Roman Verostko
Col·laboració de Laura Sol per al capítol Càlculs vistosos
Imatges d’allò mai vist
Roman Verostko és un artista que produeix art algorítmic. Aquest consisteix, a grans trets, en la creació artística a partir de fórmules matemàtiques. En aquest cas Roman Verostko va idear un sistema que consta d’un plotter connectat a un ordinador. Mitjançant unes fórmules matemàtiques, els algoritmes, indiquen al plotter on ha de dibuixar cada punt de l’obra. Aquesta tècnica té diversos fins però Verostko s’interessa fonamentalment per la vessant artística.
Verostko va començar la seva carrera com a pintor quan era molt jove, al mateix temps que era monge benedictí de diferents seminaris. L’any 1968 va abandonar la seva vida religiosa per dedicar-se de nou i plenament a l’artística. Va ser per aquesta època, a finals dels anys seixanta, quan l’artista nord-americà va començar a experimentar amb els nous mitjans digitals però no va ser fins als anys vuitanta quan es va interessar especialment en l’art algorítmic. Tal i com ell diu en la seva web, el que pretén amb les seves obres és crear (descobrir) les formes visuals que transcendeixen la representació d’objectes i esdeveniments. “El meu treball tracta de portar-nos més enllà del nostre món de coses. A través del meu art i dels meus escrits dels darrers 50 anys aquest viatge espiritual sorgeix dins de cadascú”.
En els seus inicis Verostko va prendre com a referents els pintors de principi del segle XX com ara Mondrian, Kandinsky o Malevich els qual creaven art a partir de formes visuals pures. A partir de 1960, que és quan ell abandona el món clerical, va voler crear formes originals, realitats úniques, que no fessin referència a altres objectes o imatges. Ell pretenia seguir la línia dels pioners de la abstracció de principis del segle passat i comparava la seva manera de fer art, creant mitjançant formes visuals, com el compositor que crea música amb formes d’àudio. Podríem dir que ho ha aconseguit perquè si busquem imatges seves per Internet ens trobem amb una sèrie de línies, gargots i formes estranyes però amb uns colors molt harmònics que donen lloc a una pintura abstracta tanmateix agradable de mirar. La particularitat de les imatges abstractes és que cadascú és lliure de interpretar-les com vulgui. D’altra banda també pot ser que ho vegi tan estrany que no acabi interpretant res. Per Verostko aquestes formes visuals són una mostra de com el processament de la informació està interioritzat en la cultura d’avui en dia. Segons ell, les seves obres ens conviden a reflexionar sobre com la lògica tant rígida d’uns codis pot donar lloc a imatges tant belles.
La major part de les seves obres algorítmiques han estat creades amb bolígrafs i tinta sobre paper. Fins aquí sembla el procediment de qualsevol dibuixant. Ara bé, el que fa singular a Roman Verotsko és que col·loca aquests bolígrafs a un plotter (traçador de gràfics) que al mateix temps està connectat a un ordinador. A vegades també ha utilitzat pinzells i tinta xina enlloc del bolígrafs convencionals.
L’obra de Verostko, com la de molts altres artistes, va anar evolucionant amb el temps. Un altre esdeveniment que el va marcar com a pintor i conseqüentment la seva obra va ser un curs al Institut Control Data de Minneapolis. Allà va quedar meravellat per les possibilitats dels ordinadors. Va veure en les noves tecnologies la solució per fer realitat els somnis dels pioners de l’art abstracte. Mitjançant aquestes podria crear les instruccions per generar formes visuals, podria composar la partitura per dibuixar.
Amb l’arribada dels ordinadors Roman Verostko es va dedicar a escriure instruccions bàsiques de dibuix, algoritmes, que eren semblants a altres mecanismes que ell havia fet servir per crear formes visuals anteriorment. El poder d’aquests aparells electrònics va fer que a partir d’aquell moment es centrés únicament en desenvolupar i perfeccionar un programa per crear instruccions a partir de la seva experiència com a pintor. El pintor nord-americà afirma que això li va permetre ampliar les seves fronteres com artista i va poder crear noves formes visuals, que segons ell no descriuen o fan referència a altres realitats sinó que tenen vida visual elles mateixes.
Uns anys més tard, al 1982, l’artista nord-americà va desenvolupar un software anomenat Hodos (que significa camí en grec) que permetia traçar línies a ploma i a tinta. Això li va permetre ampliar les possibilitats de les formes, escollir-ne i millorar-les i composar un sistema de crear el treball artístic. Aquest conjunt de peces artístiques van formar part de diversos projectes com ara: Patapam Series, The Pearl Park Scriptures, The Diamond Lake Apocalypse i The Manchester Illuminated Universal Turning Machina (produïda en honor a Alan Turning).
Com a artista, el principal interès de Verostko ha estat el domini de tècniques que li permetessin crear obres d’art. Per ell, treballar amb els bolígrafs, el plotter i amb les tècniques bàsiques de programació li ha suposat més reptes que no pas en la vida diària.
Roman Verostko, sota la signatura amb la que firma els seus articles afegeix la cita ars sine scientia nihi, que vol dir sense coneixement, l’art no és res.
Col·laboració de Laura Sol per al capítol Càlculs vistosos