Pantalla

Col·laboració de Judit Pedrós per al capítol Telefonia

Una pantalla o monitor és un dispositiu perifèric de hardware, que té com a objectiu mostrar a l’usuari els resultats de les ordres demanades a una màquina, com per exemple a un ordinador.

Les primeres pantalles van aparèixer de la mà d’IBM l’any 1981, i cal destacar que en un principi només eren monocromàtiques i optimitzades per a text. Poc després però, van introduir-se les pantalles a color. No va ser fins l’any 1987 que va millorar-se el seu disseny dràsticament i van passar a ser l’estàndard habitual.

Durant aquests 30 anys hi ha hagut diferents tipus de monitors, que han anat evolucionant amb el temps: els primers eren coneguts com CRT i estaven fets amb tubs de raigs catòdics. Feien un escombrat de la senyal, que produïa canvis de tensió i així formava imatges.

Amb els anys van aparèixer els LCD, i fa poc temps una variació, els LED. A diferència de l’anterior, la imatge és forma a través de píxels de colors que es col·loquen davant d’una font de llum reflectora. També hi ha un últim tipus de monitor, els de plasma, que funcionen gràcies uns gasos col·locats entre dos panells de cristall, que es converteixen en plasma i emeten llum.

Pel que fa als telèfons mòbils, la seva evolució va començar de forma similar. Els primers anys les pantalles eren molt bàsiques, ja que només permetien llegir-hi els números de telèfon i els noms de l’agenda; per tant estaven optimitzades també per a text. Eren monocromàtiques, i tenien una llum d’un sol color (sovint verda o taronja) que permetia veure-hi encara que l’usuari es trobés a les fosques.

No cal dir que els mòbils van tenir una profunda i radical evolució, i per tant les pantalles van experimentar-la també. Seguint l’ordre lògic, van deixar de ser monocromàtiques per oferir les “imatges” en color. La llum de fons va passar a ser blanca, i ja es podien veure alguns dibuixos en el menú i fins i tot algunes emoticones en els missatges de text. Amb l’arribada de la càmera de fotos als terminals, es va fer un pas gegant pel que fa a les pantalles de mòbil: la seva resolució va augmentar exponencialment.

Actualment s’utilitza la tecnologia IMOD, que té com a característiques principals que permet una bona visibilitat en qualsevol tipus de condicions ambientals i que consumeix molt poca energia si la comparem amb les tecnologies anteriors. En gran part això és degut a que permet mantenir l’última imatge mostrada sense haver de refrescar el dispositiu, i per tant sense consumir potència. Així doncs, si la imatge no canvia, l’energia consumida és gairebé nul·la.

Cal fer un esment especial a un tipus de pantalles que, tot i que existeixen des de fa uns anys, s’han posat particularment de moda últimament: les pantalles tàctils.

Aquestes ens permeten donar ordres a la màquina sense la necessitat de disposar d’un teclat, ja que mitjançant tocs directes sobre la superfície de la pantalla podem demanar-li totes les operacions que abans féiem amb les tecles corresponents.

Tot i que anteriorment ja havien estat utilitzades i era fàcil trobar-les en caixers automàtics, o per exemple en caixes registradores de botigues, no era normal trobar-les en terminals mòbils. Fa un temps però, i sobretot després de l’arribada de l’iPhone, s’ha expandit el seu ús i són moltes les marques que actualment ofereixen molts models en aquesta categoria.

Col·laboració de Judit Pedrós per al capítol Telefonia