Ramon Llull

Col·laboració de Xènia Díaz Contreras per al capítol Càlculs lògics

Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/1233 — 1315/1316).

Reconegut i rellevant escriptor, filòsof, místic teòleg i missioner del segle XIII. Era un gran viatger i com a conseqüència és difícil construir-ne la seva biografia per la manca de gran suport documental; tot i que va viure força anys i va tractar amb molta gent no s’han trobat gaires testimonis epistolars autèntics. És considerat un dels creadors del català literari i un dels pioners en fer servir la llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics. També va escriure en llatí, àrab i occità.

Va ser fill de colons catalans benestants instal·lats a Mallorca amb Jaume I; als trenta anys va abandonar la vida de cortesà, la poesia trobadoresca, la dona i els fills, per consagrar-se a la difusió del seu sistema de pensament, que ell anomena Art,  rebut per il·luminació, apte per a la conversió racional dels infidels al cristianisme. El projecte apostòlic i reformador lul·lià, de la més alta ambició intel·lectual, tenia unes implicacions polítiques, perquè buscava l’aprovació de l’Església i necessitava el suport de les monarquies occidentals i de les ciutats mercantils (Gènova o Pisa).

Anteriorment al descobriment de l’Art, va escriure El Llibre de contemplació en Déu (1273-1274), una obra de grans dimensions enormes redactada originàriament en àrab i traduïda després al català i al llatí. Al 1276 va fundar l’escola de missioners franciscans a Miramar finançada pel rei de Mallorca.

Degut al seu interès per introduir l’Art a la universitat Llull es va traslladar fins a París (1287-1289), on va comprovar que la seva proposta xocava contra els hàbits mentals dels professionals de l’escolàstica. Com a conseqüència d’això es va veure obligat a simplificar i adaptar l’Art, que va passar per diverses etapes (Etapa preartística (1271-1274), Primera fase de l’Art (1274-1289), Segona fase de l’Art (1290-1308) i Etapa post artística (1308-1315)).

Des de diferents punts d’Itàlia, de la Corona d’Aragó i del nord d’Àfrica, amb la inclusió d’un viatge a Xipre, Llull va continuar la seva tasca intel·lectual i apostòlica. Al 1311 va rebre l’aprovació del concili ecumènic de Vienne però tot i així va decidir retirar-se a Tunis desenganyat dels prínceps i dels savis cristians. Llull va morir octogenari a Mallorca però no obstant això, és conegut popularment com a beat Ramon Llull, tot i no haver estat beatificat.

Segons l’autobiografia la Vita Coetanea (1311), tota l’activitat de Llull gira entorn de la formulació òptima d’una eina racional que pugui demostrar l’existència del Déu de la Trinitat i de l’Encarnació, que salva l’ésser humà i dóna raó del món.

La primera fase de l’Art presenta una col·lecció desconcertant de figures en què només quatre són del tot bàsiques per al seu funcionament. Hi ha la Figura A o de Déu, amb els seus setze atributs o Dignitats (bondat, grandesa, eternitat, etc.); la Figura T, amb cinc grups de tres principis cada un (diferència / concordança / contrarietat, començament, etc.), que s’utilitza per comparar altres principis (la bondat de Déu, per exemple, concorda amb la seva grandesa); la Figura S, amb diverses combinacions d’actes de les tres potències de l’ànima augustinianes (la memòria recordant o oblidant, l’enteniment entenent o no entenent i la voluntat amant o desamant), que s’utilitza per orientar el subjecte investigador en la seva recepció dels arguments proposats; i finalment la Figura X, amb vuit grups de conceptes oposats (predestinació / lliure albir, ésser / privació, perfecció, etc.), que s’utilitza per resoldre contradiccions aparents i per presentar els conceptes contra els quals s’han de provar els arguments.

A la segona fase, les figures van ser reduïdes a quatre i la presentació dels conceptes es limita a les Figures A i T, cadascuna de les quals és reduïda a nou conceptes.

Així doncs, les dues fases més destacades de l’Art van ser combinatòries. La primera etapa per a l’obtenció de conclusions mitjançant la comparació dels seus components bàsics i la segona per a l’establiment d’un sistema anomenat “mescla” per a l’obtenció de conclusions mitjançant la presència conjunta de Principis i Regles. A més a més, cadascuna de les versions de l’Art està complementada per les d’obres satèl·lit que apliquen els principis generals a una branca concreta del saber. Llull va planejar una reforma personal per a la teologia, la filosofia, la lògica, la medicina, l’astronomia, el dret, la geometria i la retòrica. Llull també va redactar llibres per a un públic laic de formació variada com el Llibre del gentil i dels savis (1274-1276) on ensenya a disputar amb els infidels per ‘raons necessàries’ i no ‘per autoritats’, el Llibre de l’ordre de cavalleria (1274-1276) on vol educar religiosament els militars, etc.

Finalment també cal destacar que Llull va també va saber treure profit al seu jo literari recreant-se a si mateix com a personatge. Aquest es tracta d’un Ramon penitent, vell, menyspreat , pobre, un home que ho ha donat tot per la fe, un home boig als ulls dels infidels però savi per als creients i per a Déu.

Col·laboració de Xènia Díaz Contreras per al capítol Càlculs lògics