Planeta prohibit
Col·laboració de Jordi Petit per al capítol Autòmats de ficció
Planeta prohibit és un títol històric de la ciència ficció. La seva influència ha estat tan gran, que el seu argument ha perdut una mica de novetat, però té la virtut de ser una de les poques pel·lícules del seu gènere que no es basa tant en els efectes com en els conceptes.
Tractant d’esbrinar el destí dels tripulants del Belerephont, una nau de colons que va arribar anys enrera al planeta Altair-4, a 25 anys llum de la Terra, la nau espacial C57D es dirigeix al remot planeta. Estem al voltant de l’any 2.200 de la nostra era i la tripulació de la nau, dirigida pel comandant John Adams, es reuneixen amb el Dr. Morbius i la seva atractiva filla Altaira, els únics dos supervivents de la colònia, que estan acompanyats per Robby, un robot molt sofisticat construït per Morbius gràcies als coneixements adquirits als arxius científics dels Krel, una antiga civilització que una vegada va habitar el planeta. Morbius els explica que tots els membres de la colònia espacial excepte ell, la seva dona i la seva filla van morir assassinats per una força misteriosa. Poc després la seva esposa moriria de mort natural. Encara que una mica molest per l’arribada de la nau, Morbius accedeix a ensenyar-los els laboratoris subterranis i les màquines dels Krel, fins i tot un dispositiu de potenciació de la intel·ligència que ell va utilitzar breument després de la seva arribada al planeta. Altaira i el comandant Adams s’acaben enamorant i aviat, una vegada més, la força misteriosa es manifesta i mata diversos membres de la tripulació. El doctor Ostrow utilitza el dispositiu Krel de potenciació d’intel·ligència, però el seu cervell no aguanta i mor. Però abans de morir intenta explicar-li al comandant el secret de l’estranya força assassina. Els Krel van crear una màquina capaç de crear matèria a través del pensament. Connectat al cervell de cada un dels Krel, els seus pensaments els alliberarien de tota acció manual, però no van considerar els odis reprimits i la gelosia allotjada en el subconscient, creant-se així un monstre assassí que va acabar matant-los a tots. Aquesta mateixa força apareix ara en el subconscient de Morbius tractant de matar Adams i la seva tripulació, com abans ho havia fet amb els membres de la seva colònia. Finalment comprenent-ho tot, Morbius es sacrifica i programa la destrucció del planeta. El comandant Adams, Altaira, Robby i els altres tripulants del C57D escapen abans que el planeta esclati.
Reconegut com un dels clàssics de la ciència ficció adulta, Planeta prohibit és una de les grans pel·lícules realitzades durant la dècada dels cinquanta, junt amb joies com a La invasió dels ultracossos (1956), L’increïble home minvant (1957), i Ultimàtum a la Terra (1951). Però la seva importància va mes enllà, doncs també representà un motlle sobre el qual molta de la ciència ficció per a la pantalla gran i petita se n’anava a desenvolupar a partir de la dècada dels seixanta. No és difícil veure en els tripulants de la nau espacial C57D els futurs antecessors dels tripulants de l’Enterprise a Star Trek.
Aquest formidable artefacte de Robby, el robot va costar a la MGM més de 125.000 $ i el 1957 va fer la seva segona aparició cinematogràfica al film El noi invisible, dirigida per Herman Hoffman. Robby havia estat dissenyat per Robert Kinoschita ( la mateixa persona que dissenyà al robot B-9 de Perduts a l’espai). L’actor Frankie Darrow es “col·locava” a l’interior del robot, i la veu la posava l’actor Marvin Miller, el mateix de la sèrie El Milionari. El 1970, Robby va ser venut en subhasta per la MGM al museu Movie-World, a Califòrnia. Va ser exposat al costat del vehicle que utilitzava a Planeta prohibit, però amb el temps els caçadors de records van començar a deteriorar-lo. El 1997, la Fred Barton Productions, Inc., va obtenir la llicència per fabricar una línia de robots-estàtues del Robby original. Avui dia tres diferents versions estan disponibles, les tres fetes a mà i realitzades amb un detall del 100%.
L’argument de Planeta prohibit representa la reencarnació d’altres històries clàssiques: els Krell repeteixen la història de l’aprenent de bruixot, que es troba desencadenant forces que no pot controlar, així com l’altivesa del Dr. Frankestein, intentant realitzar coses que sol estan permeses a Déu. La trama està perfectament desenvolupada, plena d’allò que els anglosaxons anomenen el sentit del meravellós, i que s’aprecia molt més en la innocència dels dotze anys, quan tots els mecanismes que generen una història encara estan sense aprendre. Així, el misteri de la pel·lícula es va revelant a poc a poc, des del misteri dels colons del Belerephont, que van morir misteriosament en intentar abandonar el planeta, fins al final de la gloriosa civilització dels Krell, que 2000 segles enrera va desaparèixer com a raça en una sola nit, deixant enrere una gegantina màquina subterrània alimentada per 9200 reactors nuclears. Aquest laboratori ens transmet la idea que la seva intel·ligència va ser prodigiosa, i les imatges de la fabulosa màquina que en l’interior del planeta ha estat funcionant durant segles sense desgast, i sense una raó aparent, quedaran per sempre més en la memòria del cinema. En una època de cinema dominada per monstres d’ulls sortints i invasions extraterrestres, Planeta prohibit va representar una de les pel·lícules més madures que ha lliurat el cinema del gènere.
Planeta prohibit és un espectacle vistós, que treu partit d’efectes i escenaris, on el disseny de producció és impressionant, amb uns decorats que atorguen al film un aire futurista- només cal recordar el cel verd d’Altair-4 – i compta amb una esplèndida fotografia, però el seu principal mèrit és el de mantenir el suspens sense caure en la temptació de la pura acció. I com a curiositat final, cal remarcar que la pel·lícula és la primera que va utilitzar una banda de so musical completament electrònica.
Col·laboració de Jordi Petit per al capítol Autòmats de ficció