Quipu
Col·laboració de Chris Sweeney per al capítol Pedres i símbols
La paraula quipu, prové del vocable quechua que significa “nus”, i es refereix a un instrument de cordes nuades que va ser el principal instrument per a registrar informació en l’Imperi Inka.
Els espanyols que a partir de 1532 van conèixer aquest sistema després de la conquesta del Perú, relaten que la informació continguda en els quipus incloïa dades estadístiques relacionats amb el registre de censos, la comptabilitat tributària i altres informacions numèriques similars, com la de registrar la producció dels ayllus, nom que rebien les comunitats andines, de les terres del clergat, de l’Estat i posteriorment dels inques.
Però a més a més els funcionaris que els feien i els usaven, cridats quipucamayoq, registraven en ells relacions narratives com històries i genealogies, a més de poemes i cançons.
Per lo tant val a dir que amb el quipu no es realitzaven operacions matemàtiques, ja que per a això estava la yupana: unes quadrícules que es dibuixaven sobre la terra i on es feien les sumes, restes, multiplicacions i divisions, a manera d’un àbac.
Cada quipu compte amb múltiples cordes nuades, de diferents colors, que pengen verticalment d’un suport horitzontal. Segons el tipus de nus i la seva posició en les cordes, cadascun representa una xifra diferent. El fet que els quipu fossin tan nombrosos (alguns han estat trobats fins i tot en tombes) fa pensar que eren un element important en el nucli de la societat inca precolombina.
La informació s’emmagatzemava en un ordre jeràrquic determinat per les cordes penjades i subsidiàries El color d’aquestes, la seva torsió en un o altre sentit i la ubicació i estil dels nusos (simple, en forma de 8, de diverses voltes, etc.), eren els principals elements d’escriptura.
Per a les cordes destinades a guardar xifres, hi havia una ubicació i nus específic per a les unitats, desenes, centenes, etc., seguint un sistema decimal que concordava amb l’ordenació jeràrquica de les unitats socials productives dels inques. En l’extrem distal d’una corda es consignaven les unitats, amb un nus en 8 per al valor 1 i un nus llarg, de 2 a 9 voltes per als valors respectius. Més amunt anaven nusos simples per a les desenes, després les centenes i així successivament.
Aquesta simplicitat permetia fins i tot la consideració de la més abstracta realitat de l’aritmètica: el concepte de zero (0), inventat només en contades ocasions en la història de la humanitat. Per a això bastava ometre el nus en la ubicació corresponent.
Aquest ordenament, que avui ens pot semblar natural, demostra el sorprenentment sofisticat que era el sistema d’anotació andí, doncs utilitza el Principi de Posició per als nombres. És a dir, un 5 val 5, 50, 500, etc., segons la seva posició en l’expressió numèrica. Aquest evolucionat concepte matemàtic és d’adquisició molt tardana i només va ser descobert poques vegades, començant en Babilònia en el segon mil·lenni a. de C., després a Xina fa uns 2.000 anys i en la primera meitat del primer mil·lenni d. de C. pels mayas i després en l’Índia.
En general, les cordes dels quipus estan confeccionades amb dos tipus de materials: fibra de cotó o fibra de camèlid. Encara que el cotó era el material preferit per a fer els quipus ja que provenia de la costa on es conreava aquesta planta, hi ha nombrosos exemplars del litoral confeccionats íntegrament de fibra de camèlid, una matèria prima obtinguda de flames i alpaques criades a la serra andina.
La costa central peruana sembla haver estat un àrea on es va emfatitzar l’ús de la fibra de camèlid per sobre el cotó per a la confecció de quipus, tal com ho demostren innombrables exemplars provinents del lloc de Cajamarquilla, als voltants de Lima, així com també els quipus registrats en la costa i valls de Arica. Finalment, caldria esmentar que en ocasions s’utilitzen altres materials per a la confecció de les cordes, tals com certes fibres vegetals, cabells humans i fins i tot pèl de taruca o cérvol andí.
L’antropòleg d’Harvard Gary Urton estima que hi ha almenys 600 quipus en els museus i que ha estudiat almenys 450 d’ells a Perú, Xile, Estats Units i Alemanya. Urton va començar a estudiar el quipu, després d’haver-se tornat un expert en els calendaris, la astrologia i les planeació agrícola a Perú. “Durant el transcurs dels anys, sempre arribava al mateix problema de per què no podíem llegir el quipus”, va dir Urton en una entrevista telefònica des de Cambridge, Massachussets. Urton creu que els fabricants de quipu, els quipucamayos, van utilitzar un sistema binari matemàtic, molt similar al que utilitzen els computadors avui dia, per a codificar els nombres i relats en els nusos. En el seu llibre, “Signs of the Inka Khipu”, Urton assenyala que les combinacions possibles llancen 1.536 caràcters nuats que representen paraules, o inclusivament mites, que podien ser llegits per altres persones.
Col·laboració de Chris Sweeney per al capítol Pedres i símbols