Precisió
Col·laboració de David Jiménez per al capítol Mesurar el temps
El diccionari català estableix com a definició d’aquesta paraula en una de les primeres accepcions com la “Qualitat de precís, determinació exacta, estricta”. En una altra accepció es defineix “En contraposició amb error, qualitat de fer correspondre amb exactitud el resultat de la mesura experimental d’una magnitud amb el seu valor real”.
En el cas els rellotges, una bona precisió es fonamental. Els suïssos presumeixen d’haver aconseguit la màxima precisió en els seus rellotges i fa poc els xinesos van anunciar que un rellotge atòmic tardaria milers d’anys a desviar-se un sol segon, igual que els americans A tots ens ha passat que mai sabem si anem a la hora exacta i, en els millors dels casos, diferim d’uns quants segons. Inclús en el cas de posar la hora exacte, és possible que al cap d’un temps hagi patit una petita (o notable) variació. Això és perquè tenim un rellotge barat, i a molts no els importa. De fet, la seva degradació en segons depen de varis factors, entre els quals es troben la qualitat del material del rellotge, la temperatura o la bona utilització. Sigui com sigui, en termes empleats pels experts en rellotges, la precisió en el temps ha estat sempre la gran obessió per part dels que han buscat la perfecció horaria i la màxima efectivitat en la mesura del temps.
Però, per què hem necessitat mai conèixer el temps amb precisió? El 1675, Carles II va fundar l’Observatori Real de Greenwich, per perfeccionar la navegació i l’astronomia. La longitud és la posició del globus terrestre d’un punt respecte el meridià que passa per Greeenwich. Són coneguts molts naufragis a causa de la falta de precisió, per això nombrosos científics van començar la carrera de la precisió. John Flamsteed (1646-1719) o Edmond Halley. Flamsteed, per exemple, va treballar sense cansanci determinant la posició d’unes 20.000 estrelles. Llavors els rellotges funcionaven amb pèndols i el primer rellotge amb capacitat d’altra precisió el va fer John Harrisson el 1735. El primer era massa gran, però les variants que va dissenyar van rebre reconeixament internacional. Una mostra d’aquella època va ser que amb un rellotge de butxaca va viatjar al Carib i en tornar només va guanyar 40 segons en 7 setmanes. Però a dia d’avui els rellotges han evolucionat, i amb ells la seva precisió. La major precisió aconseguida fins ara és la de l’últim rellotge atòmic dissenyat per l’Oficina de Normalització (NIST) dels EUA, l’NIST-F1, posat en marxa el 1999. És tan exacte que té un marge d’error d’un segon per cada 30 milions d’anys.
Amb tot, la precisió es pot espatllar. Alguns dels factors que influeixen en la variació dels moviments són els camps magnètics, la temperatura o el correcte ús. D’aquesta manera, la precisió s’aconsegueix a través del material utilitzat, el disseny i les condicions en les quals està exposat. Cada tipus de rellotge tindrà una precisió diferent, en funció de les seves característiques, amb segons de variació al llarg del temps. De moment, la precisió exacte no existeix, i els que ho quasi ho són, com els atòmics, compten amb una estructura tan complexa que es fa difícil d’utilitzar en un ús convencional.
Col·laboració de David Jiménez per al capítol Mesurar el temps