Vannevar Bush
Col·laboració de Javier Ferreiro per al capítol L’ordinador personal
Al marge de la seva activitat com enginyer i científic, Vannevar Bush (Massachussets 1890-1974), va ser un visionari del seu temps que va predir molts dels avenços tecnològics que coneixem avui dia. Alumne avantatjat del Tufts College de la Universitat de Harvard, el 1913 va presentar, com a part de la seva tesi, una màquina que servia per a calcular distàncies entre terrenys desiguals a la qual va anomenar Profile Tracer.
El 1919, Bush s’uneix al Departament d’Enginyeria Elèctrica de l’Institut de Massachussets de Tecnologia (MIT), on va romandre 25 anys, 12 d’ells com a degà. Entre els seus projectes, dispositius òptics i de composició fotogràfica, emmagatzematge i recuperació de microfilms.
Amb el seu company d’habitació al Tufts College, Laurence K. Marshall, i amb el científic Charles G. Smith, funda el 1922 l’American Appliance Company, que posteriorment rebria el nom de Raytheon, principal contractista en matèria de Defensa del Govern dels EUA. Entre els productes que fabrica hi ha visors d’infrarojos, ciberseguretat, detectors d’agents químics o traductors àrab-anglès, entre altres. Raytheon va guanyar una gran rellevància en la investigació de possibles perills després de l’atac de l’11 de setembre per la seva labor a la detecció d’una possible radioactivitat o la defensa davant atacs posteriors.
Durant la Primera Guerra Mundial, un grup de científics interessats en ajudar al govern nord-americà va formar el Consell d’Investigació Nacional (NRC), el propòsit del qual era millorar l’armament. Una de les seves tasques va ser el desenvolupament de dispositius per a la detecció de submarins, que va ser desenvolupat per Bush a partir de 1917. En finalitzar la guerra, va tornar a Massachussets para dedicar-se al desenvolupament de computadores.
El 1927 va desenvolupar la seva primera màquina analògica per a resoldre senzilles equacions. Bush va continuar amb les seves idees i així, el 1930, juntament amb el seu grup d’investigació al MIT, va desenvolupar la primera computadora capaç de resoldre equacions diferencials analògiques. Aquesta computadora analògica, a la qual van batejar com analitzador diferencial, usava engranatges diferencials que eren fets rodar per motors elèctrics. D’aquesta manera, els graus de rotació dels engranatges eren interpretats com quantitats. No obstant això, les computacions eren limitades a causa de la precisió de mesura dels angles. Al mateix temps, l’analitzador diferencial es diferenciava de les computadores digitals perquè representava els nombres mitjançant tensions elèctriques de voltatge variable, i servia per a realitzar automàticament algunes operacions elementals. Aquest invent, condemnat a l’obsolescència per l’aparició de la computadora digital, va tenir gran repercussió en nombroses àrees, especialment en l’enginyeria i la química.
El 1935, Bush va desenvolupar una segona versió, els components de la qual eren electromecànics, i l’entrada d’instruccions a través de targetes perforades.
El 1939 és nomenat president del Carnegie Institute de Washington i director del National Advisory Committee for Aeronautics. El 1941 va ser nomenat, pel president Roosevelt, director de la Office of Scientific Research and Development, convertint-se d’aquesta manera en el cap d’una comunitat de científics embolicats en projectes relacionats amb la defensa d’EUA en la Segona Guerra Mundial. Entre aquests projectes destacava la creació de la bomba atòmica. De fet, es diu d’ell que potser va formar part del pressumpte projecte d’alt secret Majestic 12.
El 1945, Bush publica un article anomenat “Com podríem pensar ” (“As we may think”), en la publicació Atlantic Monthly, on descriu l’arribada de dos dispositius. En primer lloc, una màquina pensant que seria capaç de realitzar certs càlculs; tasca que actualment és desenvolupada per senzilles calculadores. En segon lloc, una màquina que funcionava mitjançant el dictat i que era capaç d’emmagatzemar la informació de veu per a representar-la de forma escrita: el denominat Vocoder. Avui dia, existeix un software com Voice Type capaç de realitzar aquesta funció, arribant a un grau molt més alt de precisió.
L’últim dels assoliments de Bush, i el qual sens dubte més va influir en la visió de l’hipertext i d’Internet en etapes posteriors, va ser el MEMEX, un dispositiu mecànic d’emmagatzematge de llibres, enregistraments i comunicacions; de recerca senzilla, ràpida i flexible (no lineal). El MEMEX mai va ser desenvolupat, però va inspirar el treball dels seus successors (Douglas Engelbart, Ted Nelson i, més endavant, Tim Berners Llig) en el seu camí cap a la invenció i desenvolupament de l’hipertext i Internet, i va ser el concepte precursor de la World Wide Web.
El dispositiu desenvolupat per Bush consistia en tot un seguit de bases planes amb una superfície translúcida que era capaç de trobar, a alta velocitat, informació emmagatzemada en una base de dades. En una de les superfícies l’usuari podia escriure paraules o dibuixos clau que seguirien estàndards universals, i en l’altra superfície es reflectiria la biblioteca o base de dades on es troben tots les dades a buscar. La forma de treballar seria semblant a la que realitza el pensament humà utilitzant la principal capacitat d’associació i no per mitjà de la ubicació mecànica de temes en un índex. D’aquesta forma el lector podia afegir comentaris i notes a la pel·lícula del MEMEX.
El MEMEX era un dispositiu en el qual es podia emmagatzemar tot tipus de textos, registres, llibres i comunicacions; que podia ser mecanitzat de manera que permetia realitzar consultes amb extrema velocitat i flexibilitat. Per a la visualització d’un article, l’usuari construiria una xarxa de camins associats, d’acord amb el seu interès, a través de tots els materials de la biblioteca, de manera que pogués canviar la configuració quan ho desitgés. D’aquesta manera, es constitueixen camins de lectura, enllaçant els articles disponibles, i es podria modificar aquesta configuració quan es volgués. Apareixerien, d’aquesta manera, els ‘Trail Blazers’, usuaris amb la missió de crear i emmagatzemar aquestes rutes per a la seva reutilització posterior per part d’altres usuaris.
Físicament, el MEMEX semblava una taula amb dos monitors accionables mitjançant un llapis òptic i un escàner. En el seu interior s’emmagatzemava la informació indexada, composta tant per text com per imatges, seguint estàndards universals.
El 1947, Bush és nomenat director de AT&T i, el 1948, director de Merck and Co.
Al llarg de la seva vida, Vannevar Bush va obtenir molts premis i reconeixements, com per exemple la Medalla Nacional de Ciència que li va ser lliurada el 1964. Les seves aportacions sobre el registre, recuperació d’informació i lectura en biblioteques i centres de documentació, han fet que Bush sigui un dels autors més importats al camp de la Informació i documentació més reconeguts.
Col·laboració de Javier Ferreiro per al capítol L’ordinador personal