Joseph Marie Jacquard

 

Col·laboració de Júlia DeBalle per al capítol Primers ordinadors

Joseph-Marie Jacquard va néixer el 1752 a la ciutat de Lyon, al sud de França. Era l’època de la Revolució Industrial i s’estava produint un llarg i gradual canvi de l’economia agrària cap a un sistema econòmic basat en el comerç. Cada cop menys gent podia viure del camp, així que la població emigrava en massa cap a les ciutats, que és on es concentrava el nucli de treball més important ja que les fàbriques necessitaven obrers per satisfer les demandes del comerç de béns que arribaven de l’exterior. En aquestes condicions, la indústria tèxtil va créixer i progressar ràpidament i, molta part de la població no coneixia altra activitat. Així, juntament amb els nens de la mateixa generació i estatus econòmic, i com també havien fet els seus pares, el petit Jacquard va començar a treballar en una fàbrica tèxtil. La seva feina era monòtona i perillosa i consistia en recol·locar l’ordidura i la trama de cada color diferent dins la maquinària. Aquesta tasca era generalment destinada als nens perquè com que tenien els dits més petits eren més àgils a l’hora de ficar les mans dins la màquina i ajustar l’ordidura a cada moment, però avui ho considerem un tipus rigorós d’explotació tot i que malauradament encara passa en molts països del tercer món.

Aquesta situació òbviament el va influir molt i probablement li va fer sorgir una necessitat interior de millorar les condicions de treball de tota aquella mainada, que ell mateix havia patit a la pròpia pell.

Al cap d’uns anys, i ja convertit en inventor tèxtil i industrial, el 1801 Jacquard va fer l’aportació fonamental al procés de les màquines programables en modificar la maquinària tèxtil. L’interès despertat per l’invent va ser tan gran que el mateix Napoleó en va quedar entusiasmat quan el 1805 va assistir a l’exhibició industrial de Lyon, i posteriorment honorà a Joseph-Marie fent-li l’entrega de la medalla de la Legió d’Honor i un premi de 50 francs per teler comercialitzat en un període de 6 anys.

És important mencionar que, a principis del segle XVIII, la indústria tèxtil patia un sever estancament i que no havia experimentat canvis ni millores des de feia varis centenars d’anys. El teler, per tant, va trencar la dinàmica i va ser un gran pas pel món científic. Però també va causar grans aldarulls entre les fàbriques perquè l’automatització de la feina comportava greus conseqüències de reducció de plantilla: molts operaris ja no feien falta, i això va provocar la fúria de tots els qui depenien d’aquella feina per a la subsistència i inclòs se’n van arribar a cremar alguns exemplars. Posteriorment, el temps l’hi va donar la raó i el seu teler va ser declarat patrimoni nacional.

Utilitzava targetes perforades per aconseguir teixir patrons a la roba, permetent que fins i tot els usuaris més inexperts poguessin elaborar complexos dissenys. Per a la seva creació, Jacquard es va basar en els instruments que havien dissenyat anteriorment d’altres inventors francesos com B. Bouchon, J. Falcon i J. Vaucanson.

Cada targeta corresponia a una línia del disseny i la seva col·locació juntament amb altres targetes determinava el patró amb el que el teler teixiria. Cada forat de la targeta corresponia a una garfi que tenia dues posicions: amunt o avall. D’aquesta manera, depenent de la posició en què estava, feia desplaçar la trama cap amunt o cap avall, i la seqüència de pujades i baixades del fil creava un patró sobre el teixit. Els garfis, a més, es podien connectar a través de l’arnés a un determinat nombre de fils, i això permetia generar el patró tantes vegades com es volia. Així, és important destacar com va ser a través de l’invent de Jacquard a partir del qual es va arribar a la producció en massa de dissenys tèxtils cada cop més complexos, permetent que fins i tot els patrons més complicats fossin cosits a la roba amb pràcticament el mateix temps que es tardava a generar la mateixa quantitat d’una roba sense estampar.

Segurament el més rellevant de l’invent és tot el que posteriorment ha comportat la implantació de les targetes perforades ja mencionades. Sense anar més enllà, el propi Charles Babbage va utilitzar la tecnologia del francès per a desenvolupar la seva màquina analítica, una mena de calculadora. Així, les targetes són considerades com l’embrió a partir del que, a mitjans del segle XX, van néixer els programes i van encaminar el món cap a la imparable carrera tecnològica dels ordinadors, en la que encara avui estem immersos.

Col·laboració de Júlia DeBalle per al capítol Primers ordinadors