Thomas Wilfred
Col·laboració de Maria Cusó per al capítol Música visual
‘La llum és l’únic i vertader mitjà d’expressió de l’artista. Aquest l’ha de modelar a través de mitjans òptics, tal i com un escultor modela l’argila. Ha d’afegir-hi color i, finalment, moviment a la seva creació. El moviment, que és la dimensió del temps, demana obligadament de ser coreografiat en l’espai’ (Thomas Wilfred, 1889 — 1968)
Thomas Wilfred és, sens cap mena de dubte, una ment fascinant per a la història de l’art. Un savi com n’hi ha hagut pocs que va dedicar la seva vida a demostrar que entre física i art hi ha una relació molt més estreta del que s’ha considerat al llarg de segles i segles d’història. Músic i inventor a parts iguals, és famós pel seu gran treball en matèria de música visual, que ell sempre va anomenar Lumia; i pel desenvolupament de diversos dissenys d’orgues de colors, els quals va batejar com a Clavilux.
Purista en extrem amb tot el que tenia relació amb el treball amb llums i la creació d’art a partir de mecanismes òptics, Wilfred no va voler mai utilitzar el terme orgue de color. Per aquest motiu, va inventar-se l’expressió Clavilux, provinent del llatí, que significa ‘llum tocada per una tecla’.
Aquesta passió pel treball amb la llum, i les possibles relacions que guardava amb la música, van estar fortament marcats per la infantesa de Wilfred. Thomas Wilfred neix el 18 de juny de 1889 a Dinamarca (el seu nom vertader era Richard Edgar LØvstrom). El seu pare era el propietari d’un estudi de fotografia, lloc que va servir com a canal d’entrada de les arts per a un Wilfred ben jove. No és d’estranyar, doncs, que havent crescut en un ambient on la imatge i el treball amb la llum estaven a l’ordre del dia, es decidís a estudiar pintura i poesia a París.
Durant aquesta etapa d’estudiant va tenir força èxit com a músic, ja que es va dedicar a recórrer Europa tocant un Llaüt arcaic, sota el nom de ‘Wilfred, el músic del llaüt’.
Així doncs, al 1905, Wilfred marxa a Nova York amb Claude Fayette Bragdon i Kirk Kirkpatrick Bice, amb els quals va fundar un grup de teòsofs que es va anomenar ‘Promethans’. La teosofia, com a doctrina, és un sistema de creences basat en un sincretisme que parteix de les tradicions de l’hinduisme i del budisme, els teòsofs afirmen que el seu fonament és un «cos de veritat» comú a totes les religions: la Tradició Primordial. Partint d’aquesta arrel, el grup dels ‘Promethans’ va dedicar-se a explorar assumptes espirituals a partir d’expressions d’art modern. Motivat per aquesta ideologia comuna, Wilfred comença a experimentar amb petites peces de vidre de colors i amb fonts de llums.
Ja hi havia en aquells moments una llarga tradició d’artistes que havien experimentat amb la llum com a mitjà artístic, recerques que havien tingut el seu punt àlgid amb les diverses invencions dels anomenats orgues de llum. Però és precisament en aquest camps que es dóna la gran aportació de Wilfred, ja que va ser el primer a parlar de la llum com a una forma d’art (i no només un mitjà). Va començar a fer servir la paraula ‘Lumia’ per descriure un octau art on la llum podia ser per ella mateixa una expressiva forma d’art.
Wilfred estava convençut que la ‘Lumia’ havia de ser una forma d’art silenciosa. Els seus mecanismes eren, normalment, dissenys complexes. Tot i que havia estudiat Belles Arts, tenia certs coneixements en mecànica i es considerava a si mateix com un ‘enginyer observant’. Una gran mostra d’aquesta afirmació és el fet que els seus dispositius eren tan sòlids que avui dia encara funcionen amb gran part de la maquinària original.
L’any 1919, Wilfred va construir el Clavilux Model A, tot i que el primer recital en públic no es va donar fins al 1922, amb el Clavilux Model B, davant l’audiència de la ciutat de Nova York, la qual va oferir una gran acceptació a l’invent de Wilfred.
El Clavilux era un instrument complex, que permetia a la persona que el tocava de representar composicions de Lumia (música visual silenciosa). D’aquest invent se’n van fer de la lletra A fins la lletra H, tot i que la seva producció va quedar estroncada amb la vinguda de la Segona Guerra Mundial.
Hem d’estar agraïts al llegat que ens ha deixat Thomas Wilfred. La seva aportació al món de l’art i de les ciències cognitives ha vingut precisament pel contrast que suposa el seu treball davant d’altres expressions artístiques. Els artistes convencionals manipulen materials (roca, pigments,etc.). Aquests “objectes” reflecteixen la llum als nostres ulls per formar les imatges que ells volen que veiem. Per tant, si no hi hagués llum no hi hauria experiència d’art. Thomas Wilfred esculpia directament amb llum, i aquest va ser el seu gran contrast.
Col·laboració de Maria Cusó per al capítol Música visual