Norbert Wiener
Col·laboració de Clara Bofill per al capítol El ciberespai
El matemàtic nord-americà Norbert Wiener (1894-1964), conegut com el fundador de la cibernètica, ha inspirat a tota una generació de científics a pensar en la tecnologia informàtica com a mitjà per ampliar les capacitats humanes.
Norbert Wiener va néixer el 26 de novembre de 1894 a Columbia, Missouri, i va rebre el seu Ph.D. en Matemàtiques per la Universitat de Harvard a l’edat de 18 anys per una tesi sobre lògica matemàtica. Posteriorment va estudiar amb Bertrand Russell i G.H. Hardy a Cambridge, Anglaterra, i amb David Hilbert i Edmund Landau a Göttingen, Alemanya. Després de treballar com a periodista, professor universitari, enginyer i escriptor, Wiener va ser contractat pel MIT (Institut Tecnològic de Massachussets) el 1919, casualment el mateix anys que Vannevar Bush. Va treballar en el moviment brownià, l’integral de Fourier, el problema de Dirichlet, l’anàlisi harmònic i en els teoremes tauberians, entre altres problemes. El 1933, Wiener va obtenir el Premi Boch per la seva brillant tasca.
Durant la Segona Guerra Mundial, Wiener va treballar pel seu govern en la tecnologia de missils guiats, i va estudiar la forma sofisticada electrònica utilitzada al principi de retroalimentació (com quan un míssil canvia el seu vol en resposta a la seva actual posició i direcció). Com a resultat dels descobriments realitzats en aquest projecte va introduir a la ciència els conceptes de feedback o retroalimentació, i de quantitat d’informació, amb el que es va convertir en el precursor de la teoria de la comunicació o la psicologia cognitiva. Es va adonar que el principi de feedback és una característica clau de les formes de vida des de les plantes més simples als animals més complexos, que canvien les seves accions en funció del seu entorn. Wiener va desenvolupar aquest concepte en el camp de la cibernètica, relatiu a la combinació d’home i de l’electrònica, que ell va publicar per primera vegada el 1948 en el llibre “Cybernetics or Control and Communication in the Animal and the Machine”.
La ciència cibernètica, molt complexa, estudia, valent-se de les matemàtiques, la física, la sociologia, la neurofisiologia, etc: “els mecanismes de control i de comunicació en els éssers vius i en les màquines”. Així, de l’estudi del sistema nerviós s’ha derivat la noció fonamental de feedback, que permet l’autocorrecció d’un motor mitjançant la informació que li és enviada utilitzant part de l’energia produïda per ell mateix.
Una de les definicions més encertades d’aquesta ciència és la deguda a Conffignal, qui defineix la cibernètica com “l’art de fer eficaç l’acció”.
Després de la guerra Wiener va continuar contribuent amb noves idees en diversos camps, incloent la teoria de la predicció matemàtica i la teoria quàntica (debatent amb físics com Niels Bohr i Albert Einstein).
La visió de la cibernètica de Wiener té una gran influència en posteriors generacions de científics i en la inspiració d’investigacions sobre el potencial per ampliar les capacitats humanes amb interfícies per l’electrònica sofisticada, com els estudis d’interfícies d’usuaris realitzades pel programa SAGE.
Wiener va canviar la manera de pensar en la tecnologia informàtica, que influeixen en diversos desenvolupaments posteriors d’Internet, especialment JCR Licklider.
El 1964, poc abans de morir, Norbert Wiener va obtenir la Medalla Nacional dels EUA de la ciència. En el mateix any, va publicar un dels seus últims llibres anomenat “God and Golem, Inc.: A Comment on Certain Points Where Cybernetics Impinges on Religion”.
Actualment existeix un premi que porta el seu nom i s’entrega des del 1987 per la CPSR (Computer Professionals for Social Responsibility) anualment a aquelles persones que es dediquen a difondre i incrementar l’ús de les noves tecnologies.
Si donem una ullada al nostre entorn, no hi ha dubte que avui en dia és així: “robots-obrers” a les fàbriques, “analistes” en els laboratoris, “pilots automàtics” en els avions, etc. Per això, a la nostra època se l’ha anomenat era de la cibernètica, el pare de la qual va ser Norbert Wiener.
Col·laboració de Clara Bofill per al capítol El ciberespai