Pioneer 10

Col·laboració de Aïda Díaz Solà per al capítol Potències de 10

El 15 de juliol de 1972, la sonda Pioneer 10 (també anomenada Pioneer F) va enlairar-se del Cap Canyaveral, als Estats Units, amb rumb a Júpiter. Formava part d’un programa de la NASA anomenat Pioneer, en el sí del qual es van dur a terme diverses missions espacials sense tripulants amb l’objectiu d’explorar els planetes exteriors del sistema solar. En aquell moment, després que l’home hagués arribat a la lluna el 1969, es donava gran importància a l’estudi d’aquests planetes degut al poc coneixement que se’n tenia en comparació amb els més propers al nostre. Les sondes més cèlebres del projecte, les Pioneer 10 i 11, es van encarregar de proporcionar respostes a molts dels interrogants que havien creat els planetes gegants (Júpiter i Saturn) i el cinturó d’asteroides.

Igual que s’havia encarregat del disseny de les seves precedents, les Pioneers de la 6 a la 9, que van operar entre Venus i la Terra, l’Ames Research Center de la NASA va assumir també la creació de les naus bessones Pioneer 10 i 11. Totes elles es van caracteritzar per ser sondes petites que rotaven sobre el seu propi eix per tal d’estabilitzar-se.
Degut a l’alt risc de la missió, es van construir dues naus idèntiques de manera que si alguna de les dues fallava, l’altra la pogués substituir. El control de les Pioneer 10 i 11 es va realitzar des de la Terra per evitar el pes i els costos suplementaris que hauria implicat la instal·lació d’ordinadors a bord de les naus. Les sondes pesaven 259 kg i funcionaven gràcies a generadors que convertien l’energia tèrmica resultant de la radiació del plutoni 238 en energia elèctrica.

La Pioneer 10, mitjançant el seu instrumental de bord, tenia la missió d’estudiar i mesurar diferents paràmetres de l’espai exterior (els camps magnètics, el vent solar, les partícules de pols, etc.) i, sobretot, d’explorar i fotografiar l’entorn de Júpiter i els seus satèl·lits. De fet, va ser la primera nau en obtenir informació de primera mà d’aquest planeta, mentre que la Pioneer 11 va ser la primera en explorar Saturn i els seus anells.

D’altra banda, la Pioneer 10 també va ser la primera nau que va travessar el cinturó d’asteroides, demostrant d’aquesta manera que la concentració de partícules d’aquest és molt baixa i que, per tant, les sondes que es dirigeixin cap als planetes exteriors el poden transitar sense perill.

Després de les seves profitoses investigacions a l’entorn de Júpiter i a les regions més allunyades del nostre sistema solar, la missió de la Pioneer 10 va concloure el 31 de març de 1997. Però el seu viatge no es va acabar aquí. Després d’això, la Pioneer va ser utilitzada per la Xarxa de l’Espai Profund (Deep Space Network) per tal d’aprendre com captar senyals de ràdio procedents l’espai.

La seva senyal es va continuar rastrejant fins que, segurament a causa de la distància i de l’esgotament de les bateries nuclears de la nau, el 2003 hi va haver l’últim contacte amb la sonda.

Potser el que més crida l’atenció sobre la Pioneer 10 és la placa que duu a bord amb un missatge dirigit a qualsevol civilització extraterrestre amb què pugui entrar en contacte al llarg del seu trajecte. Es tracta d’una peça feta d’alumini i recoberta d’or que va ser dissenyada per Frank Drake i Carl Sagan. Aquest últim és especialment conegut per la seva tasca com a divulgador científic i per ser l’autor de la saga Cosmos. A la placa s’hi podien veure, entre d’altres informacions, dues figures humanes, una masculina i una femenina, posades a escala a través d’un dibuix de la sonda. També hi havia la situació del nostre planeta segons un sistema de numeració binari que descriu la posició de la Terra en relació amb els púlsars, és a dir, les estrelles de neutrons que emeten impulsos radioelèctrics de forma periòdica.

Com el seu nom en anglès indica (“pionera”), aquesta nau va ser el primer testimoni humà que va dirigir-se cap a l’exterior del nostre sistema solar. El 1983 va superar l’òrbita de Neptú, en aquell moment el planeta més distant al sol. Tot i així, la Pioneer 10 encara no ha traspassat l’heliopausa ni el núvol d’Oort, que marquen la frontera entre la zona d’influència del sol i l’espai interestel·lar. Actualment, segons càlculs aproximats, la Pioneer 10 es dirigeix cap a Aldebarà, una estrella de la constel·lació de Taure, a una velocitat d’aproximadament 2,6 Unitats Astronòmiques per any, tenint en compte que cada UA equival a 149.597.870 kilòmetres.

El 1998, la sonda Voyager 1, que, juntament amb la Voyager 2, formava part del programa Voyager, va avançar la Pioneer 10, convertint-se en l’objecte construït per l’home que més lluny ha arribat. Alguns científics han estimat que la Voyager 1 creuarà l’heliopausa el 2015, amb la qual cosa seria la primera nau en abandonar el nostre sistema solar.

Col·laboració de Aïda Díaz Solà per al capítol Potències de 10