Sensors

Col·laboració de Paula Vallejo per al capítol Videojocs

Els sensors són dispositius elèctrics capaços d’interpretar una magnitud física i generar un impuls elèctric en funció de la intensitat amb la que capti la magnitud.

Els sensors poden detectar temperatura, contacte, il·luminació, calor, distància, moviment, color, so… S’utilitzen com a font de tensió en sistemes elèctrics que volen controlar aquestes característiques de l’entorn. Per exemple, un sensor de il·luminació capta la llum que hi ha al seu entorn i emet una intensitat de corrent proporcional a la quantitat de llum que rep. El valor d’aquesta intensitat s’interpreta després en un circuit elèctric que actuarà al respecte.

L’aplicació més usual dels sensors són sistemes de control i seguretat, ja que proporcionen automàticament informació sobre l’entorn sense necessitat d’intervenció humana.

Una aplicació interessant dels sensors que s’utilitza darrerament és l’ús de sensors de llum en les càmeres digitals per la conversió de les imatges a format digital, de forma que per cada píxel s’utilitza un sensor de llum diferent per donar la informació del color i il·luminació de cada píxel.

Podem distingir altres tipologies de sensors pel que fa a l’objecte o la matèria a que són sensibles. Per exemple, els òptics, que utilitzen una lent òptica per capturar el que tenen davant, són capaços de captar els moviments del seu entorn. Són els sensors que s’utilitzen per als ratolins dels ordinadors per exemple, o en sistemes de seguretat. També n’hi ha molts que funcionen segons la proximitat: sensors que detecten la humitat, el so, sensors magnètics, d’infrarojos…

Una altra manera de classificar-los és segons el seu funcionament. Aquí trobem els passius, és a dir, els que necessiten una energia externa, i els actius, els que són capaços de generar la seva pròpia energia. Dins els primers hi ha: els resistius, que transformen la variació de la magnitud que mesuren en una variació de la seva resistència elèctrica; els capacitius, que transformen la variació de la magnitud mesurada en una variació de la capactitat d’un condensador; els inductius, que transformen la variació de la magnitud en una variació de la inductància d’una bobina.

A la fi, podríem dir que com més tecnologia incorporem a la nostra realitat, més augmenta el nombre de sensors que ens envolten.

Una de les aplicacions actuals dels sensors són els videojocs, s’han creat sensors que capturen el moviment humà i el reprodueixen. Arrel d’això, han sorgit videojocs que incorporen un accessori que permet fer servir el propi moviment del cos com a eina per al joc. És el cas del “Eye Toy” de la PlayStation2, que anava acompanyat d’una càmera que captava els moviments del jugador. En aquest cas, la càmera actuava de sensor de moviments i que els interpretava i els reproduïa en el joc. L’ “Eye Toy” és un primer joc molt poc avançat quant a la captura de moviments humans, ja que molts cops no capturava del tot correctament els moviments dels jugadors.

La dificultat de l’ús de sensors en videojocs és la gran complexitat de la programació que es necessita per interpretar i reproduir les imatges captades amb la càmera o el sensor en moviments dins del joc, i sobretot fer-ho en temps real.

L’empresa Microsoft, propietària de la consola XBOX 360º està desenvolupant un projecte de videojoc que també es basa en la captura dels moviments del jugador. El sensor creat s’anomena “Project Natal” i en les proves que s’han fet a la seva primera versió sembla que aconsegueix una molt bona captura i interpretació dels moviments i que dóna grans prestacions a temps real. Es tracta d’una barra horitzontal d’uns 23 cm connectada a una base circular amb un eix d’articulació de ròtula, que està dissenyat per col·locar-se a dalt o a baix de la pantalla. Conté: una càmera RGB; un sensor de profunditat que permet veure l’espai on ens trobem en 3D independentment de les condicions de llum, ja que és un projector d’infrarojos; un micròfon; i un processador personalitzat que executa el software patentat. Així aconsegueix capturar el moviment total del cos en 3D, a més de reconèixer la veu i les característiques facials de cada persona.

El “Project Natal” és un exemple de com la tecnologia s’adapta cada cop més a les necessitats i condicions de l’home i de com s’està avançant actualment en aquest camp en la direcció de facilitar l’accés de tothom a la tecnologia, trencant barreres de dificultat d’ús d’aquesta. “Project Natal” pot esdevenir un pas endavant superant l’invent del comandament a distància.

Col·laboració de Paula Vallejo per al capítol Videojocs