Tabula recta
Col·laboració de Carles Mata per al capítol Xifrar missatges
La Tabula Recta també es coneix com la Taula de Vigenère, ja que s’utilitza en el xifrat de Vigenère. Rep el nom de Vigienère, malgrat fou Giovan Batista Belaso en el seu llibre publicat l’any 1553, “La xifra del Sig.”, qui basant-se en la Tabula Recta Trithemius, el qual se’l considera un dels pares de la criptologia, ja descrivia el mètode (Tabula semblant però més simple). Vigienère era un diplomàtic francès del segle XVI, que al llarg de la seva carrera va mantenir força contacte amb el món de la criptologia, i és per aquest motiu pel qual al retirar-se, va dedicar gran part del seu temps d’oci a aquesta ciència. Després d’alguns estudis va decidir publicar un llibre on exposava els seus estudis sobre la seva Tabula.
El xifrat de Vigenère és un xifrat polialfabètic (el qual juga amb la no reutilització d’una mateixa clau d’encriptació i la combinació de lletres per encriptar) i de substitució (ja que les lletres es modifiquen per unes altres en funció d’una clau). Es basa en formar una taula o matriu de 26 columnes per 26 files on s’hi escriu a l’interior l’alfabet tants cops fins que haguem omplert tota la taula (per tant, l’alfabet està escrit 26 vegades dins de la matriu), i s’escull una clau (paraula o frase) d’un tamany aleatori. Un dels secrets que tenia la taula és que l’alfabet s’anava escrivint cada cop una posició moguda, això vol dir que el primer cop s’escrivia de la A a la Z, el segon cop de la B a la A, i així successivament.
Per encriptar, a cada lletra del missatge original li correspon una lletra de la clau (sempre mantenint un ordre), i si la clau no és prou llarga es repeteix els cops que faci falta (no importa que la clau no es repeteixi sencera, pot quedar a mitges). La lletra corresponent al missatge original, indica la columna, mentre que la lletra corresponent a la clau, indica la fila. La lletra sorgida de la intersecció de la fila amb la columna, és la lletra del missatge original encriptada. I així successivament fins que obtinguem tot el missatge encriptat.
Aquest xifrat es va considerar durant anys indesxifrable, fins aproximadament finals del segle XIX, on es va demostrar que aquest xifrat és vulnerable. Durant el segle XX, alguns investigadors van intentar millorar el xifrat, però qualsevol intent ha resultat inútil, ja que el xifrat continua essent vulnerable a atacs.
Avui dia, és relativament fàcil fer un programa a partir d’un algorisme per tal de trencar el xifrat. A l’hora de desxifrar, s’utilitza l’aritmètica modular.
Per últim cal destacar la importància de Leon Battista Alberti, el qual va ser el gran inspirador de les Tabules ja nombrades, per ser el primer en crear un xifrat polialfabètic. El seu mètode es basava en un disc metàl·lic que canviava entre els diferents alfabets de xifrat. Era un model força pesat d’utilitzar i bastant molest, a més de ser poc pràctic.
Col·laboració de Carles Mata per al capítol Xifrar missatges