Pierre Jacquet Droz

Col·laboració de Albert Secall per al capítol Autòmats

Pierre Jacquet Droz fou un rellotger suís nascut el 1721 a Neuchatel en una família ben situada socialment i econòmicament. La seva vocació professional era la rellotgeria, però a diferència d’altres rellotgers, tenia forces coneixements en el camp científic i no només en el de la mecànica. Aquest fet li va permetre desenvolupar autòmats, que són la combinació perfecte d’una mecànica més senzilla amb una altre de més sofisticada i científica. Així, la seva obra no només es composa de rellotges, sinó que també inclou alguns autòmats dissenyats de forma molt acurada i artesanal.

Jacquet Droz va construir tres autòmats principalment; l’escriptor, el dibuixant i la dama musical. Tots tres perseguien objectius similars (mostrar unes accions a partir de la mecànica intentant imitar la realitat) i tenien unes característiques força semblants, com per exemple ser de mida real. Els tres van ser mostrats al gran públic per primer cop l’any 1774 a Neuchatel. A diferència dels autòmats de Vaucanson, els del suís Droz, no feien tasques tan especials ni anaven tan enllà. Els seus autòmats feien tasques més bàsiques, però aquestes eren més acurades i més perfeccionades. És a dir, la seva innovació no radica en la originalitat de la seva obra sinó en la forma, en el perfeccionament: eren (i són) autèntiques peces d’artesania. Cal dir que Pierre Jacquet Droz va construir aquests elements sovint amb l’ajuda del seu fill Henri Louis Droz.

Un dels tres autòmats era l’Escriptor. Aquest emulava a la mida real d’un nen i feia uns 70 centímetres. Aquest tenia més de 6000 peces, una gran quantitat per a aquella època. Aquest fet no fa més que demostrar la perfecció de tal artilugi. L’autòmat era capaç d’escriure diferents textos. Abans d’escriure, però, mullava la ploma en un tinter. Al acabar la frase posava un punt i tornava a la seva posició inicial. El fet de poder escriure diferents frases demostra que era un mecanisme programable i amb memòria i que, per tant, tenia un símil proper amb els ordinadors actuals. La programació ens permet escollir unes lletres determinades d’una roda giratòria. La memòria era l’encarregada d’interpretar les formes de la roda que equivalen a cada lletra. L’Escriptor és doncs el primer autòmat programable. El sistema doncs, té un clar símil amb la informàtica actual.

Un altre dels autòmats que els Droz va construir era El dibuixant. Aquest realitza els dibuixos poc a poc, i no només fa els contorns sinó que també fa ombres un cop els primers estan dibuixats. La màquina però, no només es limita a dibuixar. El nivell de perfeccionisme físic és tal que fins i tot de tant en tant aparta la mà per visualitzar el dibuix, bufa per apartar la mina resultant del llapis o fins i tot segueix amb la mirada els seus traços. Així doncs, cuida tots els seus detalls. En total té unes 2000 peces.

El tercer dels autòmats dels Droz és La música, la qual va ser realitzada en la seva major part per Droz fill. Aquesta tenia una gran aparença humana. Les seves mans, ulls i braços recordaven molt als propis d’un ésser humà. A més respirava amb un lleuger moviment del pit. Aquesta era capaç d’interpretar fins a cinc peces i també feia un reverència al acabar de tocar la peça. Tot plegat provoca que doni la sensació que qui està tocant és una persona i no una màquina, ja que aquesta expressivitat dóna un aire d’inseguretat a l’autòmat impropi de les màquines.

Posteriorment, Henri Louis Jacquet Droz va fer dues copies de l’escriptor i del dibuixant i una de la música per tal de donar a conèixer els autòmats de Droz per diferents indrets. Aquests autòmats però, eren més simples que els originals, i ni el dibuixant ni l’escriptor es podien programar, fet que era una característica molt important i singular en els originals.

Avui en dia aquests artefactes encara es conserven en perfecte estat en el Museu de Neuchatel, a Suïssa.

Així doncs els Jacquet Droz, pare i fill ens va deixar tres autòmats molt perfeccionats i artesanals, però alhora ens van marcar un camí de desenvolupament cap a la informàtica amb la creació de processos similars als que fan els ordinadors avui dia. Així, la programació, la memòria i fins i tot els dispositius de sortida, va veure la llum d’una forma molt peculiar amb la mecànica aplicada als autòmats dels Droz del segle XVIII.

Col·laboració de Albert Secall per al capítol Autòmats