William Gibson
Col·laboració de Marta Ávila per al capítol El ciberespai
Aquest escriptor de ciència ficció canadenc és considerat el pare del gènere del cyberpunk (etiqueta posada pels mitjans de comunicació, més que no pas pels propis escriptors), que retrata de forma pessimista móns d’un futur pròxim en els quals les societats descentralitzades es troben saturades de tecnologies complexes i dominades per les grans corporacions multinacionals.
Gibson és conegut principalment per la seva novel·la Neuromante (1984), títol composat pels termes: neuro (mental) i mante (subjecte practicant de màgia i similars), que fou precursora d’aquest gènere i guanyadora dels premis Hugo, Nébula i Philip K. Dick. A més a més, amb aquesta obra va popularitzar el terme ciberespai per denominar l’espai virtual creat per les xarxes informàtiques. Amb les continuacions Conde Cero (1986) i Monalisa acelerada (1988) conforma la Trilogia del Sprawl.
La novel·la és protagonitzada per Case, un antiheroi addicte a les drogues i hacker del ciberespai i per Molly, una heroïna clàssica de Gibson i del cyberpunk que col·labora amb ell. Ambdós, tenen cossos amb alteracions cibernètiques, és a dir, que inclouen elements mecànics i electrònics, que utilitzen per operar directament al ciberespai com a món nascut de la juxtaposició entre la ment humana i la cibernètica.
En un món impersonal on es troba amenaçada la llibertat individual per les grans corporacions que dominen la societat, Case, que està retirat, després de tenir problemes amb el seu antic amo és escarmentat amb la impossibilitat de per vida de connectar-se al ciberespai. Molly pacta amb ell per fer un encàrrec a canvi d’ajudar-lo a solucionar el seu problema. Ambdós entren en una espai virtual de drogues i crims.
Tot i el seu caràcter precursor, al principi, gran part de la crítica va condemnar les obres de Gibson per incomprensibles, alhora que eren defensades per la joventut rebel, en una idea romàntica de l’individu alienat en la massa i enfrontat als excessos del capitalisme tecnològic.
Cal destacar, a més, altres conceptes que composen el glossari de la novel·la, a part de ciberespai, ja que defineixen la iconografia de la ciència ficció moderna:
– Hosaka: computadora, manufacturador d’aquesta o dispositiu capaç de connectar-se i accedir a la informació, que es pot manipular amb ordres parlades.
– Matrix: ciberespai de realitat virtual en el qual les dades complexes són representades per símbols.
– Microsoft: xip fet servir juntament a un implatament cibernètic darrera l’orella. Mentre l’usuari està connectat pot experimentar noves habilitats. Hi ha de diversos usos.
– Simestin: tecnologia per la qual el cervell d’una persona i el seu sistema nerviós s’estimulen per simular una experiència sensorial completa que ha estat pregravada per un altre persona. S’utilitza per l’entreteniment alhora que per la comunicació unidireccional.
És previst que s’adapti aquesta reconeguda obra al cinema de la mà del director de vídeo clips Chris Cunningham.
Cal apuntar que William Gibson es nodreix de diverses influències que inclouen músics com Lou Reed, William S. Borroughs i Thomas Pynchon, així com s’identifica plenament amb Blade Runner de Ridley Scott.
A més, és interessant observar com en la seva darrera novel·la, Pattern Recognition (Reconeixement de Patrons, 2003), Gibson parteix del present de l’atemptat de l’11S per explorar la paranoia del seu país i la persecució a través d’Internet d’una filmació anònima.
Col·laboració de Marta Ávila per al capítol El ciberespai