MARK

Col·laboració de Maria-Josep Masanet per al capítol Primers ordinadors

Howard Aiken, director del Projecte Mark I de la Universitat de Harvard, va remarcar: ” Si Babbage hagués viscut 75 anys més tard, jo estaria fora del meu lloc de treball”. La històrica Mark I, acabada en 1994, fou conceptualment molt semblant a la Màquina Analítica de Baggage.

Primerament, cal dir que el paper d’Aiken en la història de la computació en els Estats Units i en el món és, sense dubtes, molt important, ja que a banda de dissenyar altres màquines, la creació del Laboratori de Computació de la Universitat de Harvard el va portar a iniciar un dels primers programes de doctorat en una nova disciplina denominada Ciència de la Computació.

El projecte de Mak I es va iniciar el 1939 i la màquina es va construir en el North Street Laboratory de IBM, en Endicott, Nova York, fou acabada el 1943 i es va traslladar a Harvard on es va mostrar públicament per primera vegada. Oficialment se la va batejar com Harvard-IBM Automatic Sequence Controlled Calculador, però se la va conèixer després com la Harvard Mark I, degut a la sèrie de màquines amb aquest nom que Aiker va construir després.

La Mark I va ser posada en funcionament des de l’abril de 1944, usant-se per resoldre problemes de balística i disseny naval durant el final de la segona guerra Mundial. Va ser durant aquest període, que Aiker va contar amb la col·laboració d’un altre personatge llegendari en la història de la computació: la que en aquell moment era tinent, Grace Murray Hopper.

La Mark I era una màquina impressionant, mesurava uns 15,5 metres de llarg i uns 60 centímetres d’ample, pesava unes cinc tones. A més, aquesta màquina cridava l’atenció perquè IBM la va construir a propòsit amb ganivets elegants que tenien, en la seva majoria, costoses cobertes de cristall molt cridaneres. El seu funcionament era electromagnètic i el seu interior estava compost d’unes 750.000 peces diferents, entre elevadors, interruptors binaris, interruptors de deu posicions (pels dígits), etc.
Hi havia més de 1.400 interruptors rotatoris de deu posicions en el front de la màquina, ja que s’usaven per establir els valors que els seus 60 regidors constants contenien. La Mark I contenia 72 registres mecànics, cadascun dels quals podia emmagatzemar 23 dígits decimals més un dígit pel signe. La posició del punt decimal estava fixada durant la solució d’un problema, però solia ajustar-se prèviament de manera que estigués entre dos dígits qualsevols.

La Mark I rebia les seves seqüències de instruccions i les seves dades a través de lectors de cinta de paper perforada i els números es transferien de un registre a un altre mitjançant senyals elèctriques. El cablejat intern de la Mark I tenia una longitud de més de 800 Km i més de tres milions de connexions. Els resultats produïts s’imprimien utilitzant màquines d’escriure elèctriques o perforadores de targeta.

Tardava aproximadament 0,3 segons en transferir un número d’un registre a un altre i en realitzar cadascuna de les altres operacions bàsiques: sumar, restar, posar a zero un registre, etc. Per efectuar multiplicacions, divisions i calcular valors específics d’algunes funcions, la màquina utilitzava aritmètiques especials, encara que aquestes solien evitar-se al màxim per la seva lentitud.

La Mark I originàriament tenia poca capacitat per modificar les seves seqüències de instruccions en base als resultats produïts durant el procés de càlcul. La màquina podia escollir entre diferents algoritmes per efectuar un cert càlcul, basant-se en el valor que tingués un argument; no obstant això, per canviar d’una seqüència a un altra, s’havia de detenir la màquina i fer que els operadors canviaren la cinta de control. Curiosament, la Mark I si que permetia verificar si el contingut d’un registre era major que un cert valor, però donat que no podia realment interrompre el càlcul que estava fent per botar a una altra part de manera automàtica, es considerava que la Mark I no tenia realment salts condicionals.

Després de la guerra, la Mark I va ser utilitzada principalment per calcular taules de les funcions de Besser. Degut a això, es conta que els seus programadors solien cridar afectuosament Bessie a la màquina.
No obstant això, la Mark I era una màquina molt lenta en comparació amb les computadores electròniques existents, com la ENIAC, però es va tenir en compte fins el 1959, any en el que es va desmantellar, mantenint algunes de les seves parts en exhibició en Harvard i altres en el Smithsonian Institute en Washington, D.C.

La Mark I va marcar l’inici del involucrament de IBM en el disseny de computadores de propòsit general.

Quan Aiker va afirmar que només caldrien 6 ordinadors digitals i electrònics per satisfer les necessitats de càlcul dels Estats Units estava molt equivocat i això es pot comprovar en l’actualitat, on les noves tecnologies han passat a formar part de la societat i de la vida del dia a dia. Actualment, en EEUU no es pot concebre una casa sense ordinador, aquest a passat a formar part de la família. Així mateix, els ordinadors i la tecnologia són la base del desenvolupament econòmic d’EEUU, amb sis ordinadors avui en dia no es podria fer res.

Col·laboració de Maria-Josep Masanet per al capítol Primers ordinadors