MUDs

 

Col·laboració de Marta Ávila per al capítol El ciberespai

Es tracten de jocs de rol en línia executats en un servidor al qual s’accedeix principalment mitjançant per una connexió via telnet a tres bandes: client, màquina del jugador i servidor.

El jugador (PJ) es genera un personatge, amb un àlias, a base d’escollir les característiques que el definiran i condicionaran les avantatges i els inconvenients que tindrà en el desenvolupament del joc: raça (humà, elf, nan, gnom…), sexe (home, dona, neutre) i gremi (mags, clergues, guerrers, lladres, sionistes).

A continuació comença en el seu aprenentatge a ‘l’Escola de mudders’ on aprèn els comandaments bàsics per moure’s en un MUD. Després es dirigeix a zones exclusives per a principiants en les quals s’enfronta a animals. A mesura que augmenta de nivell també ho fan les seves facultats i les dificultats amb les qual es troba.

Cal tenir en compte que la majoria dels MUDs ofereixen un mode de joc alfanumèric, és a dir, que el jugador rep la informació descriptiva (de l’espai, els objectes, l’estat del personatge…) en forma de text.

El jugador interactuarà amb el món virtual i amb els NPCs (Non Playing Characters o muds, personatges no controlats pel jugador) amb l’objectiu de créixer i millorar en capacitats físiques i habilitats, en equipament i riquesa, mitjançant l’obtenció de punts d’experiència (al eliminar npcs o al realitzar una aventura) que determinen el seu avanç pels diversos nivells.

Els jugadors poden situar-se en un bàndol o en un altre en funció de les causes que volen defensar: justes, neutrals o malvades, divisió que comporta guerres i assassinats (player killing) entre els personatges, o en funció de les seves característiques socials.

Cal tenir en compte el heartbeat, és a dir, el temps de resposta / acció d’un PJ quan ataca o es defensa, ja que la manera d’interaccionar es basa en un sistema per torns seqüencial i alternat que es pot arribar a trencar.

A més, els jugadors alhora que juguen poden mantenir converses via xat de forma privada o oberta.

Un exemple d’aplicació específica per MUD són els scripts, creats mitjançant JavaScript o similars, que permeten automatitzacions d’accions, per guanyar en velocitat i comoditat, fins a l’extrem de desentendre’s del joc (en determinats casos és prohibit). Alhora, els triggers o disparadors són similars, s’automatitzen mitjançant la lectura en el terminal d’un text enviat pel servidor al client.

Un altra aplicació són els temporitzadors o timers, que permeten a l’usuari programar una acció cada cert temps (en un interval d’uns segons) de manera temporal o cíclica.

També està el mapeador o mapper que permet registrar en un mapa 2D les direccions que ha de prendre el nostre PJ a cada zona.

A més les macros, per simplificar, permeten enviar al joc un conjunt d’accions marcant una tecla o una combinació d’aquestes.

Pel que fa a l’evolució, els MUDs van ser creats als anys 70 en els primers temps d’Internet, quan la majoria dels programes es feien servir per text, tot i que més tard han evolucionat (mantenint la temàtica però) a jocs amb més elements visuals i gràfics com MMORPG (Massive Multiplayer Online Role Playing Game).

Als Estats Units n’hi ha molt diversos mentre que a Espanya van més endarrerits, tenen menys seguidors i es redueixen a una temàtica fantàstica — medieval. Exemples d’alguns MUDs actualment en funcionament són: Phantasien, Demon, Simauria, Petria, Balzhur, Reinos de Leyenda, etc.

Els MUDs parteixen d’una arrelada herència cultural que troba els seus motius de culte i sistemes de funcionament als jocs de rol clàssics i a la literatura fantàstica, inspirada quasi sempre en les sèries de Dragones y Mazmorras i en l’extensa obra literària de Tolkien, el creador de El Senyor dels Anells.

Als seus orígens MUD era un acrònim, les dues primeres lletres significaven ‘multi-user’ i la darrera va anar variant: dungeons, domains, dimensions… Avui dia és qualsevol món virtual, principalment textual (tot i l’actual context multimèdia), en el qual els usuaris adopten una personalitat i el recorren.

Però per damunt de tot es caracteritza per la seva dimensió social, per la necessària interacció entre la gent, ja que per progressar en el joc ha d’associar-se, compartir objectius, ajudar i ser ajudat…

Pel que fa a la tipologia de MUDs podem trobar dos tipus principals:
– D’aventures:
Són els originals, basats en un objectiu lúdic i competitiu, de contínua superació, amb unes regles i modes de prosperar que acostumen a passar per eliminar mobs, acumular punts (i per tan millorant possibilitats, facultats, talents i virtuts) i riqueses.
No obstant, és molt ampli i divers, basat en un aprenentatge progressiu. És imprescindible comunicar-se i socialitzar-se amb altres PJ. S’ambienten a l’Edat Mitja, en el futur…
– Socials:
Es basen en el fet de gaudir de les possibilitats comunicatives i socialitzadores sense supeditar-les a la violència, l’agressivitat, la competició… Més variables que els altres, s’acostumen a recrear cases, castells, institucions educatives, ciutats… Alguns inclouen sistema polític i monetari i pretenen fomentar la participació en la vida comunitària.

Col·laboració de Marta Ávila per al capítol El ciberespai