Vannevar Bush

Col·laboració de Irene Peralta per al capítol Interactivitat

Vannevar Bush va néixer l’11 de març de 1890 a Massachussetts (EE.UU). Tenia dues germanes i els seu pare era ministre de Universalist. De nen, malgrat la seva predisposició per estar amb freqüència malalt, ja va demostrar una gran aptitud per les matemàtiques i la enginyeria. L’any 1913 va construir la seva primera màquina que servia per calcular distàncies entre terrenys desiguals (Profile Tracer).

Va estudiar la carrera d’enginyeria al Tufts College (Universitat de Harvard)i va pagar els seus estudis amb una beca i treballant com a assistent al departament de matemàtiques. Després de graduar-se, va treballar per General Electrics, lloc del qual el van fer fóra quan va esclatar un incendi en la seva planta. Més tard, l’any 1919 va ingressar al MIT (Massachussets Institute Tecnology), concretament al Departament d’Enginyeria Elèctrica, on va estar 25 anys, 12 d’ells com a Decà. Entre els seus projectes destaquen els dispositius òptics i de composició fotogràfica, emmagatzemament i recuperació de microfilms. Durant aquest anys va obtenir també el seu doctorat i va exercir càrrecs administratius.

Durant la Primera Guerra Mundial, Bush va formar part del Consell d’Investigació Nacional (NRC). Es tractava d’un grup de científics interessats en ajudar el govern nord-americà en la millora de l’armament. Una de les seves tasques concretes va ser desenvolupar dispositius de detecció de submarins l’any 1917.

Un anys més tard, va fundar la companyia American Appliance Company, juntament amb els seus companys T. Laurence, K. Marshall i Charles G. Smith. Posteriorment, l’empresa es va convertir en Raytheon, companyia que en l’actualitat és la principal contractista en matèria de Defensa del Govern dels EE.UU. (Entre els seus productes: detectors d’agents químics, visors d’infrarojos, ciberseguretat, traductors àrab-anglès, etc.). Va ser una companyia rellevant en la investigació de possibles perills després de l’11 de setembre com la detecció de radioactivitat o la immunitat davant atacs posteriors.

Un cop finalitzada la guerra, Bush va tornar al MIT amb l’objectiu de dedicar-se al desenvolupament de computadores. Així, l’any 1930 va construir la primera computadora analògica, a la qual va anomenar “analitzador diferencial”. Es tractava d’un dispositiu mecànic per a la resolució de diferencials. L’any 1935 va desenvolupar una segona versió, amb components electromecànics, i amb una entrada a través de targetes perforades. Es va utilitzar, bàsicament, pel càlcul de taules de tir per la Marina dels EE.UU., que intentava resoldre equacions balístiques per les trajectòries de projectils. L’analitzador constava de 2000 tubs elèctrics, aproximadament uns 320 kilòmetres de cable i pesava un total de 200 tones. Aquest invent va tenir repercussió en moltes àrees, especialment en enginyeria i química.

Al llarg de la seva vida va rebre diferents nomenaments. L’any 1939 va ser nomenat president del Carnegie Institute de Washington, i Director del National Advisory Committee for Aeronautics. En 1941 va ser nomenat pel president dels EE.UU., director de la Office of Scientific Research and Development. Aquest fet el va situar al capdavant d’una comunitat de científics encarregats de la creació de la bomba atòmica als inicis de la Segona Guerra Mundial.

L’any 1945 va publicar un article titulat “As we may think”, a la revista Atlantic Monthly, en el qual insta als científics, un cop finalitzada la segona guerra mundial, a dedicar els seus esforços no només a estendre els poders físics de l’ésser humà sinó també els poders de la seva ment.

En aquest assaig, descriu, principalment, l’arribada de dos dispositius. En primer lloc, una màquina pensant que fos capaç de realitzar certs càlculs; tasca desenvolupada avui en dia per calculadores. En segon lloc, una màquina que funcionés mitjançant el dictat i amb capacitat per emmagatzemar la informació de veu per representar-la de forma escrita. Avui en dia, existeix software amb capacitat per realitzar aquesta tasca.

Va imaginar, abans del desenvolupament de la computadora, un aparell que, de la mateixa manera que un suplement de la memòria humana, podria arribar a facilitar l’accés i la relació de la informació acumulada. Aquesta màquina teòrica anomenada “Memex” es considera la base teòrica de l’hipertext, el llenguatge de programació d’Internet i la idea precursora de la World Wide Web. Es tractava d’un dispositiu mecànic d’emmagatzemament de llibres, gravacions i comunicacions, de recerques molt senzilles, ràpides i no lineals.

La clau d’aquest dispositiu és que funcionaria imitant els processos de la ment humana que treballa per associació. Així Bush proposa no només una nova manera d’utilitzar la informació sinó també, una nova forma d’escriure-la i llegir-la, és a dir, per associació de documents a més a més de contemplar la possibilitat de la intervenció de la veu. D’aquesta manera qui fes els seus comentaris esdevindria, a la mateixa vegada, autor.

Físicament “Memex” semblava una taula amb dos monitors que es podien accionar mitjançant un llapis òptic i un escàner. En el seu interior s’emmagatzemava la informació indexada composada tant per text com per imatges. “Memex” mai es va arribar a desenvolupar però va inspirar el treball dels seus successors Douglas Engelbart, Ted Nelson i, més endavant, Tim Berners Lee.

Les aportacions de Vannevar Bush sobre registre, recuperació d’informació i lectura en biblioteques i centres de documentació, han fet que aquest sigui un dels autors més citats en els camps de la Informació i la Documentació.

Al llarg de la seva vida, Bush també va obtenir molts premis i reconeixements, com per exemple la Medalla Nacional de Ciència que li van entregar l’any 1964.

Aquest famós enginyer també és conegut per formar part del presumpte comitè secret (Majestic 12) de científics, líders militars i oficials del govern format l’any 1947 sota la direcció del president nord-americà Harry S.Truman per a investigar l’activitat OVNI. L’existència del MJ-12 ha estat negada per part del govern dels EE.UU, que insisteix en què els documents que s’afirma que existeixen són falsos.

En definitiva, Vannevar Bush va ser un visionari del seu temps que va predir moltes de les meravelles tecnològiques que coneixem avui dia, entre les quals destaca la seva idea Memex com a precursora de la World Wide Web.

Va morir l’any 1974 a Belmont (Massachusetts) a l’edat de 84 anys.

Col·laboració de Irene Peralta per al capítol Interactivitat