Xarxa
Col·laboració de Annaïs Renté per al capítol Vida artificial
L’espai natural dels bots és la xarxa informàtica. Però, per què? Els bots són programes que s’introdueixen a l’ordinador i que permeten controlar-lo. Aquest tipus de programa pot modificar i eliminar el contingut dels discs durs. Ara cal preguntar-se: quina és la manera més fàcil d’anar d’un ordinador a un altre? Efectivament, la xarxa.
Una xarxa és un conjunt d’equips connectats per mitjà de cables, senyals, ones o qualsevol altre mètode de transport de dades, que comparteixen informació, recursos i serveis, incrementant l’eficència i la productivitat de les persones. Dit d’una altra manera, una xarxa és un conjunt de mitjans tècnics que permeten la comunicació a distància entre equips autònoms. Generalment, es tracta de transmetre dades, àudio o vídeo, per ones electromagnètiques a través de diversos mitjans, com l’aire, el cable de coure o el cable de fibra òptica, entre d’altres.
Les xarxes estan formades per connexions entre grups d’ordinadors i dispositius associats que permeten als usuaris aquesta transferència electròncia d’informació. En aquestes estructures, els diferents ordinadors s’anomenen estacions de treball i es comuniquen entre sí a través d’un cable o línea telefònica connectada als servidors.
Els primers enllaços entre ordinadors es van caracteritzar per realitzar-se entre equips que utilitzaven idèntics sistemes operatius suportats per un hardware similar i empleaven línies de transmissió exclusives per enllaçar només dos elements de la xarxa.
Per tal de simplificar la comunicació entre programes de diferents equips, es va definir el Model OSI, el qual especifica set capes diferents d’abstracció. D’aquesta manera, cada capa desenvolupa una funció específica am un abastament definit. Una altra manera de classificar les xarxes és segons el nivell en què es duu a terme la comunicació. Així, per exemple, hi ha xarxes a nivell físic, com la LAN o Ethernet, i xarxes informàtiques virtuals que corren sobre internet o altres.
La comunicació per mitjà d’una xarxa informàtica es duu a terme en dues categories o capes diferents, la física i la lògica. Aquesta diferenciació és important per tal de fer possible utilitzar un número quasi infinit de protocols diferents, fet que facilita l’actualització i la migració entre les diferents tecnologies existents.
La capa física inclou tots els elements dels que fa ús un equip per a comunicar-se amb d’altres dins de la xarxa. Un exemple serien les targetes de xarxa, els calbes o les antenes. La comunicació a través d’aquesta capa es regeix per un seguit de normes molt rudimentàries que fan possible la construcció dels protocols. Els protocols són les regles i les especificacions tècniques que han de seguir els dispositus connectats en xarxa per tal de poder comunicar-se i transferir-se informació entre sí.
Atenent a la funcionalitat de la xarxa, podem parlar d’unes característiques bàsiques que permeten dimensionar de manera adequada una xarxa de computadores solucionant les necessitats dels usuaris. Entre aquestes característiques trobem la velocitat, que és la mesura de la rapidesa amb què les dades són transmeses; la seguretat; la disponibilitat o mesura de la probabilitat que la xarxa estarà disponible per al seu ús; i la escalabilitat, que ens indica la capacitat de la xarxa per permetre més usuaris i requeriments de transmissió de dades.
Una xarxa d’ordinadors simple es pot construir a partir de dos computadores afegint un adaptador de la xarxa (NIC) a cada ordinador i connectant-los mitjançant un cable especial, el “cable creuat”. El cable creuat és un cable de xarxa amb alguns cables invertits, per tal d’evitar l’ús de router o switch. La xarxa simple és útil per transferir informació entre dos ordinadors que normalment no es connecten entre sí per una connexió de xarxa permanent.
En el cas de voler connectar més d’un computador, o per tal d’ampliar la xarxa, és necessari l’ús d’un concentrador que s’encarregarà de repartir la senyal i l’ample de banda disponible entre els equips connectats a ell. El paquet de dades arriba al concentrador i aquest ho reenvia a tots els equips connectats a ell. Això afecta negativament al rendiment de la xarxa, atès que només es pot enviar un paquet de dades a la vegada, és a dir que, mentre aquest paquet es troba en circulació, cap altre paquet serà enviat.
Per això, les xarxes pràctiques consten, generalment, de més de dos ordinadors interconnectats i requereixen dispositius especials a més del controlador d’interfície de cada computador.
Una de les xarxes més accessibles i exteses és Internet. Es tracta d’una xarxa interna específica, basada en una interconnexió mundial de les xarxes governamentals, acadèmiques, públiques i privades. Aquestes estan basades sobre l’Advanced Research Projects Agency Network (ARPANET), desenvolupat per WARRA dins del departament de la defensa dels EE.UU. També podem trobar el World Wide Web (WWW).
Tenint en compte tot el que hem explicat, no és d’estranyar que els bots utilitzin un espai com la xarxa per alimentar-se i reproduir-se. No hem d’oblidar la condició digital dels bots i que la xarxa permet una transmissió ràpida i senzilla entre diferents computadors.
Col·laboració de Annaïs Renté per al capítol Vida artificial