Ted Nelson
Col·laboració de Marta Ávila per al capítol El ciberespai
Filòsof, sociòleg i pioner pel que fa la tecnologia de la informació dels Estats Units. Actualment és professor de Environmental Information a la Universitat de Keio, al Japó, i de multimèdia a la Universitat de Southampton, a Anglaterra.
A l’article “A File Structure for the Complex, the Changing, and the Indeterminate”, que va llegir a la vigèsima conferència de la Association of Computer Machinery (l’any 1965) exposà els termes hipertext i hipermedia, per referir-se a escrits no seqüencials i que coordinen la presentació de qualsevol tipus de document (text, imatge, pel·lícules…) que segons Nelson pugui “bifurcar-se o executar-se quan siguin sol·licitat”. Aquí hauríem de destacar la importància de la interacció que suposa entre l’home i la màquina la creació d’una eina com l’hipertext, que es conforma com una memòria artificial que obre moltes possibilitats en l’organització i l’associació de informacions i pensaments que conformen el coneixement humà.
No obstant, cal apuntar que ja a l’any 1945 Vannevar Bush havia proposat un sistema similar al que va denominar memex al seu article ‘As we may think’, que sorgia de la necessitat d’ajudar al científics a processar el gran volum d’informació generada fins al moment però de manera mecànica i connectada.
Tanmateix, Nelson va ser el fundador del projecte Xanadú, precursor World Wide Web, ideat després de visitar el Xerox PARC. Aquest consistia en la creació d’una biblioteca en línia amb tota la literatura de la humanitat de manera que fos accessible per tothom. El projecte concebut com un Docuvers (univers documental) que va iniciar al 1960, pretenia connectar una gran quantitat d’ordinadors en xarxa amb tota la informació existent en forma d’hipertext, és a dir, amb la possibilitat d’enllaçar continguts.
Inventà a més el concepte de transclusió, que suposava un sistema d’autoritzacions per seleccionar fragments d’un document original per reutilitzar-los en un de nou. Aquest sistema preveia un sistema de gestió i cobrament dels drets d’autor.
El que diferenciaria llavors els enllaços i les transclusions seria que els primers connectarien parts diferents i els darrers parts idèntiques.
Aquest pioner va extreure el nom del projecte d’un poema del britànic Samuel Taylor Coleridge, en el qual s’emprava aquest terme per definir el meravellós palau de Kubilai Khan, com a al·lusió a “aquell lloc màgic de la memòria literal on res es perd mai” i va exposar-lo al seu llibre Literary Machines (1980).
Xanadú es constituiria com a xarxa final en la qual s’integrarien d’altres i on s’establirien rutes d’accés i protocols necessaris. Alhora s’emmagatzemarien documents vinculats a d’altres que permetrien mitjançant aquest sistema l’estalvi d’espai.
Tot i la originalitat i la potencialitat del projecte, aquest no va arribar mai a realitzar-se, sense que això restés prestigi i reconeixement internacional a Nelson. Actualment, l’autor continua lluitant per aconseguir un model d’hipertext superior a l’actual www, que proposà la CERN l’any 1990 basant-se en tres recursos: html, http i web browser, ja que considera que el model és fallit en diversos aspectes com són els errors d’enllaç i l’excessiva similitud al paper. La web oficial d’aquest projecte és http://www.udanax.com (Xanadú al revés).
Col·laboració de Marta Ávila per al capítol El ciberespai