Macintosh

 

Col·laboració de Marta Armengol per al capítol L’ordinador personal

El Macintosh d’Apple va suposar un nou salt qualitatiu en la computació personalitzada, basat en fer els ordinadors més entenedors per a les persones, permetre una utilització més intuïtiva de la màquina. Va partir de la interfície d’Alto i la va portar a un nivell més elevat, més proper a l’usuari inexpert, en el que avui s’anomena interfície gràfica de l’usuari (GUI són les seves sigles en anglès), i també en introduir el ratolí, que avui és un dels símbols indiscutibles de la informàtica, com a eina primordial d’utilització.

El nom de l’ordinador es deu a la varietat de pomes McIntosh, les preferides de Jef Raskin, un treballador d’Apple que va ser el motor primordial del projecte (que després, arran de diferències personals, va acabar en mans de Steve Jobs. Apple estava tan segura de l’èxit de la seva màquina que va anunciar-la per primera vegada en uns de les pauses publicitàries de la Superbowl, la final nacional de futbol americà als Estats Units, els anuncis a la qual són els més cars que es troben a la televisió americana (l’equivalent als anuncis d’immediatament després de les campanades de Cap d’Any). En el seu famós anunci, dirigit per Ridley Scott, una actriu llença un martell a una pantalla que té hipnotitzats un grup d’espectadors clònics. La pantalla probablement representava IBM, i Apple volia expressar el seu desafiament a la tirania dels ordinadors operats per comandaments de text, que eren els únics que hi havia al mercat en aquella època.

Aquest desafiament, com totes les revolucions, va crear reaccions oposades. N’hi havia que van rebre amb entusiasme el nou concepte de la informàtica. Però la interfície gràfica requeria una modificació de tot el programari existent, i, per tant, els fabricants de software es van mostrar més reticents a adaptar-se al Mac, i, durant la primera època de la seva existència, se’l va titllar de joguina.

Durant els anys següents, Apple va fer mans i mànigues per millorar les carències evidents del Macintosh que, si bé havia donat un gran salt endavant en alguns aspectes, tenia deficiències en d’altres, com ara la memòria. Les versions posteriors del Mac van anar guanyant en popularitat i en vendes (cosa que, evidentment, no significa el mateix que avui; segons les lleis de Moore, els ordinadors de l’època eren molt més cars, comparativament parlant, que els d’avui en dia i, per tant, el col·lectiu dels seus compradors potencials estava més reduït).

Actualment, Apple ha aconseguit desbancar-se de Microsoft, els seu rival principal, a partir d’una àmplia diversificació de productes, que l’han convertit en una de les empreses informàtiques més de moda. L’èxit rotund de l’iPod, la nova revolució que, sembla, suposarà l’iPhone, el renom d’Apple com a tecnologia especialment indicada per a aquells que treballen amb imatge… semblen posar Apple, fora de l’abast de la resta de companyies de tecnologia informàtica. Això pot deure’s, a més, al fet de que Apple controla tant el software com el hardware dels seus productes, mentre que Microsoft deixa el maquinari en mans d’altres companyies. En els darrers anys, Apple ha anat perdent la seva fama de sistema críptic i difícil d’utilitzar i va guanyant cada vegada més adeptes.

Col·laboració de Marta Armengol per al capítol L’ordinador personal