Windows

Col·laboració de Conrado López per al capítol L’ordinador personal

Nom genèric que rep del conjunt de sistemes operatius desenvolupats per l’empresa Microsoft propietat de l’informàtic William H. Gates (més conegut com a Bill Gates), des de 1985 fins a l’actualitat. La família de sistemes operatius, desenvolupats entorn a dues línies separades (Ms Dos y OS/2-NT), van acabar convergint en el popular Windows XP.

El 10 de Novembre de 1983 Microsoft Corporation va anunciar oficialment el seu nou sistema operatiu de nova generació que proveiria una interfície gràfica per l’usuari (GUI) i un entorn multitasques pels ordinadors d’IBM.

La versió beta de Windows va ser mostrada als propietaris d’IBM. Però aquests ja estàvem desenvolupant el seu propi sistema operatiu (Top View). Windows no va obtenir així el recolzament que va obtenir el sistema operatiu que el precedia.

IBM va prosseguir amb el llançament de Top View al Febrer de 1985, que no incloïa cap tipus d’interfície per facilitar la manipulació als usuaris, encara que va prometre que les versions futures del sistema operatiu l’inclourien; promesa que mai es va complir, i dos anys després el desenvolupament del sistema operatiu de IBM va acabar per interrompre’s definitivament. Havia arribat el gran moment de Windows.

Gates era conscient del futur prometedor que suposaven les interfícies gràfiques pels ordinadors IBM. Ja havia vist l’èxit de l’Apple Lisa, i posteriorment, l’èxit de Macintosh, també d’Apple. Ambdós incorporaven una interfície d’usuari gràfic molt vistosa.

Com a producte nou, Microsoft Windows s’enfrontava a una competència robusta com ho era el Top View d’IBM, i altres com el Vision de VisiCorp’s (present als primers ordinadors personals amb interfície gràfica) o el GEM de Digital Research. Tots ells, tanmateix, no va obtenir el recolzament dels desenvolupadors importants de les aplicacions de l’època.

Microsoft llença el seu Windows 1.0 al novembre de 1985, amb quasi un any de retard respecte la data inicial anunciada. Una versió plena d’errors i molt lenta. Un inici, que a més d’errors del propi sistema, inclouria l’amenaça legal per part de l’empresa Apple; per infringir els drets d’autor i patents propietat d’Apple. Els dos sistemes operatius, en essència, eren molt semblants. Windows disposava d’una interfície sospitosament semblant a la desenvolupada en secret per Apple.

LLUITA DE TITANS: MICROSOFT vs APPLE

Tement sortir perdent, Microsoft Windows va intentar obtenir les llicències sobre les que Apple senyalava una apropiació indeguda per part de l’empresa de Gates. Apple va accedir-hi i van firmar un contracte. A canvi, el sistema operatiu de Microsoft hauria de permetre la instal·lació i l’ús d’aplicacions desenvolupades per Apple; no només en la primera versió, sinó en les futures versions o nous sistemes desenvolupats per Microsoft.

Després del pacte, va adquirir QDOS (desenvolupat per Seattle Computer Products) i va aconseguir convèncer per IBM que deixés conservar els drets de llicència sobre el sistema MS-DOS a la seva empresa.

Windows 1.0 no va donar-se a conèixer fins al juny de 1987. Van començar llavors a aparèixer les primeres aplicacions amb interfície gràfica compatibles amb el sistema operatiu, com el Aldus Page Maker 1.0. Més tard, el desenvolupament de la fulla de càlcul Excel i el Microsoft Word van ajudar a popularitzar el sistema operatiu. Però Microsoft sabia que eren necessaris canvis importants i inversions per la seva millora.

Coincidint amb l’aparició de Microsoft Windows 2.0, Apple va contraatacar. La interfície del millorat sistema operatiu s’assemblava encara més a la de Macintosh. Incloïa icones per representar arxius i programes i finestres que podien solapar-se. Així, Apple Computer va presentar una denuncia contra Microsoft el 1988, posant de manifest que l’empresa havia trencat el pacte de llicències que havien firmat el 1985. A partir de llavors i fins a l’actualitat, les tensions entre les dues empreses s’han mantingut. Però d’una manera o altra, han sabut continuar amb els seus treballs i desenvolupaments de sistemes per separat.

No va succeir el mateix entre Windows i la gran IBM. Al 1991, després de la cooperació entre les dues empreses en el desenvolupament del sistema operatiu de Microsoft, aquesta última decideix trencar lligams i continuar amb la seva tasca de forma independent. El nou nucli del sistema operatiu s’anomenaria Windows NT (conegut fins llavors com OS/2). Des d’aleshores, una llarga llista de versions tenen la firma de Bill Gates.

Després del Microsoft Windows 3.0, i en ordre d’importància, van arribar: Windows 95, Windows 98 i Windows 2000, Windows ME (Millenium) i Windows XP. Amb el llançament d’aquest últim, Microsoft ja havia deixat més que clara la seva posició hegemònica en el sector de sistemes operatius. Actualment assistim a l’oblit forçat del fracàs de Windows Vista i donem la benvinguda al robust Windows 7.

El seu gran rival, Apple, va continuar —i continua en l’actualitat- amb el desenvolupament del seu propi sistema operatiu (Mac OS), però no amb el mateix èxit de ventes. Però, quin és el motiu?

Quelcom que caracteritza el Microsoft Windows, és que no depèn d’un conjunt específic de components de hardware (al contrari que el seu etern rival: Mac OS, d’Apple), per a funcionar. Microsoft sempre ha jugat amb aquesta eina. És el sistema operatiu més comú entre els usuaris d’ordinadors personals (tant a nivell domèstic com professional), precisament perquè funciona sobre una gran quantitat d’ordinadors genèrics, ensamblats per la gran varietat de marques que han anat apareixent. Un altre dels factors claus del seu èxit és l’aliança que ha existit sempre entre Microsft i els dos grans fabricants de microprocessadors del mercat: Intel (en primer lloc) i AMD.

Tanmateix, Mac OS s’ha caracteritzat per funcionar sota sistemes de característiques molt concretes (entre elles el processador i la placa base, així com la inexistència d’una BIOS comuna); tot gràcies al desenvolupament d’Apple. Cap ordinador genèric podia fer funcionar Macintosh, no només perquè la seva llicència a l’usuari final així ho indiqui, sinó per l’estructura dels sistemes pels que estava dissenyat. Però amb la incorporació dels processadors Intel als sistemes d’Apple, estem assistint a un canvi les conseqüències del qual són difícils de preveure.

Col·laboració de Conrado López per al capítol L’ordinador personal