tard a la figura de Leonardo Fibonacci, es va implantar el sistema que tan bé havia descrit Al-Khwarizmi.
Col·laboració de Sílvia Artigas per al capítol Números d’infidels