Desè art
Col·laboració de Débora Llamas per al capítol Videojocs
L’art és una forma d’expressió, la manifestació de la creativitat i sentiments humans…És un conjunt d’obres, estils i moviments artístics d’un país, una època…La pintura, l’escultura, el cinema són art, i què passa amb els videojocs? Es poden considerar el desè art?
Si ens atenem a la definició que es dóna d’art no es pot negar que els videojocs han estat des del seu inici una forma d’expressió de la societat, una forma de transmissió d’inquietuds, i és que videojocs com Spacewar responen als sentiments d’una època, d’una societat que es troba immersa en una interminable Guerra Freda. A més a més, les arts, tant les clàssiques com les modernes, es caracteritzen per la creació de móns, de realitats virtuals per part d’un autor i això mateix fan els videojocs; creen o recreen un món en el que, a més a més, hi pots interactuar.
Tot i que el sector s’esforci a indicar que els videojocs han de ser el desè art, la veritat és que encara queda força camí perquè puguin ser qualificats com a tal, ja que malgrat que són un recipient d’una forma de vida, no acaben de mostrar la cultura dels que els desenvolupen i és que no són encara posseïdors d’un caràcter estètic marcat que sí existeix a les altres disciplines artístiques.
Els detractors de considerar als videojocs art basen la seva oposició en l’estructura natural dels videojocs. Així, argumenten que l’estructura oberta dels videojocs i la possibilitat de modificació per part de l’usuari, trenquen el control que l’autoria exerceix sobre l’obra; rèquiem imprescindible per considerar quelcom art. Els creadors de videojocs, per la seva banda, afirmen que en la interactivitat rau l’essència d’aquest art, i és que l’usuari pot submergir-se en la trama, el guió i l’estructura que els autors han aconseguit crear. Així, el punt de partida dels videojocs és quelcom que els fa únics i és que la naturalesa d’ell mateix obliga a l’usuari (no és un simple espectador, hi forma part) a ser qui fa avançar l’experiència i depenent de les habilitats personals cada un podrà viure una història, perquè el jugador és el motor de l’obra.
Si analitzem la situació en que es troben els videojocs podem dir que ara mateix estan en una situació d’in pass, i és que encara es tracta d’un experiment científic i no un art constituït en sí mateix. A més a més, els videojocs es troben davant la problemàtica que des de l’inici han estat concebuts com una simple forma d’entreteniment juvenil. És ara, quan els nens del principi ja són adults, que es pot començar a demostrar la validesa artística dels videojocs perquè en créixer els usuaris, també creix el sector.
A banda de si s’està a favor o en contra de considerar els videojocs art, una cosa innegable és que els videojocs han desenvolupat un gran nombre de formes i és que tenen un abast molt ampli on s’inclouen un gran número de gèneres. Malgrat aquesta disparitat de gèneres, existeix en tots els videojocs una essència comú que els distingeix com a col·lectivitat però que, alhora, els fa més amplis.
En definitiva, els videojocs estan en una etapa de maduració i és que encara tenen una vida relativament curta. La seva evolució està marcada pel desenvolupament tecnològic i això ha fet que en molts casos l’espectacularitat s’hagi imposat a la trama, que sempre ha estat afectada, però, per la situació sociopolítica de l’època. La veritat, però, és que l’essència del videojoc mostra moltes possibilitats per ser anomenat el desè art i ben segur que amb els anys s’aniran definint com a tal.
Col·laboració de Débora Llamas per al capítol Videojocs