Juli Cèsar

 

Col·laboració de Paula Joseph per al capítol Xifrar missatges

Polític i militar romà que va destruir la República per formar la primera de les dictadures en el govern romà. Fill de Gai Cèsar i d’Aurèlia Cotta, va néixer el 100 aC enmig d’una de les famílies més antigues del patriciat de l’època. DespréVa morir el 44 aC víctima de la traïció del senat romà.

Ja des la seva joventut va començar a acostar-se al partit polític “popular”, del qual ja formaven part algun membre de la seva família i liderava el seu tiet Mario. L’any 84 aC, als setze anys, es casa amb Cornèlia Cinna. L’any 82 aC, Lucio Cornelio Cinna (el tiet d’ella) es converteix en el dictador de l’imperi romà li ordena que se’n divorciï. Juli Cèsar va rebutjar l’ordre i va haver de fugir de Roma cap a l’Àsia i va ser allà on va tenir el seu primer contacte amb les armes. Fins a l’any 78 a C, després de la dimissió de Sila, no va poder tornar a la ciutat.

Després de rebre estudis de retòrica durant uns anys a Rodes, Juli Cèsar es va anar guanyant el favor del poble en subvencionar festes i obres públiques. Gràcies a això i a no oblidar mai els contactes amb la noblesa, poc a poc va anar pujant de categoria en diferents càrrecs que va anar ocupant. El 69 aC va ser elegit qüestor, un any abans de la mort de Cornèlia. Poc després, Cèsar va tornar a casar-se amb una noble anomenada Pompeia, de la que es divorciaria uns anys més tard. El 65 aC va ser nomenat edil i va ser quan va reconstruir els monuments a Marí i va establir noves rutes comercials per l’imperi.

L’any 63 aC, a pesar d’alguns escàndols en els que es va veure immers i sobretot per la falta de proves concloents, Juli Cèsar va convertir-se en pontífex màxim. Va arribar al càrrec per davant de molts altres senadors que davant el seu poder no van atrevir-se a atacar-lo, tot i les sospites de la seva participació en la conjura de Catilina. Un any més tard va aconseguir ser nombrat governador de la província d’Hispània, però com que tenia molts deutes no va poder marxar fins el 61 aC.

En tornar a Roma, Cèsar va aconseguir un gran èxit polític al reconciliar a dos líders rivals: Cras i Pompeu. Els va unir a ell mitjançant un acord privat que pretenia repartir-se el poder formant un triumvirat i així tenir el poder suficient per oposar-se al senat. A més, per recolzar el pacte la seva filla Julia es va casar amb Pompeu.

A l’any següent Cèsar va arribar al càrrec de cònsol i va prendre una sèrie de mesures que encara van incrementar més la seva popularitat: va repartir lots de terres entre veterans de guerra i aturats, va augmentar el control sobre els governadors provincials i va publicitar les discussions del senat. Però la seva ambició era molt més gran i no va trigar a aconseguir que se li concedís el control sobre tres províncies (Galia Cisalpina, Narbonense e Iliria) durant cinc anys (des del 58 aC fins el 51 aC).

Això va fer que disposès d’un exèrcit al seu càrrec i que ben aviat Cèsar es dirigís a refermar el poder romà per tota la zona del nord i del centre europeu, a l’oest del Rin. Va llançar expedicions a completar la conquista de la Galia i també va llençar expedicions cap a Germania i cap a Britania. Les expansions de l’imperi van ser un èxit i la popularitat de Cèsar no feia més que créixer, en part també gràcies a els escrits on ell mateix va historiar les guerres Gàl·liques (De Bello Gallico).

Però després de la mort de Cras enmig d’una batalla (53 aC) i la de la seva filla Julia, casada amb Pompeu, l’ambient polític es va enrarir. Després de varis altercats i l’assassinat del governant, el senat es va veure impotent i va designar Pompeu com a nou dictador en un intent desesperat per mirar de salvaguardar la República i el seu ordre oligàrquic establert. Pompeu, sense vincles ja familiars amb Cèsar i veient que cada cop guanyava més popularitat i poder, va veure en ell una clara amenaça pel seu govern.

El 51 aC, el senat pressionat per Pompeu demana a Juli Cèsar que renunciï al seu càrrec abans d’hora i que dissolgui les seves tropes abans de tornar a Roma. Cèsar va respondre creuant el riu Rubicon (límit de les seves províncies) amb tots els seus exèrcits. D’aquesta manera es va desencadenar una guerra civil que duraria tres anys (des del 49 aC fins el 46 aC). Ben aviat Cèsar va aconseguir el control sobre tota la península Itàlica, Pompeu va haver de fugir i Cèsar va entrar triomfal a Roma.

En el seu intent per acabar amb tota la resistència va passar per Egipte i va proclamar Cleopatra VII reina d’Egipte. Fins el 45 aC Cèsar no va acabar de destruir els últims reductes dels seguidors de Pompeu i torna a Roma convertit en dictador i cònsol de la República. Un cop aconseguit el poder Cèsar va anar acumulant títols que reforçaven el seu poder (cap suprem de l’exèrcit, pontífex màxim, dictador perpetu i emperador amb dret a transmissió hereditària, entre d’altres). Alhora va anar limitant el poder del senat per tal d’ostentar el poder únicament ell. Va prendre moltes mesures de caire reformista que van fer créixer l’estima i el suport del poble per ell.

Però el senat no podia permetre que Juli Cèsar ostentés tot el poder sobre l’imperi Romà i el 44 aC el mandatari va ser assassinat al senat romà per un grup de senadors entre els que es trobava el seu propi fill Brutus.

Col·laboració de Paula Joseph per al capítol Xifrar missatges