Telègraf

Col·laboració de Adriana Dumon per al capítol Càlculs elèctrics

Avui en dia un terç de la població mundial té mòbil, això fan uns 2.000 milions de persones que estan connectats les 24 hores. La meva generació encara va viure això de viure sense mòbil, però ja ni ens en recordem. Efectivament, hi havia una època en la que la gent no tenia ni ordinadors, ni mp3, ni mòbils. I, sí, vivien perfectament. Abans es conformaven amb parlar pel fix i molt abans, al segle XIX, es comunicaven gràcies a un invent anomenat telègraf.

El telègraf és un dispositiu que ens permet transmetre senyals a distància. Com la majoria del invents, no va aparèixer de manera aïllada, sinó que va ser la continuació de tota una sèrie de descobriments anteriors com l’electricitat, la pila o el ferrocarril. El telègraf va deixar enrere les dificultats de les distàncies geogràfiques i va aconseguir per primera vegada la comunicació instantània, bàsica per l’evolució de les telecomunicacions. Va tenir diverses versions, que s’anaven millorant, primer es va crear el telàgraf òptic, però el més utilitzat i conegut es el telègraf elèctric.

L’inventor d’aquest fascinant aparell és en Samuel Morse, un inventor i pintor nord-americà. A l’any 1840 la seva dona va morir a Connecticut quan ell es trobava a Washington fent un retrat. La notícia va arribar-li set dies després i aquest fet va provocar que Morse decidís dedicar-se a fer realitat la comunicació sense barreres d’espai, ni de temps.

Anteriorment, durant els segles XVII i XVIII, ja s’havia experimentat amb sistemes semblants (cables submarins o telègrafs d’agulla), però només varen quedar com a proves. Morse va investigar l’electromagnetisme i l’electroimant en el seu viatge a Europa i així com va tornar als Estats Units va començar a desenvolupar el telègraf electònic. Els seus ajudants eres en Joseph Henry i Alfred Vail i aquest últim va col·laborar en el desenvolupament del manipulador telegràfic, per realitzar el codi Morse, que encara es fa servir avui en dia. Aquest codi es troba format però dos senyals elèctriques: una de curta (punt) i una altre de llarga (ratlla). Les diferents combinacions d’aquestes senyals representen totes les lletres de l’alfabet. Per exemple, la “s” es representa amb tres punts i la “o” amb tres ratlles. De manera que el famós missatge de SOS (Save Our Souls) en còdig Morse seria: “. . . _ _ _ . . .” .

Construit ja el codi es va començar a estendre l’invent. La primera línea telegràfica va funcionar en 1839 entre Baltimore y Washington. L’èxit va ser tan gran que aviat el telègraf es va estentre per tot el món. Ja al 1850 s’intentava estendre un cable submarí que unís Anglaterra i França. El cable submarí que travessés de l’Atlantic era un treball molt més complicat, però després de varis intents fracassats finalment es va aconseguir unir els dos continents al 1866.

El telègraf òptic ve ser l’antepassat més clar del telègraf que va dissenyar Samuel Morse, aquest aparell va ser creat per Claude Chappe en França y Robert Hooke en Anglaterra. A França es va arribar a desenvolupar una extensa y completa xarxa per tot el país que va estar en ús fins fa relativament poc: 1850. L’encarregat de desenvolupar una versió per a Espanya va ser Agustín de Betancourt, va idear la primera línea projectada el 1799, que anava de Madrid a Cádiz, amb unes 60 estacions, finalment es va acabar construint només de Madrid a Aranjuez.

Un dels majors problemes que presentava el telègraf òptic era que els símbols o senyals produïts eren plans, pel que havia de ser llegit de front. Per tant, un telègraf observat des de un lateral no presentava cap senyal, com és lògic. Això obligava a que els traçats fossin casi rectilínis i feia que el fet de donar una corva fos realment complicat. Però el major inconvenient d’aquest telègraf era el derivat de les lògiques inconveniències del seu medi. Per exemple, de nit era molt poc fiable i, encara que es varen fer uns quants experiments fixant unes llums als telègrafs, el cert és que cap dels prototips va superar la prova amb resultats satisfactoris en cap país d’Europa. Per altra banda, amb pluja intensa, boira, neu o calima es feia practicament invisibles les estacions contigües, per la qual cosa la transmissió havia de ser interrompuda.

Col·laboració de Adriana Dumon per al capítol Càlculs elèctrics