Zombis
Col·laboració de Aaron Cabañas per al capítol Aventures virtuals
Personatge que pertany a la mitologia arrelada a l’illa d’Haití. En aquest indret les tribus practicaven rites coneguts com Voodoo, en els quals semblava que retornessin els morts a la vida. En realitat aquests rites tenen les seves arrels en la seva ascendència africana i daten d’èpoques més remotes. Amb l’auge, a principis del Segle XX, de l’antropologia culturalista nordamericana, es van investigar algunes tribus del nou continent, entre elles les que practicaven el culte Voodoo.
Aviat el Zombie va ser introduït a l’imaginari comú i va aparèixer en històries fantàstiques i de terror. El cinema no va trigar en incorporar la figura en les seves ficcions. La primera obra important és Jo vaig caminar amb un Zombie (1947) de Jacques Torneur, que amb una atmosfera totalment inquietant recrea la figura del Zombie a partir de la visió antropològica ubicada a Haití.
Però sense dubte, el gran artífex de la consagració de la figura del Zombie al cinema és George A. Romero, que amb la seva trilogia iniciada el 1968 per Night of the Living Dead no només va crear l’arquetip estètic del personatge, imitada encara avui en dia, sinó que va conformar una obra de culte que inaugurà el Cinema de Terror Modern. El film, com la resta de la trilogia – Zombie (1977) i El Dia dels Morts (1985)-, estava carregat de missatge socio-polític que quedà emmascarat per l’artifici estètic del gènere. En el seu dia va ser considerat un film menor, tot i que a Espanya es va estrenar a cinemes d’ Art i Assaig. Amb el temps s’ha convertit en pilar fonamental del gènere de terror i ha inspirat centenars de versions i imitacions, entre les més cèlebres l’obra de Lucio Fulci amb una trilogía en clau de paròdia-homenatge constituïda per Nova York sota el terror dels Zombis (1979), Por a la ciutat dels Morts Vivents (1980) i Zombie 3 (1988).
També és cèlebre la trilogia de Return of the Living Dead guionitzada per Dan O’Bannon, que com Fulci també agafa com a referent l’obra de George Romero, però aquesta vegada és des d’una perspectiva totalment postmoderna i distanciada. Durant la dècada dels 90, el subgènere de zombis es va diluïr i va a passar a ser producte de “Sèrie z” que omplia les prestatgeries dels videoclubs. La figura del Zombie, en conseqüència, s’havia degradat fins a un nivell alarmant -però autoconscient- de patetisme, molt lluny de la visió clàssica que havien donat els grans autors.
Però el Zombie no només es va veure destinat a pel·lícules d’ínfima qualitat. També hi ha pel·lícules puntuals que a finals dels 80 i principis dels 90 van contribuïr positivament al subgènere. La trilogia d’ Evil Dead de Sam Raimi presenta uns zombis-dimonis que van sentar els precedents del Gore, subgènere del Terror que després s’acabaría malbaratant fins a confondre’s amb les infectes Snuff Movies. Mentre, Stuart Gordon amb Reanimator (1988) -basada en la novel·la de Lovecraft” inaugurava l’Splapstick, que Peter Jackson va consagrar amb BrainDead (1993). També son interessants les aportacions de Morts i Enterrats, Cementiri Vivent -segons una novel·la d’Stephen King- o The Serpent and The Rainbow de Wes Craven, que retorna a les arrels haitianes del mite en clau de docuficció.
L’última fornada va arribar ja al nou mil·leni amb “Resident Evil”. La font d’inspiració ja no és ni el mite antropològic de Jacques Torneur, ni el mite fantàstic de Romero, sino un producte més contemporani com el videojoc, del que hereta el seu frenetisme narratiu, la seva plasticitat sintètica i el seu buit argumental-, que no li fa cap bé a l’hora de tractar el personatge. Gairabé al mateix temps, el sempre peculiar i innovador Danny Boyle va donar el seu punt de vista amb 28 Díes Després, que va comptar amb una molt digna continuació, 28 Setmanes després, dirigida per l’espanyol Juan Carlos Fresnadillo. En aquest context, George A. Romero ressucita cinematogràficament l’any 2005 amb Land of the Dead -suposat remake de la seva Zombie (1978)- a la que el 2007 li seguiria Diary of Dead, per completar el Remake de Night of the Living Dead que Tom Savini realitza el 1991, i actualitzar així el seu discurs polític, ja present en la primera trilogia.
Col·laboració de Aaron Cabañas per al capítol Aventures virtuals