Moog
Col·laboració de Enric Ventura per al capítol Música digital
El moog o moog modular és un sintetitzador o instrument musical electrònic dissenyat per Robert Moog, de qui ve el nom. Amb el moog era possible crear un gran nombre de, quasi infinit, de sons. Els sons creats pel moog podien emular sons d’instruments convencionals o també generar sons completament nous.
El moog modular era un sintetitzador que es formava a partir de la combinació de diferents mòduls, i per això la seva estructura no era sempre la mateixa. Cada mòdul controlava unes funcions determinades i cada mòdul es venia per separat. El moog es podia configurar segons les necessitats especifiques que cada músic tingués i oferia un ventall de possibilitats gairebé infinites que permetien a l’usuari trobar la configuració més adequada.
El primer moog va ser construït a partir de l’estructura d’un gran armari. Els diferents circuits que generaven i filtraven el so es connectaven mitjançant uns cables que es podien intercanviar igual que es fa amb un patch. El nucli basic del sintetitzador era el mòdul amb el filtre de pas baix que tallava les altes freqüències deixant passar només els greus, dins d’uns límits que marcava la freqüència de tall que s’havia seleccionat prèviament.
El moog va superar les prestacions dels prototips que comercialitzava la RCA des de la seva primera versió. A més, el moog era molt més econòmic. El seu preu era d’11.000 dòlars i el d’un prototip de la RCA pujava a 100.000.
El naixement del moog es deu a la relació que a finals de 1963 van tenir el compositor experimental Herbert Deutsch i Robert moog. El compositor buscava sons electrònics nous i això va inspirar a Moog a crear el seu primer sintetitzador, el Moog Modular Synthesizer.
El moog va ser presentat en societat a finals de 1964, quant Bob Moog va fer una demostració durant la convenció de la societat d’enginyeria d’àudio celebrada a Los Ángeles. Durant la convenció, Moog ja va rebre les primeres demandes i així el va néixer l’empresa Moog Music.
Moog Music va créixer de manera espectacular durant els primers anys i Bob va dissenyar i va comercialitzar nous models com el minimoog, una versió portàtil del moog o el moog taurus que presentava com a novetat un pedal que permetia controlar amb més facilitat un so que emulava al del baix.
Amb una mala gestió, l’empresa de moog va passar de tenir llistes d’espera de nou mesos a no rebre cap demanda. Preocupat pels deutes, va perdre el control de l’empresa, que va ser adquirida per un inversionista però va seguir dissenyant instruments per ell fins l’any 1977, quan va abandonar Moog Music. Sense Bob, l’empresa va quebrar poc després.
Un any més tard, bob va decidir tornar-ho a provar i va fundar la seva segona empresa, Big Briar, especialitzada a fabricar instruments a mida i caixes d’efectes de so. Compaginava aquest nou negoci amb la docència i va ser contractat com a professor per la Investigació musical per la Universitat de Carolina del Nord. Bob moog va començar a estar sol·licitat i a donar conferencies per tot el món, que s’interessava per la seva gran aportació a la música electrònica.
A partir de 2002 va tornar a bolcar-se a treballar com a investigador per la Moog Music, marca que va recuperar després d’una guerra legal, y al 2003, va començar a produir una nova versió del minimoog que va anomenar Minimoog Voyager. Entre els seus clients d’aquesta etapa figuren noms de grups tant destacats com Pearl Jam entre d’altres.
Bob Moog va morir a la seva casa D’Ashville, a Carolina del nord, d’un tumor cerebral el 22 d’agost del 2005.
L’aportació de Moog i el seu sintetitzador a la música ha estat fonamental per gran part dels generes actuals. La majoria s’han ajudat del moog com el rock i els seus subgèneres com el rock progressiu, el psicodèlic, o el metal rock el hard rock i el glam. Alguns artistes clàssics també n’han fet ús i no cal esmentar tots els subgèneres derivats del pop com l’electro pop i evidentment la música electrònica en general.
Col·laboració de Enric Ventura per al capítol Música digital