Leonardo Torres Quevedo

Col·laboració de Marc Ferrer per al capítol Intel·ligència artificial

Torres Quevedo és l’enginyer espanyol més reconegut internacionalment. Va néixer l’any 1852 a Santa Cruz de Iguña, ciutat càntabra, encara que va iniciar els seus estudis de batxillerat a Bilbao, on el seu pare treballava en l’enginyeria de ferrocarrils. Més tard va seguir estudiant en ciutats com París o Madrid, on es matricularia en l’Escola Oficial del Cos d’Enginyers de Camins, finalitzant els seus estudis al 1876, fet que aprofita per realitzar un llarg viatge per tota Europa i que li serveix per conèixer de primera mà tots els avenços tecnològics i científics de l’època.

Al 1885 va tornar a Espanya per iniciar la seva fabulosa trajectòria científica e inventiva, convertint-se en un dels precursors de la robòtica moderna. Va ser un pioner en el camp de l’Automàtica, de la qual es pot dir que va ser l’introductor en el nostre país. Els seus treballs van ser famosos internacionalment i són citats com precursors de la Cibernètica, del Càlcul Analògic i de la Informàtica.

Entre molts dels sues invents podem destacar el dirigible, les màquines taquigràfiques i d’escriure, les calculadores d’equacions d’àlgebres complexes, el projector didàctic, els dispositius de control basats en ones de radio o un jugador d’escacs automàtic.

Aquest autòmat anomenat “el jugador d’escacs” va ser construït l’any 1912 i mostrat al públic durant la Fira de París de 1914, generant una gran expectació en aquells temps e inspirant l’article “Torres and his Remarkable Automatic Device” (“Torres i el seu Extraordinari Dispositiu Automàtic”) que va aparèixer en la revista de divulgació científica Scientific American el 6 de novembre de 1915. Utilitzant electroimants sota el taulell d’escacs per determinar les posicions de les peces i un braç mecànic per realitzar els moviments, jugava automàticament fins al final amb un rei i una torre enfrontant-se a un rei. L’autòmat, que anunciava l’escac i mat mitjançant un megàfon, encara funciona i es pot trobar en el departament de construcció de màquines de la universitat politècnica de Madrid.

Un segon jugador va ser construït amb la ajuda del seu fill Gonzalo al 1920, i en ell el moviment de les peces es realitzava mitjançant imans. Els dos jugadors són de naturalesa electromecànica i es consideren precursors de la Intel·ligència Artificial i antecessors del programa “Deep Blue”. Van constituir un primer intent amb èxit de construir un autòmat que jugués a un joc humà, allò que s’intentava fer des del segle XVIII.

A la vegada, Quevedo va publicar els seus “Assajos sobre l’automàtica” on ja analitzava la possibilitat d’aquesta intel·ligència artificial, avançant-se als seus companys anglesos, americans, italians i alemanys.

El treball de Leonardo Torres Quevedo va ser reconegut en vida per les institucions més importants d’aquest país, sent premiat amb la medalla Echegaray de l’acadèmia de les ciències que li va atorgar el mateix Alfons XIII. Formant part al 1920 de la Real Acadèmia Espanyola e ingressant uns anys més tard com a membre associat en l’Acadèmia de Ciències de Paris. Al 1922 va ser nombrat Doctor Honoris Causa per la universitat de la Soborna.

Torres Quevedo va morir a Madrid l’any 1936, en plena Guerra Civil abans de complir els 84 anys.

Col·laboració de Marc Ferrer per al capítol Intel·ligència artificial