Hipertext

Col·laboració de Sílvia Real per al capítol Interactivitat

Hipertext està format pel prefix grec hiper que significa “abundància”, que al costat de la paraula text ens remet a la idea de molts textos. Internet té una enorme capacitat per a emmagatzemar informació ja que conta amb una memòria molt àmplia. Però d’altra banda, també significa “superioritat”, això vol dir que en un hipertext per a passar d’una unitat informativa a una altra has de pujar, passar a altra unitat.

El seu origen es situa amb Vannevar Bush, en 1945, quan va proposar un sistema digital anomenat Memex que servia per a guardar coneixements interconnectats als quals accedir des de diferents nivells. Però va ser Ted Nelson el primer a utilitzar el terme hipertext en el seu article No more teachers’s dirty looks.

Nelson va idear un banc de dades, conegut com “Xanadú”, que mai es va arribar a fer. Defineix la paraula hipertext com “un conjunto de bloques de texto interconnectados por nexos, que forman diferentes itinerarios para el usuario”. Segons Nelson, “la cultura mundial es un hipertexto implícito que la tecnologia informática permite descubrir, explicar y objetivar”. I afegix que “en el hipertexto la última palabra no existe. No puede haver una última versión, un último pensamiento. Siempre hay una visión, una idea, una interpretación nueva”.

Douglas Engelbart, en els anys seixanta, va realitzar una investigació anomenada Augmenting Human Intelect: a conceptual Framework on intenta definir les funcions que haurien d´incorporar els ordinadors i els programes per a millorar el seu rendiment. Les seves idees desemboquen en els NLS, considerats com el primer sistema informàtic hipertextual que va permetre el disseny del ratolí, de les finestres múltiples, del correu electrònic, etc.

Peter Brown, en 1985, desenvolupa Guide que és el primer sistema de creació de hipertext per a una computadora personal que contava amb una interficie gràfica simple i intuïtiva. Des d´aquest moment fins a l’actualitat, han aparegut un gran nombre de programes orientats a crear i estructurar informació hipertextual per a la majoria de les plataformes informàtiques.

Entrada la dècada dels 90, època que se celebra la Primera Conferència Europea sobre Tecnologia Hipertextual, comencen a consolidar-se les primeres aplicacions informàtiques orientades a la convergència de text, so i imatge en un únic suport, i a interconnectar aquests elements de forma no lineal.

Aquests grans avanços han suposat una revolució narrativa, una ruptura amb el model lineal que caracteritzava al nostre coneixement — que prové de la lectura tradicional — i dóna lloc a un sistema no seqüencial.

L’escriptura i la lectura es realitzaven de forma seqüencial però amb l’aparició del hipertext s’han modificat els nostres hàbits de lectura produint-se una descentralització i fragmentació de la lectura. La pantalla ha substituït al paper, ja que aquesta permet la multiseqüencialitat, essencial perquè es produeixi el hipertext.

El hipertext ha suposat una autèntica revolució en el món de la documentació provocant una gran millora des del punt de vista de la informació. Des d’un simple text podem accedir a tot una xarxa d’informació a través d’una sèrie d’enllaços que vénen donats a través de paraules. De manera, que podem quedar-nos en la lectura superficial d’un text o expandir-nos cap a altres vessants relacionats amb aquest text.

Col·laboració de Sílvia Real per al capítol Interactivitat