Del bit al bot
El discret encant de la computadora

Ada

Ada Byron Lovelace (aquarel·la d'A. E. Chalon, 1840)
      La filla de Lord Byron, rere el disseny i la programació de la primera computadora de la història.

      ‘False Dawn: The Babbage Engine’
      Computer History Museum (2014)  

      Els ordinadors actuals tenen com a precedent històric la Màquina Analítica, un artefacte mecànic per al càlcul que, per primera vegada, emmagatzemava en una memòria una sèrie codificada d’instruccions, allò que actualment s’entén per programa.

      La Màquina Analítica es deu a Charles Babbage, un científic anglès del segle XIX, destacat per les seves investigacions en física, astronomia i matemàtiques, i marcat pel curiós destí de deixar-ho tot inacabat: ni la Màquina Analítica, ni cap dels projectes d’aplicació de les seves idees que ell mateix va emprendre, es va fer mai realitat. El que sí Babbage va deixar acabada va ser una autobiografia; en ella, rendit davant la tecnologia massa limitada de la seva època, Babbage augura la possibilitat de construir la seva Màquina Analítica cinc-cents anys després d’ell.

      Però l’ordinador, és a dir, la versió electrònica i millorada de la Màquina Analítica, només tardaria cent anys a arribar, i amb ells la immortalitat de Babbage.

       

      El 1816 i en el marc de la Royal Society de la que tots dos n’eren membres, Babbage va establir relació amb Lord Byron. Byron era un personatge insòlit de l’aristocràcia liberal anglesa; ja era, aleshores, un poeta famós. Acabava de ser pare d’una nena, de nom Ada, fruit d’un breu matrimoni amb Annabella Milbanke.


      Daguerrotip d’Antoine Claudet (1850)

      Es diu que, en la nit de noces en què presumiblement Ada va ser concebuda, Byron va despertar cridant “Gran Déu, segur que estic en els inferns!”. Per la seva banda, Annabella clamava haver-se casat amb el mateix dimoni; en el divorci que seguiria a tan tempestuosa nit, va acusar el seu marit de crueltat i de bogeria. Byron comentaria després a un amic: “Espero que els déus facin d’Ada qualsevol cosa menys poeta, ja n’hi ha prou amb un boig a la família.”

      Pocs mesos del naixement d’Ada i de la trobada amb Babbage, Byron deixà Anglaterra i començà un exili que resultaria definitiu. En la curta i atzarosa vida de viatger que el portaria a diversos països europeus, entre els quals Espanya, Byron va alimentar un odi profund i recíproc per Annabella, una correspondència respectuosa amb Babbage, i una intensa relació a distància amb la seva filla; Ada és un nom comú entre les heroïnes de l’obra poètica de Byron.

       

      La infància d’Ada va estar profundament influenciada per la seva mare, una dona culta però hipocondríaca i neuròtica. En un ambient dens i aïllat, Ada va desenvolupar una intensa afició per les matemàtiques, sota la influència de la seva mare a la qual, en els bons temps, Byron havia anomenat ‘princesa dels paral·lelograms’.

      Envoltada de llibres i de joguines mecàniques, Ada va transcórrer llargs períodes de la seva infantesa estesa en llit a causa de malalties diverses de diagnòstic dubtós. Eren temps en què la medicina concebia la salut com l’equilibri dels humors que circulen pel cos; la teràpia a base de sangoneres i la presència possessiva d’Annabella van conformar la personalitat d’Ada, entre el llanguiment malaltís i el talent creador.

      L’adolescent Ada es va sentir molt aviat fascinada per la ciència, cosa que li va portar a estudiar-la, a idear, a investigar, a freqüentar els seus ambients; tot plegat en clar desafiament a la moral de la seva època, poc disposada a encaixar una vocació així en el cos d’una dona.


      Pintura de Henry Phillips (1852)

      Ada va conèixer a Babbage el 1833 amb ocasió d’una conferència sobre la Màquina Analítica. L’admiració mútua que es va despertar en aquella trobada seria el marc d’una col·laboració estreta i sincera que duraria molts anys. La correspondència entre Babbage i Ada està assortida de reflexions científiques, de projectes, d’amistat, de disputes i de tendresa.

      Tímidament, entre les escletxes de la burgesia victoriana, Ada va lluitar pel reconeixement de la seva tasca científica. De gran declararia: “Sóc més que mai la núvia de la ciència; per a mi, la religió és ciència i la ciència és religió.”

      Un dels resultats més significatius de l’esforç d’Ada té a veure amb unes conferències que va donar Babbage a Itàlia el 1840. Prenent com a base aquestes conferències, Luigi Menabrea, un enginyer i general de l’exèrcit que arribaria a primer ministre d’Itàlia, va escriure un treball sobre la Màquina Analítica. Ada va prendre la iniciativa de traduir, complementar i anotar els textos de Menabrea; el resultat final, amb apartats originals deguts a la mateixa Ada, té ara un valor enorme, perquè sense ells se sabria molt poca cosa de la Màquina Analítica. Donada la seva qualitat, el mateix Babbage va proposar a Ada que realitzés un article pel seu compte, però a les dones del segle XIX no els era fàcil publicar articles científics.

      Avui dia es reconeix a Ada com autora de diversos conceptes relacionats amb la programació d’ordinadors, tasca que ella definia com a “teixir patrons algebraics de la mateixa manera que el teler teixeix flors i fulles.”

      Ada era petita, suau i de cabell fosc. El seu matrimoni de 1835 amb un aristòcrata anglès li va donar el títol de Comtessa de Lovelace, però no li va donar pau. En els últims temps de la vida d’Ada es van succeir les crisis nervioses, els deutes i els escàndols, així com una agitada relació amb John Crosse, un busca-raons corredor d’apostes.

      Ada va morir víctima del càncer a la mateixa edat que el seu pare, trenta-sis anys; les restes d’ambdós jeuen enterrats en la mateixa tomba. Babbage va ser una de les últimes persones que va voler veure abans de morir.

       


      Sala dedicada a Ada Byron Lovelace
      Science Museum de Londres

      La història dels ordinadors deu molt a Babbage, però també a Ada. Com a homenatge i record a la primera programadora de la història, Ada és el nom d’un dels principals llenguatges de programació d’ordinadors d’aplicació militar. Amb ADA s’han redactat molts programes del Departament de Defensa dels Estats Units. Així doncs, ADA és el llenguatge utilitzat pels ordinadors més experts i, donat el seu propòsit, més temibles del món.

      Hi ha un passatge de l’entorn d’Ada Byron que sembla connectat amb aquest destí de les computadores que ella contribuí a desenvolupar.

      Durant l’estiu següent al naixement d’Ada, Lord Byron va passar unes setmanes a Suïssa amb els seus amics Shelley. Un dels temes de debat en aquell lloc va ser la possibilitat de crear i de fabricar criatures amb vida pròpia, d’autòmats amb poders iguals o superiors als humans.

      Després d’aquella estimulant trobada, l’alè del pare d’Ada i la ploma precoç de Mary Shelley donarien lloc al llibre ‘Frankenstein o el modern Prometeu‘. Dos segles més tard, el modern Prometeu disposa, a més del foc, de la computació.

       

      Reedició d’un article publicat en espanyol a El País (1986)
      Imatges del Science Museum de Londres i de la Vikipèdia