Transcriptors
Col·laboració de Sílvia Artigas per al capítol Números d’infidels
Sempre hem sentit dir aquesta frase però personalment mai havia tingut l’oportunitat de trobar-m’hi tan de cara. Sabem que els canvis, l’evolució, l’avenç no ha estat mai en mans d’una persona, i que la història humana és la que han viscut les persones. Masses de gent anònima, que no ha fet una gran contribució a l’evolució però que l’han acompanyada, simplement existint. Darrere, doncs, dels milers de personatges les biografies dels quals val la pena estudiar perquè se’ls atorga algun mèrit important, n’hi ha d’altres poc o gens coneguts que han arropat aquest mèrit, que l’han fet possible.
Aquest és el cas de tots els monjos que durant l’època obscura de l’Edat Mitjana, quan la religió no permetia cap coneixement extern a la Bíblia, van creure que potser calia mirar més enllà. Gràcies a la iniciativa, doncs, d’aquestes persones, els coneixements matemàtics àrabs van transcendir a la nostra cultura i van permetre que l’evolució i l’avenç arribi on està actualment.
Gerbert d’Ohrlac, no va quedar a la penombra. Va viure dels anys 945 al 1003 i fins i tot va arribar a ser Papa, Silvestre II, del 999 al 1003. Va néixer a Occitània i de ben petit va destacar per la seva intel·ligència. Va venir a formar-se a Catalunya i va ser aquí, gràcies a la proximitat que la cultura cristiana tenia amb l’islam, on va poder tenir accés a llibres àrabs de numeració. De fet, l’inici de la difusió a Europa del sistema de numeració posicional s’atribueix a la seva influència. Per tant, segurament va conèixer de primera mà els tractats fets per Al-Khwarizmi.
Darrere aquest personatge, doncs, hi ha un transcriptor anomenat Vigila que l’any 976, en el Monestir de Sant Martí d’Albelda (La Rioja) va traduir alguns coneixements àrabs al llatí. El “Codex Vigilanus” és el primer registre escrit en un manuscrit occidental de les xifres indoaràbigues. El manuscrit està format per 430 folis de pergamí. En el foli 12, entre imatges en miniatura, poemes, cànons amb notícies de concilis, a més de lleis civils, apareixen les 9 xifres que encara ara utilitzem. I a més, la majoria apareixen en la mateixa forma que actualment, amb petites diferències en els casos del 2, 3, 4 i 5.
Per tant, si no hagués estat pel comportament “infidel” de Vigila potser els coneixements indoaràbs no haguessin arribat als nostres dies. Una vegada més, va ser un anònim qui, anant en contra d’allò establert, va arropar l’evolució. Per altra banda, a Gerbert d’Ohrlac, que sempre va recolzar l’obertura de pensament del cristianisme i la necessitat d’una recerca empírica més enllà dels límits cristians, les coses no li van ser fàcils. Va arribar a ser Papa però va tenir molts problemes i va ser considerat un heretge fins molt de temps després de morir.
M’atreviria a canviar la frase, doncs, i a dir que la història l’escriuen els valents (anònims o no). Aquells que no s’acontenten amb el que tenen si creuen que no és just. Aquells que no tanquen els ulls a les evidències i que arrisquen tot el que tenen pels seus ideals. Algunes vegades seran batalles petites les que es guanyaran. Però d’altres, seran determinants per la història i faran que, si més no, aparegui una biografia més que valgui la pena estudiar.
Col·laboració de Sílvia Artigas per al capítol Números d’infidels