La tarjeta perforada
Col·laboració de Gemma Piña per al capítol Paraules de clics
Podríem considerar les targetes perforades com un dels antecedents del que avui en dia coneixem com a “codi binari. Funcionaven amb la mateixa lògica, és a dir, perforació o absència de perforació. També les podem considerar com un precedent (o una idea incipient) del que coneixem com a programa informàtic, ja que depenent de les instruccions que continguessin aquestes targetes, les computadores feien unes accions o unes altres. Tot i que en l’actualitat han quedat desfasades i han estat substituïdes per dispositius magnètics i òptics, encara trobem alguns elements d’emmagatzematge d’informació, com per exemple els CD-ROMs, que tenen un funcionament similar al d’aquestes targetes, tot i que, per descomptat, el tamany, la velocitat d’accés i la capacitat dels mitjans actuals no es pot comparar.
L’origen de les targetes perforades el trobem amb els telers (segle XIX). El seu inventor va ser Joseph Marie Jacquard que l’any 1801 les va utilitzar per controlar els dibuixos dels telers. El seu funcionament era el següent: les targetes es perforaven estratègicament creant d’aquesta manera una seqüència que acabava creant un disseny de teixit particular. Aquest gran invent va permetre que un sol home realitzés el treball que antigament havien de fer entre varies persones.
Però, per una altra banda, cal esmentar que va ser Charles Babbage qui va dissenyar la veritable màquina processadora d’informació, capaç d’autocontrolar el seu funcionament. Va començar a treballar amb la màquina analítica l’any 1833. Aquesta màquina exigia processos matemàtics molt sofisticats, però, en concepte era molt semblant als ordinadors actuals. Un cop hagués estat construïda, seguiria les instruccions programades per les persones, i fins i tot seria capaç d’optar entre diverses instruccions, basant-se en els resultats de les operacions anteriors. Les instruccions es donarien a través de les targetes perforades i els resultats finals serien impresos de manera automàtica. Però per les dificultats tecnològiques que suposava la construcció de la màquina analítica i per les mancances del moment, aquesta no es va poder dur a terme.
Més endavant, cal destacar un altre personatge interessant, Herman Hollerith (1860-1929). En aquella època, en el context dels Estats Units, el cens es realitzava de forma manual, per tant, això suposava uns 10 — 12 anys per finalitzar el recompte. Davant d’aquesta situació, Hollerith va començar a treballar en el disseny d’una màquina tabuladora basada en l’ús de targetes perforades. Va ser l’any 1880, que el Govern dels Estats Units va escollir la màquina tabuladora per elaborar el cens que en aquest cas va tardar només 3 anys en finalitzar. Herman Hollerith va patentar la seva màquina l’any 1884. Per tant, tot això va suposar un avenç molt important i alhora el començament del processament automatitzat de les dades.
Posteriorment, Hollerith va fundar la “Tabulating Machine Company” que anys més tard es convertiria en l’avui coneguda IBM. Des de mitjans dels anys ’50 la tecnologia de les targetes perforades es va anar perfeccionant fins que a finals dels anys ’60 van quedar desfasades per l’aparició de nous dispositius d’interacció i l’avanç de la tecnologia.
Podem concloure dient que les targetes perforades van ser el primer dispositiu que ens va permetre “interactuar” amb els ordenadors, és a dir, les targetes podien donar una sèrie d’instruccions (programes) a l’ordenador i també emmagatzemar informació.
Col·laboració de Gemma Piña per al capítol Paraules de clics