Thomas de Colmar

Col·laboració de Sandra Vilar per al capítol Calculadores

Nascut a Colmar (França) al 1785. Matemàtic i empresari dotat d’un sentit pràctic i d’una intel·ligència extraordinària.

Provenia d’una família de Borgonya. El seu pare Joseph Anthony Thomas va estudiar medicina a Friburgo i al 1781, es va casar amb Baden Francoise Xaviere Entzheim. La parella es va traslladar a Colmar on van tenir a Charles Xavier Thomas i dos fills més. Durant els seus anys d’adolescència, Charles Xavier Thomas va treballar a l’administració francesa. Al 1809, es va unir a l’exèrcit fins arribar al nivell de director general. Allí, ell era l’encarregat de guardar els aliments de la Guàrdia sota el manament del mariscal Soult, i també, vigilava l’administració de les botigues d’aliments i begudes.

Al 1819, va marxar cap a Anglaterra i va tornar a la vida civil co-fundant l’empresa d’assegurances “Phoenix” d’on en va sortir ràpidament degut a la falta de recolzament dels seus socis i accionistes davant les seves idees.

Deu anys després, va tornar a França on va fundar la seva pròpia empresa d’assegurances contra incendis “Le Solei” que va dirigir des del 1829 fins al 1870.

Podem considerar Thomas de Colmar com el pare dels negocis d’assegurances ja que va introduir moltes innovacions que es podrien considerar l’escola d’aquests negocis. Aquestes innovacions van ser: el contracte de duració il·limitada, la clàusula de renovació automàtica, un sistema d’afiliació, entre d’altres.

Al 1843, Thomas va obrir una altra companyia d’assegurances anomenada “L’Aglie incendie”. Finalment, va associar les dues empreses arribant a ser el negoci d’assegurances més gran de França.

Vuitanta anys després, però aquesta empresa va ser nacionalitzada i un cop més, es va tornar a fusionar. Aquest cop, al 1968, amb “La Nacional” per convertir-se amb l’empresa GAN que actualment, encara està vigent.

Al 1812, Thomas de Colmar es va casar amb l’andalusa Francesca (Frasquita) Gracía Àlvarez de Ampudia a Sevilla. Junts van tenir deu fills dels quals un, Thomas de Bojano, n’és el més conegut ja que va treballar també a l’empresa, va succeir el seu pare i es va mantenir com a director fins a la seva mort.

Malgrat tot això, avui dia, ningú coneixeria del nom de Thomas de Colmar si no fos perquè a principis dels segle XIX, va ser la primera persona que va dissenyar, patentar i fabricar el primer èxit comercial del món del càlcul: l’Aritmòmetre o calculadora mecànica. La primera màquina de calcular de la història capaç de realitzar les quatre operacions bàsiques: sumar, restar, multiplicar i dividir d’una manera senzilla, sense errors i amb resultats de fins a dotze xifres.

La primera màquina que coneixem d’aquest tipus va ser inventada pel matemàtic francès Pascal quan tenia solsament 19 anys. Des d’aleshores, van aparèixer pocs models més basats amb un disseny similar. Un de Lépine i un de Boistissandeu que va tenir la distinció de ser aprovats per “l’Académie de Sciences”. També n’hi havia un de l’escriptor francès Diderot.

Aquestes màquines, però i a diferència de l’Artimòmetre, eren limitades ja que solsament es podien utilitzar per a fer operacions molt simples, així que aviat van ser oblidades i considerades com a molt poc enginyoses i sobretot, com a molt poc útils. A més a més, eren molt cares pel que podien arribar a fer.

La màquina de Thomas no va ser dissenyada com a una còpia de les anteriors, aquesta donava resultats immediats sense haver-los de buscar.

Al 1822, arrel de la invenció del segon model de l’Aritmòmetre, Thomas va ser condecorat a Cavaller de la Legió d’Honor. Va ser aleshores, quan es va canviar el nom de M. Charles Xavier Thomas al de Thomas Chevalier de Colmar i més tard, al de Thomas de Colmar. A més a més, a finals del 1854, la màquina va ser reconeguda per l’Acadèmia de les Ciències.

Inicialment, Thomas de Colmar va gastar tot el seu temps i energia dedicat al seu negoci d’assegurances, cosa que ens dóna l’explicació dels més de trenta anys sense cap mena d’avenç ni modificació entre el primer model d’Aritmòmetre (1822) i la seva comercialització real (1852).

Al 1870, gràcies a la revolució industrial van arribar les plantes de fabricació en sèrie, cosa que va suposar poder dur a terme una fabricació en massa del nou aparell, arribant, tan sols en un principi, a les 1500 unitats. El taller de fabricació de l’Aritmòmetre es trobava a París (16 Rue Tour de Dames) i tenia una capacitat de cent unitats per any. Per tant, no ens queda dubte de que l’invent de Thomas es convertís amb la primera calculadora mecànica produïda industrialment en el món i la única calculadora fiable que permetés el seu ús en llocs com el govern, agències, bancs, companyies d’assegurances, observatoris, etc.

En definitiva, Thomas va crear una màquina que va ser capaç de satisfer des de les necessitats d’un comerciant fins a un enginyer i les d’un industrial fins a un científic. Aquest fet ens fa adonar de la importància de la creació d’un aparell com aquest a una societat cada vegada més emergent com la que hi havia al moment.

Thomas de Colmar va mori a París al 1870 després d’una agonia molt dolorosa. Ja feia molt temps que patia una malaltia aguda a la vesícula. La seva mort va ser molt parlada per tota la premsa francesa i és que, el matemàtic francès ha deixat una important i significativa empremta en la història del càlcul.

Col·laboració de Sandra Vilar per al capítol Calculadores