Louis Bertrand Castel
Col·laboració de Laura Torres per al capítol Música visual
Louis-Bertrand Castell va ser un matemàtic i físic francès del segle XVIII (1.688-1.757) que va defendre fermament que existeix una relació directa entre els set colors de l’arc de San Martí i les set notes de l’escala.
Nascut a Montpellier, als 15 anys va ingressar a l’ordre dels jesuïtes i després de terminar els seus estudis a l’Escola de Saint-Stanislas en Tolousse, va completar la seva formació en varis col·legis jesuïtes del sud de França. Interessat en les matemàtiques i la física, alguns del seus escrits arriben a mans del Pare Tournemine, editor de Memoires pour l’Histoire des Sciences et des Meaux Arts, una revista que pertanyia als jesuïtes. El pare va parlar amb el general de l’ordre per que traslladessin a Castel a París, on va exercir com a professor al Col·legi Louis-le-Grand i editor expert en matemàtiques i física de la mateixa revista. Castel no va deixar mai Paris excepte un cort període de visita al Sud de França cap al final de la seva vida.
En 1724, com a resultat dels seus interessos científics publica el seu primer llibre, Traité de phyisique sur la pesanteur universelle des corps. Castel es va dedicar, en especial a l’estudi de l’harmonia cromàtica des d’una perspectiva empírica i, malgrat el seu rebuig a l’obra de Newton, va desenvolupar la seva teoria harmònica basant-se en la primarietat newtoniana, recorrent a una laca vermella, la terra d’ombra i el blau de Prusia artificial com a primaris.
Cartel va escriure una carta dirigida al director de la publicació Mercure de França en novembre de 1725 on proposa realitzar un clavicordi fet per la vista. Castel pensava que les vibracions produeixen no només so, sinó també color i va arribar a la conclusió que el color i el so son anàlegs. Després d’interpretar les teories acústiques de Athanasius Kircher en Musurgia universalis, va teoritzar sobre el “clavicordi ocular” que mostrava colors en relacions amb les notes. Originàriament es tractava d’una simple teoria però l’escepticisme de la crítica el va portar a dedicar trenta anys de la seva vida a intentar construir el seu invent.
El clavicordi ocular de Castel consistia en un marc amb finestretes de cristall de diferents colors col·locat sobre un clavicordi normal. Al pressionar a sobre de cada tecla, es veia un parpelleig del color associat. Castel va construir una segona versió que funcionava amb 500 veles i miralls, oferint la llum suficient per a un púbic major. El clavicordi retornava els sons sensibles i presents als ulls com ho son al l’oïda, de manera que un sord pogués gaudir i jutjar la bellesa d’una música tant com el que escolta. Va arribar a fer fins a quatre versions del clavicordi ocular al llarg de la seva vida. Castel va ilustrar les seves teories òptiques amb una proposta per al Clavecin pour les yeux (Ocular Harpsichord, 1725).
Els conceptes mecanicistes del seus llibres Nouvelles experiences d’optique accoustique (1735) y L’optique des coleurs (1740) son manifestacions de la seva idea sobre la interrelació cromàtico-musical. La seva escala més comú — de tretze notes- es trobava compresa entre do i si (blau i púrpura, respectivament). En el mateix any, el compositor alemà Telmann va anar a França per veure el clavicordi de Castel i va composar algunes peces per a ell.
Com ja hem dit, Castel era un fort oponent a la visió de la ciència de Newton. L’autor del clavicordi creia que la ciència hauria de basar-se en el pensament lògic i no en l’experiment. Segons ell Newton va reduir a l’home a usar només els seus ulls. En canvi la física de Castel estava basada en la raó, no en la observació. També es va oposar a Newton en termes religiosos ja que pensava que la teoria de Newton era materialista.
La alterada personalitat de Castel la va descriure Rousseau va a les seves Confessions, després de conèixer al pensador dient que aquest és un home boig, però bo a fi de comptes.
El terme “òrgan de color” fa referència a una tradició mecanicista (XVIII), posteriorment electromagnètica, de dispositius construïts per representar el so o acompanyar a la música en una representació i traducció visual del mitjà sonor. El pensament de Castel és un dels primers intents en portar aquesta idea a la realitat.
Col·laboració de Laura Torres per al capítol Música visual