Tetraktys
Col·laboració de Martina Rodríguez per al capítol El profeta dels números
A l’observar la natura, els Pitagòrics veien un patró numèric. Estaven convençuts que als nombres residia un gran poder, potser el poder que havia creat l’univers. Per aquesta raó consideraven que tant la Natura com tots els éssers vius que s’hi manifestaven ho feien d’acord amb els números, de manera que l’univers sencer, a través d’aquests nombres, esdevenia una manifestació d’harmonia perfecte.
Per tal d’escampar i ocultar les seves ensenyances en relació a aquest tema, els Pitagòrics van sintetitzar les seves idees en un símbol: el Tetraktys. Per a ells, el Tetraktys simbolitzava la divinitat; era la representació de l’eternitat. De fet, tal va ser l’importància que els Pitagòrics atorgaren a aquest símbol, que fins hi van basar el següent jurament: “Juro per aquell que li va donar a la meva ànima el Tetraktys, la font i arrel de la natura…”.
Per a representar geomètricament el Tetraktys hem d’imaginar la figura d’un triangle equilàter de quatre fileres i deu punts, disposats de manera que al vèrtex hi trobarem un, a la segona filera dos, i a la tercera tres, fins a arribar a una base de quatre punts.
El Tetraktys era considerat pels Pitagòrics el símbol de perfecció perquè es formava a partir de la suma de la seqüència dels tres primers nombres naturals, per tant: 1+2+3+4, el resultat dels quals era el 10, la “dècada”, l’harmonia de totes les coses. Pels Pitagòrics, que van basar la seva filosofia en el culte als nombres, el fet de que el deu sigués el resultat d’aquests quatre números no era ni molt menys aleatori, sinó el resultat de la suma de la “mònada”, la “díada”, la “tríada” i la “tètrada”, els quatre nombres que composaven el Tot al cosmos:
L’U, la “Mònada”, representa la unitat, l’element indivisible de la creació. És la base i l’origen de totes les coses. Per aquesta raó, no és un número en sí mateix, sinó la font de tots els altres nombres.
Si la mònada representa el principi d’unitat, el Dos, la “Díada”, representa el de la dualitat, i per tant existeix en tot allò en que s’hi manifestin dues polaritats oposades. La transició de la Mònada a la Díada representa el primer pas del procés de creació: la unitat es polaritza per a convertir-se en dualitat. La Díada simbolitza l’oposició, la divergència, la divisibilitat i el canvi. Representa els dos extrems d’una mateixa cosa, ja sigui el bé i el mal, la llum i la foscor, o el blanc i el negre.
La suma de la Díada i la Mònada dóna origen a la “Tríada”, el Tres, que conceptualitza els tres nivells de la percepció mística de l’individu, és a dir: cos, ment i esperit.
El Quatre, la “Tètrada”, es deriva de l’adició de la unitat a la tríada. Pels Pitagòrics el quatre és el primer dels números parells, ja que no consideraven al dos com un nombre, sinó com un principi. La tètrada representava el poder del dos elevat al quadrat.
La tètrada és també un nombre important pel que fa a la seva vessant geomètrica: si bé la mònada representava el punt, la dimensió zero; la díada la línia com a unió de dos punts, i per tant la primera dimensió; i la tríada la superfície (la segona dimensió), la tètrada representa la tercera dimensió, que sorgeix a l’afegir un punt “fora” de la tríada, i per tant obtenint-ne una piràmide o tetraedre, que esdevé la primera figura sòlida, ja que representa el volum. Per tant, el Quatre, pels Pitagòrics, era l’última manifestació d’allò Diví.
Aquests quatre símbols (mònada, díada, tríada i tètrada) completen el Tot: el número u és un punt geomètric simple que, quan s’uneix a un altre punt únic, es converteix en una línia. Si hi afegim un tercer punt i l’unim als altre dos, obtenim un triangle, on tres punts s’uneixen per tres línies esdevenint la primera figura plana. Si a aquest triangle hi unim un quart punt, el resultat n’és una piràmide, la primera figura sòlida: un cos tridimensional. Punt, línia, superfície i volum conformen la totalitat del món material dels sentits. El Quatre representa allò “complet”.
Pels Pitagòrics, tot el que existeix a la natura ho fa dintre de la progressió de l’u al quatre. I, com 1+2+3+4=10, el Tetraktys era el símbol de l’esperit i el model numèric del cosmos.
Col·laboració de Martina Rodríguez per al capítol El profeta dels números