Ada Augusta

Col·laboració de Ana Martín per al capítol Programar ordinadors

La millor descripció del calculador proposat per Babbage no la va donar ell mateix, sinó Ada Augusta, comtessa de Lovelace, la filla única del poeta Byron.

El saber científic ja no era una referència de prestigi social sinó la manera de no quedar-se al marge del progrés, autèntica font de riquesa i, per tant, de poder. Aquesta mentalitat tan oberta cap a la formació científica va fer possible que les dones d’elevada posició social poguessin dedicar-se a l’estudi. Per ser de tal condició social, Ada tenia una alta qualitat educativa. Va tenir com tutor a August Morgan, primer professor de matemàtiques de la Universitat de Londres. Va conèixer a Mary Sommerville, una brillant dona que va escriure un llibre sobre matemàtiques celestes i qui la va influenciar juntament amb la seva mare a endinsar-se en el món de les matemàtiques. Anys més tard Ada es presenta en societat, la qual cosa li permet participar i assistir a diferents esdeveniments on va conèixer a David Brewster (físic Britànic inventor del caleidoscopio), Charles Wheatstone(físic britànic que va realitzar diversos treballs en electricitat), Michael Faraday (Físic i químic anglès que va crear el motor elèctric, el generador i la dinamo) i al famosíssim escriptor Charles Dickens. No obstant això, l’esdeveniment més important a la seva vida científica va ser, sens dubte, conèixer a Charles Babbage a la conferència de Dionysus Ladner. Ella va intuir que un projecte d’aquesta envergadura podria convertir-se en realitat i va ser una de les poques persones que va creure en la universabilitat de les idees, preconitzada per Charles Babbage.

Molt del que es coneix sobre els principis de la màquina analítica és el resultat de l’interès de la senyoreta Byron. Al 1840, Babbage va donar algunes conferències a Torín, i entre l’audiència havia un enginyer militar italià anomenat L. F. Menabrea, que formava part de l’Acadèmia Real de Torín. Menabrea va quedar tan impressionat per les conferències, que les va resumir a un article, en francès, publicat en Ginebra en 1842. Posteriorment, Lady Lovelace va traduir aquest article de la descripció i anàlisi de la màquina analítica a l’anglès, tot incloent demostracions de com calcular funcions trigonomètriques que continguessin variables i va publicar també el primer programa amb les instruccions que la farien funcionar. Aquest article va arribar a triplicar la longitud de les seves notes originals i ho va publicar només amb les seves inicials en les Memòries Científiques de Richard Taylor Volum 3 (1843), sota el títol de “Notes”.

Aquest article, amb les seves anotacions, és la millor explicació disponible dels aspectes tècnics de la màquina analítica de Babbage. Lady Lovelace va descriure amb gran detall el mètode que Babbage havia ideat per a introduir i extreure dades de la màquina. El seu pla era aprofitar el mètode de targetes perforades que l’inventor francès Jacquard havia creat per a teixir els dibuixos en les catifes. L’esquema de perforacions s’utilitzava per a determinar quins fils es teixirien en el dibuix de la catifa en cada pas de la llançadora, i el procés complet es basava en si certes varetes en el teler de Jacquard trobaven o no perforacions en les targetes.

Babbage es va proposar fer un ús similar de les targetes per al funcionament de la màquina analítica, sent la principal diferència que els esquemes de perforacions es correspondrien amb signes matemàtics. Como Lady Lovelace ho va exposar, «Podemos decir, muy apropiadamente, que la Máquina Analítica teje dibujos algebraicos, de igual modo que el telar Jacquard teje flores y hojas».

Charles desitjava crear una maquina dotada amb unitat operativa, memòria, perforadora de targetes i impressió per a poder mostrar els resultats. El seu model inicial tenia diversos punts febles, els quals van ser millorats per Ada. Tot i així, Charles va realitzar diverses publicacions en les quals nomenava a Ada com una simple transcriptora, rebaixant d’aquesta forma el valor de les seves aportacions als treballs científics, però no per que ho volgués, sinó perquè l’època l’obligava.

Cal dir però, que a Lady Lovelace se li atribueix el desenvolupament de les instruccions per a realitzar càlculs en les versions primerenques de l’ordinador, doncs va escriure per a Charles Babbage un programa capaç de calcular els nombres de Bernoulli. Addicionalment va aportar a la informàtica conceptes com Bucle o subrutina, instrucció, i va inventar una notació per a descriure algorismes a la maquina analítica de Charles Babbage, creant d’aquesta forma el primer llenguatge de programació. D’aquí que es coneix com “La primera programadora de la història”.

Col·laboració de Ana Martín per al capítol Programar ordinadors