Tomba de Tutankamon
Col·laboració de Albert Sió per al capítol Visions del passat
La tomba KV62, situada al Vall dels Reis, a Egipte, és l’única tomba reial egípica que s’ha trobat intacta. A més a més, és la que es conserva millor. S’hi va dipositar el cos de Tutankamon, faraó de la divuitena dinastia d’Egipte, que va reinar durant 9 anys i que va ser enterrat l’any 1327 a.C.
La tomba va ser descoberta per l’arqueòleg anglès Howard Carter el 4 de novembre de 1922, sota les restes de les vivendes dels treballadors de l’època ramèsida, fet que la va salvar dels saqueigs duts a terme en aquell període. És curiós esmentar que Carter va aconseguir fotografiar algunes ofrenes florals que es van desintegrar en tocar-les.
Uns anys abans, el 1907, just abans del descobriment de la tomba de Horemheb, l’equip de Theodore M. Davis va trobar una petita càmara, la KV54, que contenia objectes funeraris amb el nom de Tutankamon. Davis, aleshores, va concloure l’excavació, pensant que aquesta era la tomba del faraó.
Sovint, es diu que la tomba de Tutankamon mai no va ser violada, tot i que aquesta és una dada exacta. Almenys ho va ser dues vegades, no gaire després de l’enterrament del faraó. Hi ha evidències que es va practicar una obertura als extrems superiors de les portes sellades, posteriorment precintades de nou. S’ha estimat que el 60% de les joies depositades en l’anomenada “Tresoreria” van ésser robades, i que els funcionaris de la necròpolis van embalar, de forma precipitada, totes les que van poder salvar. Les portes exterior de les capelles, que incloien els taüts jerarquitzats del rei, es van deixar obertes i sense sellar. Sembla ser que, després d’alguns dels robatoris, alguns articles de la KV62 es van depostiar a la KV54, donant peu a la confusió de l’equip de Davis el 1907.
El descobriment de la tomba el 1922 per Carter, a les ordres de Lord Carnarvon, va suposar un punt d’inflexió en l’arqueologia, ja que va renovar l’interès del món occidental per l’egiptologia. El 26 de novembre d’aquell mateix any Lord Carnarvon i el mateix Carter van ser els primers homes en entrar a la tomba després de 3000 anys. Després de setmanes d’excavació, el 23 de febrer de 1923 Carter va obrir la cambra interior sellada i va descobrir el sarcòfag del faraó.
La tomba consta de quatre sales i estava plena d’objectes desordenats. A causa del seu estat i del mètode molt meticulós que va seguir Carter per estudiar-la, van passar vuit anys fins que la tomba no va ésser buidada i traslladada al Museu Egipici de El Caire. En total, s’hi van trobar més de 5000 peces, inclosa la màscara funerària de Tutankamon, d’or massís.
La tomba no sembla haver estar dissenyada per un faraó. Sembla la tomba d’un noble que va ser adaptada de forma precipitada, tal i com indica el fet que només van ésser pintades les partes de la cambra del sarcòfag, a diferència d’altres tombes reials, les quals contenen escenes del Llibre dels morts en totes les seves parets.
La tomba es compon de les següents parts: l’accés, el passadís i l’avantcambra, l’annex, la cambra del sarcòfag, la capella exterior i la cambra del Tresor.
En total, la tomba té una àrea de 109,83 m_. La seva altura màxima és de 3,68 metres, la seva màxima amplitud de 7,86 metres i la longitud total és de 30,79 metres.
La cambra del sarcòfag està situada a un desnivell d’un metre, i contenia uns 300 objectes, a més a més del sarcòfag, situat al centre. És l’única cambra decorada. Cada una de les parets, enguixades i pintades, simulen nínxols amb diferents escenes, el fons dels quals és de color daurat, un estil diferent a l’estil tradicional de decoració de tombes, i que representaven escenes del Llibre dels Morts.
Quatre capelles de fusta, recobertes d’or, cobrien un sarcòfag de quarsita roja que contenia tres taüts en forma de mòmia. Els taüts eren de fusta, els dos primers recoberts de làmines d’or i el tercer d’or massís. A dins, hi descansava la mòmia del jove faraó, amb el cap i les espatlles cobertes per la cèlebre màscara.
Pel que fa a la cambra del Tresor, és una altra petita habitació que Carter va anomenar d’aquesta manera, ja que contenia uns 500 objectes més.
Col·laboració de Albert Sió per al capítol Visions del passat