Rellotges de Sol
Col·laboració de Marina Guarch per al capítol Mesurar el temps
Els rellotges de sol són un dels primers aparells per a mesurar el temps que han existit. El seu funcionament es basa en la mesura del moviment aparent del Sol al voltant de la Terra, que es pot mesurar a partir de l’observació del desplaçament de l’ombra projectada per una vareta. Per tant, la peça fonamental d’aquest tipus de rellotge és la vareta, que ha d’estar orientada paral·lela a l’eix de rotació de la Terra. D’aquesta manera, el curs de l’ombra que es projecta serà el mateix cada dia de l’any, encara que l’alçada del Sol variï.
El rellotge de sol més antic que es coneix es va trobar a Egipte i data d’uns 1500 anys a.C. Consistia en dos llistons de pedra, un dels quals exercia de busca i a l’altre hi eren marcades les hores. La civilització grega va aportar millores interessants als rellotges de sorra, gràcies als coneixements dels grecs de geometria. Així, van construir els primers rellotges de sol tal i com els coneixem en l’actualitat. Consistia en una mena de bloc on s’hi buidava una cavitat en forma d’hemisferi i en el seu extrem es fixava la vareta, també anomenada gnòmon, que van començar a situar en posició paral·lela a l’eix terrestre; aquesta vareta feia de busca. El fet que col·loquessin el gnòmon en aquesta posició és molt important, ja que és el que permetia que els rellotges de sol esdevinguessin vertaders instruments de mesura, en tant que, així, els rellotges podien assenyalar les hores durant totes les estacions de l’any. Per tant, els rellotges de sol que van desenvolupar els grecs van ser els primers que mesuraven les hores en funció de la direccionalitat de l’ombra, en comptes d fer-ho segons la longitud.
Un altre dels períodes que cal destacar pel que fa a l’evolució dels rellotges de sol és cap als segles XVI i XVII, en què l’arquitectura es va valdre, en algunes ocasions, de l’ús de rellotges de sol per completar la majestuositat de les seves obres, com esglésies o palaus. En aquesta època, es van anar aconseguint millores en el funcionament dels rellotges de sol. Durant el període de la Il·lustració, es va continuar perfeccionant aquesta tècnica, treballada sobretot en tallers artesans, i es van anar construint rellotges de diferents materials. En molts casos, els rellotges de sol que es van construir van convertir-se més en objectes d’ornamentació que en aparells de mesura del temps amb una funció pràctica.
En aquesta mateixa època, ja havien aparegut els primers rellotges mecànics, però no aquests no havien restat protagonisme als de sol, ja que es tractava d’instruments encara poc precisos i de preu força elevat, la gent es basava en el rellotge de sol per a saber si el mecànic anava a l’hora. Però a partir de la segona meitat del segle XVIII, els nous rellotges mecànics van anar essent cada vegada més precisos i els rellotges de sol van anar quedant en un segon pla, també per raons de comoditat i de canvis de ritme de vida en la majoria de les persones.
Només a la vida de camp, encara ara hi ha qui es pot basar en el rellotge de sol per guiar-se, a diferència de la vida de ciutat en què la mesura del temps ve marcada per una precisió absoluta de les hores i els minuts. A més, el fet que es canvïin les hores segons l’estació de l’any, per l’estalvi energètic, també impedeix que els rellotges solars puguin ser instruments útils en la societat actual. De totes maneres, és un objecte present en molts edificis públics i en algunes cases particulars, com a element decoratiu.
Col·laboració de Marina Guarch per al capítol Mesurar el temps