Jocs d’aventures

 

Col·laboració de Carlos Batlló per al capítol Aventures virtuals

La història dels videojocs d’aventures està inevitablement lligada a les empreses que els van crear i potenciar. Avui en dia, la evolució tecnològica ha permès que molts individus i aficionats independents hagin desenvolupat videojocs pel seu compte, però els models ja estaven definits pels grans creadors clàssics d’Aventures gràfiques.

Sierra (fundada al 1979) i LucasArts (fundada al 1982) son dues d’aquestes empreses pioneres. L’època de més intensa competició va tenir lloc durant els finals dels 80 i començaments dels 90, amb dos models de joc molt diferenciats. Sierra es centrava en videojocs de caire més èpic, cinematogràfic, on la fallida causava la mort i la necessitat de recomençar la partida.

LucasArts va optar per un model de joc diferent: En els videojocs de LucasArts no es pot morir de forma definitiva. El videojoc és un puzle immens que es resol semi-linealment, i la història sempre és la mateixa. També va decidir-se per un tipus de joc més humorístic, ple de guinys, referències i coses amagades (“easter eggs”) que son molt apreciats pels fans. És fàcil trobar-se als videojocs de LucasArts una frase (o una escena!) de Casablanca o referències pop a una marca de cereals.

La primera aventura desenvolupada per LucasArts va ser Labyrinth (1986), seguida per Maniac Mansion (1987). Totes dues es basaven en pel·lícules produïdes per “LucasFilm Limited”, la empresa productora fundada per George Lucas, pare de tantes coses bones.

L’èxit de les dues primeres aventures li va permetre, al començament dels anys 90, llençar una batería dels jocs més clàssics i apreciats de la història: Indiana Jones & La última creuada (1989), LOOM (1990) i The Secret of Monkey Island (1990). Amb un enorme èxit de la crítica, no van trigar a seguir-los les seves segones parts: Monkey Island: Le Chuck’s Revenge (1991),Indiana Jones & The Fate of Atlantis (1992) ,The Day of Tentacle(1993), i noves creacions com Sam&Max (1992).

A partir de Maniac Mansion, els videojocs utilitzaven el motor gràfic SCUMM (Script Creation Utility for Maniac Mansion), una creació de Ron Gilbert per LucasArts que es va vendre sota llicència i va seguir utilitzant amb èxit per diverses companyies fins al començament de la era 3D. Els videojocs de LucasArts van tenir una rebuda molt positiva, i van crear una legió de fans incondicionals que van donar suport a les franquícies.

Més tard van arribar les aventures en 3D. Grimm Fandango (1998) en va ser la primera, utilitzant el motor GrimE. Monkey Island 4 (2000) va seguir, però les ventes de LucasArts no eren competitives com en el passat. El mercat de videojocs havia evolucionat a una nova generació de realisme i adrenalina, i les aventures gràfiques no hi encaixaven com abans.

Després d’una reestructuració interna, LucasArts va anunciar (per al desengany d’un exèrcit de fans) que no desenvoluparia més aventures gràfiques en un futur proper. No van ser els jugadors els únics desanimats pel canvi de direcció de LucasArts. Un grup d’empleats de l’empresa, creadors de les aventures originals, van abandonar el niu i van crear pel seu compte l’empresa “Telltale Games”. Aquesta empresa va aconseguir per diverses vies llicències sobre algunes franquícies de LucasArts i va llençar el videojoc “Tales of Monkey Island”, amb una molt pobre rebuda.

No cal dir que el gènere està avui de capa caiguda. En el passat, les aventures gràfiques tenien l’increïble avantatge de resultar interessants i entretingudes fos quin fos el suport o la qualitat. L’addicció era inevitable per dolents que fossin els gràfics. Ara per ara, i des de el moment en el que els gràfics permeten recrear imatges de gran qualitat, el públic ha donat l’esquena a un gènere que havia proporcionat més hores d’entreteniment que cap altre (potser l’arcade també) de cara a un entreteniment més immediat i gratificant que la dura prova mental que podien suposar aquests antics videojocs.

Les grans empreses també els han donat l’esquena, mogudes per un esperit comercial. Ja no surt a compte invertir en relíquies. El futur recau en les mans dels creadors independents i del fenomen creatiu que té lloc a Internet (hi ha més de 4 projectes no autoritzats de sequel·les de Monkey Island creats per seguidors i distribuïts gratuïtament). Cal sense cap mena de dubte una reestructuració del model de joc o poc a poc els fans estaran cada cop més lluny de recuperar les seves aventures.

Col·laboració de Carlos Batlló per al capítol Aventures virtuals