Léon Foucault
Col·laboració de Jordi Domingo per al capítol Constants universals
Foucault va ser un físic francès nascut amb el nom de Jean Bernard Léon un 18 de setembre de 1819. Se’l coneix principalment pel fet que va demostrar experimentalment que el planeta terra estava en moviment rotatori. És ja mític el seu experiment (present avui dia en nombrosos vestíbuls de museus de ciència) per a demostrar-ho.
En 1851 va crear un pèndol gegant a l’Observatori de París i el va anomenar el Pèndol de Foucault per constatar que les seves hipòtesis sobre el moviment rotacional de la terra eren correctes. Una vegada constatat personalment va citar a tothom al Panteó de París el 26 de març per fer una demostració en públic. Va penjar de la seva volta, situada a 67 metres del terra, una bala de canó de 26 kg que tardava setze segons en fer el recorregut del diàmetre d’un cercle imaginari. El seu nom va passar a la història quan l’estilet que penjava de sota de la bala va dibuixar diferents marques diametrals desplaçades 2mm exactament en cada recorregut, de manera que després de 24 hores la marca del pèndol tornava a ser la mateixa que la inicial. La terra gira! CQD (Quod erat demonstrandum).
Però aquí no van acabar els seus treballs científics. Aquest home també va mesurar la velocitat de la llum, va fer les primeres fotografies del sol i va inventar el giroscopi…
Léon Foucault va néixer en Paris, fill d’un editor. Va rebre educació a la seva llar i diuen les històries que encara que estimava la medicina va acabar estudiant física per la seva por a la sang. Va ser asistent d’Alfred Donné (inventor del microscopi i descobridor de la leucèmia) en els seus cursos a la facultat de medicina i també va treballar en la millora dels primers processos fotogràfics amb Daguerre.
Posteriorment es va interessar per la llum. Amb Hyppolite Fizeau (un dels primers científics que van estudiar l’electricitat i la velocitat de la llum) va treballar en investigacions sobre la intensitat de la llum del sol i en la dispersió dels camins dels raigs de llum.
Amb Fizeau va treballar en els estudis de la llum en 1850 en un experiment conegut com “Fizeau-Foucault”, clau per a constatar la teoria corpuscular de la llum de Newton (que després va ser la base dels treballs de Einstein premiats amb un Nobel). Aquest experiment va demostrar que la llum viatja més lentament a través de l’aigua que a través de l’aire. El mateix any va descobrir els “corrents de Foucault” un fenomen elèctric que es produeix quan un material conductor travessa un camp magnètic variable.
L’any següent va ser encara més important per Foucault ja que va fer la seva coneguda demostració del moviment diürn de la terra que va causar sensació en el món culte i plebeu. Així és com, desprès d’inventar el giroscopi en 1852, va rebre la medalla Copley de la Royal Society en 1855 per les seves remarcables recerques experimentals. A més, aquest mateix any va ser anomenat físic de l’Observatori de París.
En 1857, Foucault va inventar el que es va anomenar més tard: “test de Foucault”, que comprova si el vidre d’un telescopi és perfectament esfèric (fins aleshores tot era qüestió de prova i errada). Amb aquest mètode Charles Wheatstone va dissenyar un mirall revolucionari per al telescopi que va ajudar a Foucault a mesurar en 1862 la velocitat de la llum amb un error del 0.6% respecte del valor més aproximat actualment.
A partir d’aquest any, nombroses societats van fer Foucault membre. Entre elles la Bureau des Longitudes (oficina francesa creada en 1795 per a la estandardització de mesures) que el va catapultar a ser anomenat oficial de la Legió d’Honor (la condecoració més important de França). En 1864 va ser anomenat, a més, membre complet de la Royal Society de Londres.
Després d’altres remarcables recerques i descobertes va morir d’esclerosi múltiple en 1868 en París i va ser sepultat en el cementiri de Montmartre.
Ens va deixar, però, grans cites per a la història: “Qualsevol persona, que presenciï aquest esdeveniment, s’atura per uns moments i roman pensativa i en silenci; i llavors normalment marxa, conservant per sempre un sentiment més nítid i entusiasta del nostre incessant moviment a través de l’espai.”
Col·laboració de Jordi Domingo per al capítol Constants universals