Triangulació geodèsica
Col·laboració de Jordina Ortega per al capítol Mesurar les coses
La triangulació geodèsica consisteix en esbrinar l’angle de cadascuna de les tres senyals respecte un punt de medició.
Es traçarien, doncs, una cadena de triangles, els vèrtex dels quals serien les muntanyes situades al llarg del meridià i les dimensions de les quals es calcularien a partir de la medició de dues “bases” o longituds d’entre 6 i 10 Km, curosament mesurades mitjançant regles ajustades sobre la mesura del patró més perfecte existia a França: l’anomenada toesa de l’acadèmia, que era la materialització de la longitud de la toesa, la mesura nacional francesa fins la data d’adopció del metre.
S’havia, doncs, de decidir quins serien els vèrtex dels triangles, pujar als seus corresponents cims i mesurar des d’aquests els angles que formaven els cims veïns.
Méchain arribà a Barcelona el 10 de juliol de 1792. Allà es va reunir amb Gonzàlez i plegats traçaren el pla de treball, en el qual es determinaven quines serien les muntanyes que tindrien l’honor d’incorporar-se a l’expedició. En aquest moment, els científics espanyols proposen un nou projecte a Méchant: i si l’arc mesurat acabés a Mallorca en comptes de a Barcelona? Així, la seva meitat encara s’aproparia més exactament al paral·lel 45.
Aquesta proposta implicaria baixar fins al sud per escollir altres muntanyes des d’on traçar triangles i passar a Mallorca per trobar muntanyes des de les que es veiessin les de la costa del Principat, a part de realitzar tota una triangulació interna a les Balears. Tot plegat, massa complicat per la immediatesa que requerien els resultats, tan esperats a França.
De fet, aquesta idea ja l’havia proposat José de Mendoza al principi de l’iniciativa. Ara ell es trobava a París formant part de l’Acadèmia, que estava projectant el nou sistema mètric.
Aquesta nova proposta va quedar gravada en la ment inquieta de Méchant, que anys després retornaria a les terres catalanes amb la intenció de perfeccionar la medició, tot i que va morir abans d’aconseguir-ho. En el següent fotograma parlarem més detalladament de la seva aventura.
Tot seguit nombrem alguns dels punts que Méchant i el seu equip van trobar a la ciutat de Barcelona per mesurar el meridià.
La Torre de l’Homenatge del castell de Montjuïch, que fou l’extrem sud de l’arc de mesura.
La Torre del Rellotge del port de Barcelona, antic far del port.
El campanar nord de la Catedral de Barcelona.
El terrat de l’hostal La fontana de oro, al carrer Escudellers (avui Avinyó) cantonada carrer Ample, on ell va allotjar-se una temporada.
I la Ciutadella de Barcelona.
Col·laboració de Jordina Ortega per al capítol Mesurar les coses